Foradecà se àn bele dadie fat inant, a Bulsan deguna prescia
La lege 482/99 fossa n strument d'utl per corí les loces de sconanza a livel interladin, ma Trent y Bulsan la ignoreia y ne á deguna intenzion de sconé miour i ladins
de Carlo Willeit
Dant da 4 agn à l stat talian fat na lege per sconé 12 mendranzes, anter chestes ence i ladins. Tla sostanza met l stat finanziamenc a desposizion per asseguré y mioré l ensegnament, la formazion, la projetazion linguistica-culturala te scola, tla université y te d'autres istituzions y assoziazions, l’adoranza ofiziala dl lingaz, l svilup de radio- tv, stampa y editoria. Tl medem temp végnel envié comuns, provinzies y regions a fé l medem con de si scioldi y de chi dal stat. Chesta lege dl stat ne é dessegur nia revoluzionara, cis per les regions autonomes nia, ma ence per chestes y per les provinzies autonomes de Trent y de Bulsan él zenzauter n strument d'utl per integré la sconanza che é bele dantman o per corí loces olache ala mancia, ma al é ben demarevueia che la provinzia ne se arjuma via deguna ocajion per giaté valch finanziament particolar dal stat, y te chest caje, olà che ala va dla sconanza di ladins, ne él deguna prescia y magari renunzieien.
Per i ladins fòssel na bona ocajion per deslargé la sconanza y per tegnì adum la popolazion sot a na Union Generala di Ladins dla Dolomites reconesciuda publicamenter. Per i ladins de Trent y de Bulsan fóssel na bona ocajion per svilupé, per crié finalmenter n sistem de comunicazion che se merita chel inom. La delimitazion teritoriala é dadie bele fata con leges y cumpeides te chestes does provinzies. Foradecà à i comuns deliberé y ai giata bele codie i sostegns finanziars statai da la ola dla lege 482/99. Tles provinzies de Bulsan y de Trent ne vegn la lege endere ciamò encuei nia aplicheda, ajache nosc raprejentanc á volù mete ite la clausola che ala ne dess nia gnì aplicheda zenza consens y control particolar dla provinzia da regolé con na seconda lege (norma de atuazion al statut de autonomia). Chesta seconda lege ne àn nia fat y cie san sce an la fajarà.