N troi lonch devers l Ladin Standard scrit
Ladin standard: sté chic sen fossa avisa desche sce l'America, n iade che al é vegnuda descorida, ne fossa nia vegnuda coloniseda
de Paul Videsott
A mez dezember él vegnù dé fora dal SPELL (che é l‘ofize linguistich metù su da la Generela, dai doi Istituc Ladins „majon di fascegn" y „Micurá de Rü" y dal IPL) sot a la direzion dl dr. Erwin Valentini le „Dizionar dl Ladin Standard". Te vigni auter lingaz dl mond essa na tel prejentazion descedé n gran interes publich, les istituzions essa laudé y sotlinié l‘importanza dla standardisazion y dla normazion dles variantes, an essa prejenté tl medem temp strategies de politica linguistica da mete a jì per le davegní y e.i. Y tla Ladinia pa? Puech y nia de dut chest. La prejentazion é ben vegnuda fata tl cheder de n congres internazional, ma prest zenza partezipazion dla Ladinia enstessa ….
La rejon de chest n’é dessegur nia da chirì tla cualité dl produt presenté: le "Dizionar dl Ladin Standard" pò veiramenter se mesuré - aldò de mia esperienza con dizionars de d’autri lingac - con trueps de chisc, sibe per la cuantité (passa 13.500 lemesc) che per la cualité dl material y dles informazions (gramaticales, morfo-derivazionales, renviedes) laite. Na novité dret de utl, ence per fins scientifics, è chela dles variantes de val (ladin unifiché dla Val Badia, gherdeina, fascian, fodom, ampezan) scrites tl medem lema, che ti dá a chel che consulteia le dizionar does poscibeltés de confront: tant vejins che i idioms é anter ei tl lessich y tant vejin che le standard ti é ai idioms. Bele na analisa de chest vers ti tolessa gran pert dl flé a cheles critiches che definesc le ladin standard n lingaz artifizial, dalonc dai idioms.
Davia che le lessich - a desferenzia dla gramatica, entenuda desche sistem de regoles che manejeia la combinazion dl lessich te na frasa - é chel livel dl lingaz, che ti é azesibel diretamenter a vigni persona (al basta demé mete averda a discuscions linguistiches anter la jent, olache ala va dagnora de paroles y mai de formes gramaticales), é la cerna dles formes proponudes per le Dizionar dl Ladin Standard fondamentala te n discurs de azetanza linguistica. Perchel páiel la mueia da recordé chisc criters de cerna, desche ai é elenchés tles Paroles dantfora dl dizionar (scrites da Erwin Valentini), y desche Heinrich Schmid les ova bele pensedes per sia elaborazion dla Wegleitung.
Le prum criter de lita é zenz‘auter chel dla maioranza (o chel dla frecuenza): la forma che vegn dant le plu gonot tles variantes de val, é chela che vegn touta su tl standard. Dlongia chest criter él vegnù tout chel dla originalité y dla autentizité dles formes, ma an à ence lascé valei desche sinonims variantes che vegn dant te almanco doi idioms. Per vedei cie peis che chestes regoles à abù tl concret, ti onse cialé desche ejempl a la letera B, olache i on controlé duc i 442 ciavazins per vedei desche la forma standard è vegnuda a s‘al dé:
de chisc 442 lemesc, n’él begn 288 (tanche le 65,16 %), olache la forma de duc i idioms documentés tl dizionar corespon lessicalmenter avisa a la forma standard. Chilò tómel ite sie le lessich tradizional (p.e. banca, badil, bagn, bal) che neologisms (p.e. banana, balet, bancomat).
Te d’autri 97 caji (21,95 %) él demé un n idiom che se desferenzieia lessicalmenter dal standard (p.e. bu. pich da LD becalen; am. poresc da LD baruia; fo. bambesc da LD bata).
Te 46 caji (10,40 %) a la fin él doi idioms autramenter che le standard (p.e. bu. antlüsc, am. zimes vs. LD banza; fo. breja, am. boiada vs. LD borei; bu. sonarin, am. sveliarin vs. LD becher). Te chest cajo végnel en gran pert azeté ence le sinonim desche varianta.
Demé te 11 caji (2,46 %) é la lita vegnuda fata do d’autri criters, ma che an possa splighé saurí (p.e. LD bourcia impede bivio, che essa abù la maioranza).
Samben che al é resté valch picera incongruenza (p.e. la forma LD benedet, canche le partizip de di è dit) y valch parola che an podessa mudé (p.e. LD bocé impede lascé tomé), mo chest ne è nia le problem, deache chestes cosses pò vegnì comededes saurì te na seconda o terza edizion dl Dizionar (le vocabolar perfet, zenza fai, ne esist nia). Al podessa ester n bel svilup dl projet SPELL, sce le dizionar standard vegnissa le zenter dl ampliament lessical dl ladin (sun chest él pu na unité de vedudes anter duc, che i neologisms dessa vegnì fac unfat per vignuna dles valedes). Al podessa vegnì arjigné ite (desche bele proponù da deplù persones) na banca dac online, te chela che an pò chirì les formes standard pian via ence dal talian y dal todesch, y sce chesta forma standard fala ciamó, vegn la archirida registreda automaticamenter, a na moda che chi che laoura sun l’ampliament lessical dl ladin sae cie paroles che vegn adoredes, ma ne à nia ciamò sia corespondenza per ladin. Chesta banca dac podessa vegnì ajorneda te vigni moment (online y sun discheta), y magari vegnì publicheda vigni doi agn, avisa desche n liber dal telefon.
Te vigni caje rati emportant che do le prum (Wegleitung), le secont (Gramatica) y le terz vare (Dizionar) devers n ladin unifiché nen végnel ciamó fat d’autri sun chest troi lonch. Sté chic sen fossa avisa desche sce l’America, n iade che ala é vegnuda descorida, ne fossa nia vegnuda coloniseda.