Prums segns de na vera sun l prinzip dla unité interladina
Dai 15 ai 20 de messel dess dutes les Unions Ladines y les assoziazions turistiches ti lascé lerch a la Festa dla Unité y ne organisé nia d'autres de gran manifestazions tl medem temp y avei enscì n maiour respet y sentiment ladin
L Di dla Unité Ladina ta Andrac/Fodom encuei (18.07.2004) é sté dantaldut n dì de dialogh y de proposta. L problem zentral sun meisa é steda l'unité ladina y i trois per la realisé. Chesta unité voléssen fé deventé viva tres doi organisms, l comité di ombolc che Durnwalder cherdarà ite d'otober y la Generela che dess vegnì azeteda desche organism cultural interladin. Les minonghes va endere endalauter.
L assessour ladin tla provinzia de Bulsan Florian Mussner rejona demé dl comité di ombolc y ne azeteia nia l reconesciment dla Generela. Demé i ombolc à la poscibelté de fé valch de concret. Nani Pellegrini, president dla Generela, ti dá l benvedù al comité di ombolc, dantaldut a livel politich, ma al se damana con forza l reconesciment dla Generela desche organ cultural interladin, davia che ala à na maioura conescenza di problems y à bele da sia fondazion encà (dal 1905 Union Ladina a Dispruch) laoré te n spirit interladin, entratant che al ne é mai sté na unité politica. Dl vers che la Generela vegne reconesciuda desche organ interladin aladò dla lege cheder sun les comunités de mendranza n. 482/99 s'á batú dantfora l deputat Bepe Detomas che veid l organ dla Generela cotant plu realistich y fatibel che nia n comité di ombolc. Per la Generela s'à ence batù l aconsiadour provinzial fascian Luigi Chiocchetti che rejona tamben de unité culturala da arjonje tres la Generela. Al plu tert che la Generela sarà reconesciuda da Trent y da Belun messarà chi da Bulsan tò na dezijion, ence sce ai se pararà con mans y con piesc. La Svp fajará samben prescion sun i Trentins a dann dla unité, ma i ladins da souramont y de Fascia pèr cotant plu segurs y convencius dla emportanza dla unité y dla Generela, davia che ai reconesc sie gran laour fat ti ultims 50 agn. L cheder dla situazion é cler: Mussner va tla defensiva y tegn demé sun la proposta di ombolc de chela che el enstes ne sà bonamenter nia cie che ala podessa realisé. L ombolt de Pepi Dejaco , vize-obman SVP ova bele dé da capí che n tel comité, zenza l sostegn dla Generela sarà demé "na bela ceina". I ombolc da souramont veid la cossa autramenter y crei tla unité y ne à degunes resserves devers la Generela.
L ombolt da Fodom, Gianni Pezzei, se à souradut festidié de se mueve che sie comun giate finanziamenc per derturé su l Ciastel d'Andrac a fins turistics y de animazion culturala.
Una na cossa messéssen regolé ti proscims agn: les Unions culturales de dutes les valedes ladines dess se mete a una che i dis che va dai 15 ai 20 de messel mess vegnì resservés al Di dla Unité Ladina y ales ne dess nia organisé tl medem temp d'autres manifestazions. Ence les assoziazions turistiches messessa respeté chest sentiment ladin.
Liams atifs a d'autri articui sun l argoment - Reconesciment dla Generela y comité di ombolc, clichede medret lassoura!
Lege 482/99 - La Generala se muev
-
La proposta de n "Consei di 18 ombolc" da soul nia adateda - L faliment dl 1992 l desmostra - Al vuel ester na balanza anter unions y istituzions
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina 2003"
Intervista al President dla Generela Nani Pellegrini
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
N organism interregional. Pepi Dejaco: manco ombolc y plu esperc y dialetica