"Ester raprejentés en pruma persona a livel europeich"
Sostegn a Bepe Detomas dla Union Autonomista Ladina - Con l deslargiament dla Union Europeica ciata ence les mendranzes n majer peis
La candidatura dl on. Bepe Detomas a les lites per l Parlament Europeich ne pò che vegní veduda con gran plajei ence da la popolazion ladina che viv decà dai joufs. Con l deslargiament a est dla Comunité Europeica deventa la chestion dles mendranzes tl vedl continent majera dant ai uedli dles istituzions de Bruxelles. Enscí à ence i Ladins, desche popolazion de mendranza plu vedla dles Dolomites, debujegn de avei n raprejentant che ciale soura ai derc y a les oportunités de svilup che vegn dal parlament europeich. Na candidatura che pò avei n valour en plu propi per i ladins da Souramont, olache la raprejentanza ofiziala ne esist a degun livel, no provinzial no regional.
Les istituzions europeiches à dagnora desmostré na gran sensibelté devers dles mendranzes y ence de savei afronté con scerieté les chestions. L conzet de mendranza ne pò nia vegní strabacé a plajei da la politica, da la portunité litala o da la convegnenza economica. Detomas à desmostré te chisc agn passés, desche raprejentant ladin a Roma, de conesce endertura dutes chestes problematiches, de ester informé sun chel che se muev a livel aministratif y politich ti confronc di ladins dal Trentin-Südtirol al Friul. Sce sia litazion essa da jí a bon fin, podéssel propi pié via da Bruxelles na politica de sconanza plu deslargeda, che ciate fondament a liviei plu auc. Duc savon che la Talia se á entardivé 50 agn per cie che reverda normes de sconanza dles comunités de mendranza, tres la lege 482/99, y con efec nia tres positifs, souradut per i Ladins tla provinzia de Belun nia.
Les normes europeiches arà tl davegnì tres plu peis ence tles dezijions nazionales y chest podarà cioscé de bogn resultac a ben di ladins, demé sce ai sarà bogn de avei n raprejentant unitar.
Lorenzo Soratroi