"Duc rejona de colaborazion, ma ......."
Siour plovan Fonjo Clara à dit cler: i joufs entourn l Sela é n liam anter la jent ladina y ne dess nia vegnì scluc, davia che n per de operadours turistics se l ghira - El realistich che Trent y Belun reconesce la Generela zenza l consens de Bulsan?
Les ruines dl Ciastel d'Andrac simbol dla Unité Ladina, minova un ti cialan ai murs bludri y zenza tet, derturé su aluesc, ma sostanzialmenter na ruina. Nia plu da nen fé. Rejonan sun l Dì dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom con n valgugn partezipanc de sies imprescions ciàfien da d'avei n puech deplù clareza: al fova na bela festa, organiseda ben y dorata truepa jent se à fat permez. L post entourn l Ciastel d'Andrac fova demarevueia bel. An à ence pensé al enforniment, ma al manciova chel entusiasm che fova da sentì dl 1996 sun l jouf dl Sela, en gaujion dla recordanza di 50 agn. Duc n pue stufés de audì declamazions de colaborazion vigni ann? Y canche ala vegn a les dretes, desche pro la chestion dl ladin scrit se outé l spinel. La Ladinia, oramai na ruina desche l Ciastel d'Andrac, en spidic y zenza tet?
N auter minova che l folclor ti déssen lascé a les assoziazions turistiches che sá da l fé miec. An á debujegn de dut auter, medret nia folclor. L plovan, siour Fonjo Clara, preve da Corvara, à tegnù la perdica y à coiù su na chestion atuala: chela di joufs entourn l Sela che valch politich volessa scluje en pert al trafich sun spenta de n valgugn operadours turistics, davia che ai é deventés n "element de crabal". Siour Fonjo dij giustamenter che ai dess vegnì conscidrés dantaldut desche liam anter les valedes ladines, desche portes de contat y de sostegn a la Ladinia. Sia unité dess cresce soura i joufs via.
Duc veid ite l "debujegn" de na majera unité tl ciamp cultural-istituzional (politica linguistica, iniziatives culturales deberieda, scola, Istituc Ladins y e.i.) y an ne se stancia nia de decianté la "colaborazion", nience Mussner, ma les contures resta tl tourbl. An se stenta - tout fora la Generela - de jì tl concret y te na maniera coordineda. Dal 1996 al 2004 ésen tres al medem pont, sce nia jus endò. L diretour dl Istitut Ladin "Majon di Fascegn", Chiocchetti, ova definì en l ann passé la colaborazion de politica linguistica anter Istituc Ladins desche n dejaster.
La gran pregiudiziala y l gran enciamp per l reconesciment dla Generela vegn da la SVP tres sie portaousc Mussner che à dé da entene sie troi. Al ne reconesc nia publicamenter l laour dla Generela che al ne à nience nominé te sie descurs. I temps se ghira na resposta y sia proposta é chela dl 1992, la enduneda di ombolc, che dess vegní cherdeda ite chest auton da Durnwalder per formalisé na sort de statut, poester con n ofize, per podei giaté valch finanziament en basa a la lege cheder nazionala sun les mendranzes 482/99 che se damana n organism de coordinament souraprovinzial. La Generela podarà, desche les cosses sta atualmenter, al plu dé n consei coche Durnwalder ti ova asseguré, ma nia brancé ite empera y conduje ite sies iniziatives.
La indentificazion di esponenc ladins tla Svp con "Südtirol" o miec con la zentrala a Bulsan é feter totala y ne lascia deguna lerch per na veduda de n grup ladin autonom no a livel provinzial y spo pa a livel interladin y dut entournvia ne á chestions tipicamenter ladines nia cis lerch: duc se recorda cie traines con la Svp de Gherdeina per cie che reverda l ladin te scola! Cie traines con l Ladin Dolomitan! L orientament fondamental dla Svp de Gherdeina é chel de mantegnì i confins y de nen tré su de nuefs. Dut cie che descorda vegn interpreté desche volenté de n destach da "Südtirol". L'ert dla politica dla Generela sarà sen chela de mete dut sie peis sun stadiera y de tré fora l miour da chesta situazion. "Ala messará laoré inant sun sia strutura y si contegnus per ti tegní bot y ne vegní nia fraceda da la politica", miena n osservadour.
El realistich desche al miena l president dla Generela Nani Pellegrini che Trent y Belun reconesce la Generela zenza l consens da Bulsan? Un che conesc dret ben la politica ladina ciugna demé se la rian: "bonamenter fajarà i Trentins na bela musa al rie juech, ai adora la Region y de chela comana Durnwalder. Sce Durnwalder ne vuel nia saràl rie che al suzede valch. An messessa imposté la chestion autramenter per arjonje n suzes." Mussner é perauter ence assessour regional a les mendranzes enfin amez legislatura. Dedò gniràl empermò Luigi Chiocchetti.
Ma n'autra cossa de Mussner che al à dit a Andrac fej cotant plu festide: l svilup cultural ladin é dret, ma sot al ciapel dles istituzions (praticamenter dla politica Svp). A chi che ne s'enchedra nia ite ti végnel tout o scorté l contribut cultural y an i suia fora, storjan vigni prinzip democratich, dantfora l dert che vigni union culturala y vigni zitadin à de vegnì tratés unfat tla democrazia. Vigni union à na rejon a d'avei n finanziament, sce ala à n statut aldò dla lege. Scluje fora con valch vertola ne é nia plu cultura, ma na dezijion antidemocratica.
L Di dla Unité ladina - Cianacei 2006
I ultims Dis dla unité ladina - Ampez 2005