benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

La SVP: la lege litala y i Ladins
scrit ai 30 June 2004 da les 21:04:04 da noeles

Politica

 

SVP: n limen lital é clermenter anti-minoritar

Les does mesures: cie che an se ghira da Roma, ne vuelen a Bulsan nia lascé  valei per la mendranza ladina - Lege litala de Südtirol dl 1998 declareda anticostituzionala

 
A Roma ródel chisc dis - sun proposta dl'UDC, partí de govern - na debata entourn a la reintroduzion dl sistem proporzional per la lita dl Parlament talian. Sun la chestion á encuei ence tout posizion Siegfried Brugger, parlamentar dla SVP a Roma, y an ne pò che resté a bocia daverta, sce an met a confront l comportament dl partí devers i Ladins tla medema chestion: na proa dla fauzité dla politica de partí. Brugger: "la reintroduzion dl sistem de lita proporzional é na prospetiva dret interessanta per Südtirol, nia demé dal pont de veduda dla majera democrazia, ma en particolar per la SVP desche partí de abineda. Ie l'é dagnora dit y ghiré". 


"A na tel proposta ne pòn nia auter che dí de scí", sotrisseia Siegfried Brugger y enjonta che "a desvalivanza dl sistem de lita atualmenter en doura (maioritar) essa i litadours - tres les oujes de preferenza - na poscibelté de lita plu ampla anter i candidac dl medem partí".

Per encadré la chestion: dl 1992 fòvel vegnú tout ju tl'Italia l sistem proporzional per 3/4 dl Parlament y al fova gnú introdut n sistem maioritar con 1 n candidat per certl lital. L sistem proporzional atualmenter valoul reverda demé 1/4 di parlamentars y en plu veidel dantfora n scialier lital dl 4% (n enscidit aridlament o saradoi lital) a livel nazional per vegní ametus a la repartizion di scagns. Siegfried Brugger: "I é tresfora dit che chest sistem n'é nia ideal, en plu é n saradoi lital clermenter anti-minoritar. N sudtiroleis ne essa mai la poscibelté de ruvé tl Parlament zenza se lié a n gran partí nazional". Sce an muda ju la lege litala se ghira Brugger che al ne vegne vedú dantfora deguna clausola de aridlament lital (sbarament) per les mendranzes linguistiches.

Endò n iade fosch sun blanch desche la SVP se astila canche al se trata de si interesc. Pro la lege litala de Südtirol se ála astilé belavisa l contrar y á prové does outes da desmandré la lista LADINS che portova dant a Bulsan belavisa les medemes ghiranzes che Siegfried Brugger porta dant a Roma. Dut n'á jové a nia. La SVP á mudé ju la lege litala provinziala dl 1998, introdujan n sbarament lital. Chesta lege, aproveda dal Consei, é juda en forza en gaujion dles lites dl 1998, oblian la lista LADINS de se mete adum con la DPS. La Lista LADINS ova endere bele fat recurs a la Court Costituzionala che l'á declareda curt do les lites desche anticostituzionala y contra l statut de autonomia. N sbarament, enscí la sentenza dla plu auta istanza giudiziara dl Stat, fova massa aut per l grup ladin y ne ti essa nia plu permetú a la comunité ladina de tó pert autonomamenter (eventualmenter con n sie partí), sce ala vuel, a la vita politica. La SVP ne á ciamò nia dé na trieva y á sighité na seconda outa dant les ultimes lites provinziales dl 2003. Durnwalder rejonova de na "Ladinerklausel" (samben aplaudida da la Svp ladina desche la soluzion) che essa vedú dantfora n sistem maioritar demé per i ladins, na prozedura litala ciamò plu fora de uega y dessegur plu anticostituzionala che chela dl 1998. Vedan ite che al ne fova nia da nen fé y che n secont recurs dla lista LADINS fova segur, án lascé tomé chest tentatif. Dl 2003 án lité do l vedl sistem lital proporzional prevedú dal statut. La Lista LADINS se l'á straveda, arjuman via n recurs contra la cherdeda de n assessour da foradecá da pert dla maioranza (con de bones poscibeltés de vence la plura), l'autra gran fauzité dla politica ladina di ultims temps: empede na nominazion concordeda anter les forzes politiches ladines, na enciaria anuzeda da la Svp y da Mussner desche sautadour per les lites. Do les lites deguna cherdeda plu, sceben che doi raprejentanc fossa miec che un. Na norma sun mesura Svp. Florian Mussner, dut bel valent, á dit defata do les lites sun na domanda de Erwin Frenes dla televijion ladina al Bancorin (ciala liam dessot), sce el é a una con n saradoi (sbarament) lital: "I son per n sbarament a livel provinzial y i l arate dret", giust l contrar de cie che Brugger Siegfried se ghira - y s'á demeztroi ghiré desche al dij - a livel nazional y che al sidleia desche "dassen anti-minoritar". Al ne é nia da scluje fora che la SVP introduje per les proscimes lites litales n aridlament lital tla provinzia da Bulsan. L colm.
 
 
 Liams d'interes a d'autres plates tla rei:
 
 

 

demeztroi = tresfora

saradoi = sbarament


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: La SVP: la lege litala y i Ladins (ponc: 1)
da giatfosch ai 30 June 2004 da les 22:50:09
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Wasser predigen und Wein trinken - l fà di farisei.

chiló mo peso: Wasser predigen und Schnaps saufen.



News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.359 seconc