Intervista al ombolt da Corvara, Heinz Kostner
scrit ai 13 September 2004 da les 19:35:43 da noeles |
|
Al fossa falé scluje fora la Generela
Intervista a HEINZ KOSTNER: De bones relazions con i ladins da Souramont, ma ei mess volei gní pro nos
Les minonghes sun la cherdeda ite di ombolc y la funzion, finalité dla istituzion de n tel comité: al respon Heinz Kostner, ombolt da Corvara che nes recorda naouta che i ombolc é bele vegnus cherdés ite plu iadesc y che la cossa s'á spo archité via. Sen vuelen endò mete man da se abiné ence sce la istituzion é n pue zitia, per les desvalivanzes: a en valgugn ombolc ti vála ben, a d'autri manco. Se enconté magari doi iadesc al ann podessa ester na bona idea, miena Kostner: "I son pu damprò y i on pu feter duc les medemes problematiches. Che al sie Durnwalder o n auter a i cherdé ite á puecia emportanza, al conta s'audí, scuté su les propostes y plu che al nen vegn fat miec che al é. I vedaron cie che al sauta fora." Cie vegnirál pa fat de concret? I vedon naouta cie sort de impostazion che al ti vegn dé al convegn. Les poscibeltés fossa dessegur cotantes.
La Union Generela éla destineda a resté te n piz o vegnirála touta ite dal comité di ombolc, tegnian cont de sia esperienza secolara tl ciamp dla comunicazion itnerladina y dles ativités culturales? Aladò dla lege 482/99 pèrel che l'organism de coliament interprovinzial y interregional prevedú ae plu n carater cultural che politich. Trent á bele reconesciú chesta funzion a la Generela. Cie nen dijeise pa? Kostner: Chilò déssen naouta desfarenzié: i comuns con si ombolc é una na cossa, les lies n'autra. I ombolc porta dant problems concrec y ai nen á n grumon. I ombolc é a contat con la jent, ai é sia esprescion legala, ai conesc si problems y perchel ciálei che chisc problems tire dant tles discuscions y ai á ence i mesi, o ai i giata plu saurí, per realisé les soluzions. Ma samben ne pò i ombolc nia savei dut, nia ester esperc te vigni ciamp, cis nia te chel cultural, sanitar, scientifich y e.i. Desche an va privatamenter dal avocat, dal mede, dal tecnich, enscí sarál ence lerch per la Generela, desche esperta te en valgugn setours. La scluje fora a priori fossa falé. Ala va touta ite propi per sia gran esperienza de comunicazion, de coliament, de scomenciadives bele metudes a jí. Ala é na somponta, n sostegn emportant.
Cie raport ará pa l futur comité di ombolc con l problem dla unificazion di ladins, con la poscibelté de ruvé endò duc canc adum? Ciun sará pa sie influs te chest vers? Sará mo chest n problem tabú? Kostner: La chestion é veramenter zitia, souradut te chest moment, oláche al sauta fora n grumon de ladins nuefs. Oramai nen él propi de vigni colour. I savon da la storia che ai nes en á combiné de vigni sort y perchel vuelel ester generazions denant che ala vae da fé valch debrieda y da tegní adum. Al moment se trátela de na jopa che an ne pò nia mete sun meisa. I gherdeines spo ne veid daldut nia ite che al sie meso de fé valch deberieda. Sce an rejona demé di ladins storics, de chi dles cinch valedes: Badia, Gherdeina, Fascia, Fodom con Col y Ampez, spo messi dí che les relazions é dret bones, souradut con Fodom y Ampez, ma sun la chestion dl ruvé endó adum, pòi dí che ie son a una, ma i ne sé nia desche ei, chi da souramont, la pensa. La cossa mess pié via da ei enfora y nia da nos da Bulsan. Sce chisc autri é veramenter a una y se prova te chest vers, spo jirála magari ence. Ma ie son francamenter scetich.
Seise a una de tó su la bandira unitara dla Generela ence pro les endonedes dl comité? Kostner: Degun problem, ma deberieda con chela taliana y de Tirol.
Ciuna é pa vosta posizion ti confronc dl lingaz unifiché? Kostner: Te 50 agn él sauté fora n grumon de lingac ingleisc y al deventa rie da se entene, perchel rejoné de n lingaz unifiché, standard é n pue utopistich. La modernisazion dl lingaz brancia ite ence chilò da nos, al basta mete averda al grumon de paroles da foradecá, ingleises y d'autres, che vegn bele toutes su. Per cie che reverda l ladin jironse tres y plu tl vers dla talianité. Tó su l lingaz standard desche lingaz d'ofize pò ence jí ben y zenzauter ruvarála tant inant.
Ciunes podessa pa ester les ativités da mete a jí deberieda, ciugn pa i coliamenc concrec? Kostner: Zenzauter n grumon, ma souradut l trafich, i joufs. Chilò suzédel propi n flagel. I ne n'on nia da bravé y truep da nes baudié.
Cie nen dijeise pa dl finanziament ai media ladins? Kostner: I audiaron naouta n pue dutes les ciampanes y i provaron de giaté plu lerch per la televijion y che ala tole ence ite chi da souramont. Per cie che reverda i finanziamenc fajaronse a na moda che duc ae valch y posse laoré. (uc)
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 0 Oujes: 0
|
|