Govern Provinzial scluj fora i Ladins da la comiscion per la toponomastica
Les linges generales vegn stabilides anter todesc y talians, na prozedura contra l Statut de Autonomia
L minister a les Regions, Enrico La Loggia, á nominé enier ofizialmenter la comiscion aconsienta tla materia dla toponomastica sudtiroleisa. De chesta féjel pert, desche raprejentanc nominés dal Govern da Roma, l giurist Francesco Coran da Bulsan y l professour universitar Carlo Alberto Mastrelli, diretour dl Archivio per l'Alto Adige da Florenza. L Govern Provinzial á depierpul nominé l professour universitar Guntram Plangg y Herman Berger. La Comiscion dess ti sté permez a la Comiscion di Sis pro la elaborazion dles normes de atuazion sun la toponomastica, na chestion zitia che vegn bele sburleda da agn dantcá. Per cie che reverda la toponomastica ladina déssel empermò vegní cherdé a consei 2 raprejentanc canche al vegnirá rejoné de chesta. I raprejentanc ladins vegn enscí dal scomenciament scluc fora da la definizion dles linges generales dla chestion, condut che l Statut de Autonomia (Art. 102) ne fej te chest caje deguna desferenzia. Na prozedura che va clermenter contra i prinzips dl statut.
L minister La Loggia s'á aodé che la comiscion ruve bele devers la fin de chesta ann a resultac che giate consens tl respet dl bilinguism desche l Statut de Autonomia contempleia. Y chilò él vera: Durnwalder volessa lascé avalei valch 500-600 toponims talians, limitan la definizion de toponomastica bilinga preveduda dal statut a la macrotoponomastica. En l ann passé ova la lista LADINS protesté che al ne fova nia gnú vedú dantfora n raprejentant ladin tla comiscion, tant deplù che la toponomastica é un di puec articui dl Statut de Autonomia oláche al vegn rejoné esplizitamenter di Ladins. Con majera rejon messessa n ladin fé pert a plen titul de na tel comiscion y les chestions é cotantes: cie toponomastica dess pa valei ofizialmenter tles valedes ladines, ence i toponims todesc? Dess i esonims ladins (inoms ladins per luesc fora dles valedes) tamben vegní respetés (Cluses, Persenon, Bulsan), sce esonims todesc vegn adorés per les vals ladines. Les tofles fora dles valedes ladines che indicheia la direzion tles vals ladines, désseles avei ence la dizion ladina? Na chestion nia secondara da canche trueps luesc ladins fej reclam demé con la dizion ladina (Al Plan, San Martin ez.). Zenza n dret raprejentant ruvará la pert ladina endò n iade sot les rodes.