Gianni Pezzei Baiol: al basta dé na odleda entournvia
Intervista al ombolt de Fodom, Gianni Pezzei: I messon emparé ence nos a jughé la cherta dla valorisazion dl Ciastel y dla cultura ladina
L « Dì dl’Unité Ladina » entourn al Ciastel d’Andrac, adum al folclor y a la storia, sclarirá ence n auter aspet, chel turistich-cultural. Sun chest argoment ne pdòven nia tralascé de audí la minonga dl nuef capocomun de Fodom, Gianni Pezzei "Baiol" che viest ence l’enciaria de assessour al turism. Gianni ova abú te sie prum mandat da capocomun, dal 1980 al 1990, truepes discuscions con la Souraintendenza ai Bens Culturai pervia dla restruturazion y la valorisazion dl ciastel d’Andrac.
Fodom en festa.
Scomencion con ti damané: cie nen mineise pa dl’idea de porté la festa dl'Unité Ladina entourn al ciastel d’Andrac?
I crei che al sie la plu endovineda. An ne podova nia mete a jì n tel aveniment per i Ladins dl Sela y lascé fora l ciastel.
Tl’ultima senteda dl’Atal, l’assoziazion turistica, eise enzingolé valch pervia dl turism cultural. Cie volovaise pa dí?
Al basta dé na odleda entournvia a chel che les autres vals fej. La pert culturala é chela che vegn fora deplù tles promozions turistiches. Ala ti interesseia truep a la jent. Tolon demé n ejempl: la "Maratona dles Dolomites" o l Convegn sun les "Crocerossine" che vegnirà tegnù sa Reba. I messon emparé ence nos a jughé chesta cherta de valorisazion dl Ciastel y dla cultura ladina.
Arateise che an posse envié via ciamò valch de concret dal pont de veduda turistich, con n ciastel da restruturé ?
I é tres sostegnù che per valorisé l ciastel messòvel avei n tet che permete de adoré almanco na pert di locai desche museum o zenter de cultura. La Souraintendenza à dit che i murs ne tegn nia su l peis de n tet. Ma al basta se cialé entourn a chel che an ciafieia de fé tecnicamenter per se rende cont che an pò ciamò pensé a valch intervent. Dessegur tocarál audí la Souraintendenza.
Cherdeise che an ruve n dì a vedei passé implanc portamont dlongia al Ciastel d’Andrac ?
I spere propi de no. La promozion dl ciastel y de chel raion ne pò nia prevedei che an passe con implanc portamont, ma ala mess ester endrezeda sun l aspet storich-cultural. An ciafieia de fé truep de chest vers, al é l molin ilò dlongia, la vedla sieia, la mont. Zenza tegnì cont dl respet per dut cie che al é suzedù su per Mont da Ciastel entratant la Pruma Vera. Y spo sonse per dì che al vegnissa fora demé na zona da passé che ne ti porta nia ai fodoms, auter che de beles pistes. Miec pensé a potenzié chel che i on bele.
Intervista de Lorenzo Soratroi.