Catarina Lanz, la muta da Spinges
Dr. Lois Craffonara á abú soura la pert storich-scientifica dla mostra
A la "combatenta per la liberté" Catarina Lanz ti végnel dediché chesta outa na esposizion tl Museum Ladin a San Martin de Tor che á volú enscí recordé i 150 agn da sia mort. La esposizion romagnará spo desche sezion durenta dl museum. Catarina Lanz fova nasciuda ai 22 de setember dl 1771 a Al Plan de Mareo y é morta a Andrac ta Fodom ai 08 de messel dl 1854 a l'eté de 83 agn. Laoré ála desche fancela da paur y ciasarina dl plovan. L salf dediché a Catarina Lanz tl Museum Ladin vegn daurí ofizialmenter en domenia, ai 11 de messel, da les 15.00. L inom de Catarina Lanz é conesciú enfin a nosc dis davia che ala á combatù da joena, zenza tema y con ortú, deberieda ai oms y saudés dl Tirol contra i franzeisc dantcá con na fourcia dal fen tles mans, n fat entourn a chel che al s'á formé truepes conties. Foto: l mit dla sauderina Catarina Lanz, conesciuda ence con l inom la muta da Spinges, con la fourcia sun mur de cortina dl paisc da Spinges soura Persenon te n depent.
Enscì végnela ence reporteda sun n grumon de chedri y sun i monumenc che la recorda enfin a aldidancuei. L majer monument ti án fat su a La Plie de Fodom. Davia che ala é nasciuda a Al Plan de Mareo y é morta ta Fodom é l liam con la popolazion y la storia ladina particolar.
Te n salf entier dl Museum végnel sen prejenté con enjigns multimediai hesta ela corajousa y laprò ence en valgunes ermes dl temp de Napoleon. Dla pert storich-scientifica se á festidié sibe per cie che reverda la pert sun "les veres de liberté de Tirol dl 1809" che les stories veires y "mitisedes" entourn la figura de Catarina Lanz l dr. Lois Craffonara, dessegur n garant per la scerieté dla esposizion storica. El à tamben scrit i tesç de acompagnament a les bataies che an pò lieje a l'esposizion. En l dì dla mort de Catarina Lanz dant 150 agn, en juebia ai 8 de messel, da les 21.00 da seira pò i interessés ascuté su tl Ciastel n referat sun la figura "Caterina Lanz, l´eroina de Mareo". La daurida ofiziala en domenia, ai 11 de messel, vegnirà encornijeda da la Mujiga de Al Plan de Mareo che se á dé l inom "Musiga Catarina Lanz".