N valgunes domandes a duc i ombolc
La proposta de Durnwalder: n dret comité interladin aladò dla lege 482/99
Plu iadesc àn audì dal assessour Florian Mussner che Luis Durnwalder cherdarà ite tl meis de otober duc i 18 ombolc dla Ladinia. L fin pèr de ester chel de mete su n comité che tegne spo i contac anter dutes les valedes. Plu avisa: davia che la lege 482/99 conscidreia per les mendranzes la legalité de n organism interprovinzial y interregional podessa chest comité avei la funzion de coliament. Sce al é rueses, les vedaràn florì. Abinedes di ombolc nen él bele vegnú tegnù cotantes y zenza fruc: no poms no pers. Na bona marena o ceina y nia deplù: sentedes simboliches che ne à porté a nia. Sce i ombolc de Gherdeina y dla val Badia resta valgamia ferms, muda plu saurì chi dles autres valedes y perchel àn gonot da nen fé con persones nueves con minonghes desvalives. La creazion de n comité dess perchel garantí plu continuité altamo tla formulazion dles propostes, na frecuenza plu regolara di contac y perchel tres na maioura conescenza dles problematiches de val y de provinzia.
Chest iade spéren che la cherdeda ite di ombolc vegne touta dantfora en conscidrazion y ejamineda a livel politich per ne jì nia encontra a n'autra comedia. Al brancia ite Durnwalder enstes: al é el che vuel la senteda y al é cler che al vuel dé n messaje de colaborazion y de valch mudament concret tles relazions anter les valedes dla Ladinia. L convegn auda perchel da vegnì enjigné ca a na moda che an sie atira tl vif dla discuscion che an conesce dantfora i argomenc sun meisa. Enfin a ciamò é dut chiet, o an ne conesc nia i rufs che passa sot tera fora. Deguna publizité dla cossa. Ala se trata de na outa, de n aveniment che pò daidé pro a nes lié plu adum. Na debata publica a livel de media fajessa demé ben. I volessan prové de daurì chesta debata envian i 18 ombolc a nes respone via e-mail usla@dnet.it a en valgunes domandes:
1) Co ves imagineise pa chest consei di ombolc? Cie mineise pa de podei fé de concret deberieda? Él volù o él demé azeté, davia che la proposta vegn da Durnwalder?
2) La Union Generela di Ladins: éla destineda a resté te n piz o ála la chance de ruvé laprò al 100%? Sia esperienza secolara de comunicazion y ativité interladina vegnirála reconesciuda y te cie mesura pa?
3) Chest consei y l comité che vegnirá lité, podarál mo avei n influs sun l problem dla unificazion di Ladins, sun la poscibelté de ruvé endò adum o restaràl l problem inant tabù? La bandiera unitara dla Generela podéssela pa vegní conscidreda ence a livel politich regional?
4) Ciun é pa l comportament dl consei di ombolc ti confronc dl lingaz unifiché, altamo tl ciamp aministratif? Ti Grijons él oramai na realté y chilò tles Dolomites nience da nominé ...
5) Ciugn podessa pa ester i coliamenc concrec anter les provinzies? Da olà mete man? Samben jirala naouta tl ciamp cultural y scolastich. Ciugn fossa pa i intervenc economics, de trasport, de turism, de sit on-line?
6) Ciuna é pa la posizion dl consei ti confronc dl finanziament di mass-media ladins? Vegnirà demé daidés valgugn?
Al fajessa plajei, sce deberieda con la resposta ruvàssel adalerch ence valch bela fotografia. A duc n bel dilan dantfora. An tolarà su ence valch osservazion revardenta l mode de dé tres la resposta: per ejempl, mete plu a lum chest o chel auter.
L problem y l "preibel" touc encuei en conscidrazion ne reverda nia demé i ombolc, ma dutes les persones interessedes al ben dla comunité ladina. Perchel é benvedudes dutes les toutes de posizion che vegn da vigni pert. La discuscion é daverta. L davegnì nes reverda duc canc y i messon dé na man da l costruí aladò deberieda. (uc).