E. Valentini scriv "... ma l sit à ence valch ombria
de Erwin Valentini
La redazion de noeles.net à trat n prum bilanz dla vijitazion dl sit y an pò lieje anter les righes che ala é dret contenta con l resultat arjont. Ie ne sè nia sce 4000 vijites te 2 meisc é truep o puech ma la creazion dl sit noeles.net è dessegur n event emportant ajache al é na forma originala de dè y giaté informazions visavis di canai tradizionai, stampa y radio y televijion. N saut cuantitatif y cualitatif, donca, tl mond dl'informazion ladin.
Chilò volessi proé de fà n pice bilanz cualitatif valutan lumes y ombries dl' informazion che ti vegn piteda ai nuzadours. Na pruma novité per me dret positiva è l'adoranza dl ladin standard sciche viesta linguistica dl sit. De chest vers à la redazion mostré plu scomenciadiva y coraje che i media ladins "ofiziai"; chisc ultims se stenta ciamò tres a adorè l standard, che resta scialdi n fat ezezional en confront ai idioms. Na seconda novitè, che é lieda a la natura dl medium, è la "cuotidianité" dl'informazion; sen n'àn nia plu bria de aspeté na edema per lieje noeles ladines "fresches" tla USC o tla Plata Ladins dl AA. Y l'interativité é truep plu grana che tla stampa; vigni vijitadour à la poscibeltè de scive comentars ai articui; l forum y doman l chat slargiarà fora cotant l barat de idees ence anter jent che fina sen ne se à plu dessegur ciamò mai lascè audì ti media tradizionai. Ie creie ence che l anonimat dles critiches jarà endò con l temp y che truepes persones se enfidarà bel plan a sotscrive sies minonghes.
Ma l sit à ence valch ombria, che an pò ressumè con "unilateralité": unilateralité geografica, ideologica-politica y tematica.
(a) Ie n'é nia fat na compeida di articui, comentars y postings ma feter duc i contribuc vegn da la Val Badia; l gherdeina, l fodom y l fascian é essenzialmenter na ezezion tl sit.
(b) La discuscion politica roda feter duta entourn tematiches liedes a la provinzia de Bulsan, y plu avisa entourn l antagonism anter la SVP y la Lista Ladins. Al é veira che chisc doi partic tol ite na posizion dominanta tla discuscion politica ladina-sudtitoleisa ma chesta n'é nia na bona rejon per desmentié l rest dl mond; da d'auton aronse endò lites y al vegnirà ence d'autri partic a chirì ousc tles valades ladines. La realté ladina ne se limiteia nia al conflit SVP - Lista Ladins y ala ne se archita nia sun l Jouf de Sela; la discuscion politica ladina ne pò nia lascé fora i ponc de veduda, les ghiranzes, les poscibeltés de colaborazion y de alianzes con les istanzes y i partic de Souramont.
(c) I temesc tratès roda essenzialmenter entour la chestion politica sotrisseda dessoura y sun evenc y fac culturai; puech o nia él vegnù scrit fina sen sun chi temesc che ti sta plu a cuer a la jent: economia, laour, servisc soziai, temp lede, etc. Sceben che al se trata de temesc generai y nia tipicamenter ladins ne pò chisc nia mancé te n sit d'informaziun; i temesc culturai ti interesseia demé a na picera mendranza di vijitadours potenzia y n sit blot politich-cultural risc'iassa de vegnì nuzé demé da puec "pofescionisc' dla cultura" y enultima de perde vigni contat con l mond real.
"Duc é bogn da critiché ma olà é pa les propostes?", sarà la resposta a chestes mies osservazionscritiches. Ie n'é deguna rezeta particolara ma per mete man podéssen chirì valch sort de la colaborazion con la USC, p.ej. reclamisan l sit, baratan fora informazions, envian i colaboradours à scrive ence per la "concorenza", y evitan veres de ciampanil. Dapò podessa magari i colaboradours atuai dl sit slargé fora l orizont di argomenc tratés cialan cie che al suzede ence tles valades vejines. L maiour pericul per l sit , aldò de mi vedei, é che al deventé n sit blot badiot-mareo dediché a doi o trei temesc politich-culturai y basta. Cie che va debujen encuei é dantaldut de slargé fora l orizont soura i confins de sia valeda y provinzia fora y de tò ite tla discuscion duta la Ladinia.
"