Viadelá dal mur dl 50%
La SVP sot al 50% - I Ladins chest iade n pue manco cufés dant dal partí de maioranza
Con chestes lites per l Parlament Europeich ésen te Südtirol per l prum iade ruvés viadelà dal mur – chel mur che à tegnù da do la vera encà: la SVP é ruveda sot al 50 %. Na perduda de plu de 9 % dles oujes. Chest resultat s’essa poester puec aspeté. Ciamò pro les lites provinziales ova la SVP perdù ti paisc todesc, ma davagné te chi ladins y pro i talians. Sen é la tendenza juda inant jupert, y i talians n’á nia salvé la SVP – y ence i ladins é chest iade manco cufés dant al partì (sceben che al à perdù dorata puech tles valedes ladines).
I dé la colpa a Michl Ebner y a sia funzion dopla – politica y media – ne basta nia per splighé chest debacle. Al é dessegur sté i candidac stersc di autri partis a gaujé l smendriment dl consens per la SVP – Sepp Kusstatscher y Lilli Gruber. Veir endere él ence che la politica di ultims meisc a raforzé chela politica che ova gaujé les perdudes ti paisc todesc pro les lites provinziales. Durnwalder é da do sie cef, l govern provinzial empera. Volei sparagné pro la sanité y tl medem temp volei fé a vigni moda l tunel sot al Brenner, lascé che l transit cresce inant zenza fé valch decontra, sparagné per la jent y pro l sozial y depierpul volei fé proiec megalomans (anter chisc l zenter de „segurté“ tl trafich a Pfatten/Vadena) – chest n’á nia aumenté la popularité dl partì. Na burta imprescion à ence fat l teater encer l’ocupazion di posc' tl govern provinzial, oláche Durnwalder à traté i mandatars desche mutons da scola (y chisc s’á lascé traté enscí zenza bazilé), y oláche Durnwalder á ence ciastié persones che giaud n gran respet (desche l assessour Berger) per premié persones che ne giaud nia propi n gran respet (Werner Frick, per fé demé un n inom). A puech á chilò ence jové i apels da jí a lité de Durnwalder, y da lité n raprejentant sterch – n consei nience tant indiret per Michl Ebner. Michel Ebner con sie conflit d’interesc à porté pro demé pert a chest resultat negatif – les autres gaujes é l govern provinzial, che ne dura nia critica (ciala i fac encer „noeles“) ma che sent pa empò tert o adora l dissens. (mt)
Duc i resultac dles lites europeiches sun la Rei Zivica: