"A chestes istituzions messonse ti dí n dret bel dilan"
Ivan Lezuo fej en valgunes constatazions entourn l Convegn "Poscibeltés dl ladin", dantaldut a revert i Ladins da Souramont
Al convegn soura les poscibeltés dl svilup dl lingaz ladin tegnù ai 26 de merz à l intendent a la scola ladina Roland Verra dit valch de dret emportant: i ladins dles Dolomites, i grijons y i furlans à da chirì na colaborazion sterscia per podei endrezé fora siei fins te vigni livel dla vita soziala y culturala. La Union Generela di ladins dles Dolomites desmostra da plu de cincanta agn encà che chesta colaborazion anter i ladins dles cinch valedes é steda na condizion fondamentala per l davegnì dla mendranza. La Generela à dagnora cialé de tegnì adum les cinch unions ladines.
Pian via da do la vera, canche la ladinité fova per chi che aldidancuei se declareia ladins valch de forest y truep dalonc da sia realté, é la Generela juda inant restan tres fedela a siei prinzips.
Baudi aldidancuei él movimenc y forzes che para do plu o manco cler la separazion di ladins da Souramont da la Generela. Al é sté meso te puec agn de ti paré amesa ai ladins da Souramont ite, cis ta Fodom, n cone da i despartì su tres de plu. I nuefs movimenc tla provinzia de Belun à dessegur daidé prò a sburlé inant chest prozes. Demé enscì pòn se splighé che trueps fodoms, sciche an pò lieje sun la plata di ladins ai 30 de merz, é sostegnidours de na politica ladina beluneisa, bonamenter na esprescion de na moda dl temp y nasciuda dretant da bloc interesc politics y economics. Al ne vegn nia chirì l contat con la Generela y sies cinch unions, nia con i istituc ladins dla provinzia de Bulsan y Trent, al ne vegn nia sostegnù les ativités de promozion ladina interregionales, al vegn cialé con desfidenza a vigni scomenciadiva che ruva soura i joufs ca.
I rate che l president dla Generela Nani Pellegrini à de bones rejons de critiché la politica per les mendranzes dla provinzia de Belun. Con la lege a livel provinzial per la sconanza di ladins tl Beluneis dl 1984 ne ti vegnível conzedù ai ladins deguna spezifizité. Ciamò dl 1994 à Lois Craffonara scrit te sie pice liber soura i ladins dles Dolomites che tla provinzia de Belun vegn l ladin ignoré te scola. La lege statala (!) per les mendranzes é vegnuda fora empermò dl 1999.
Sce valch é vegnù fat per i ladins da Souramont y per duc i autri ladins dles Dolomites, él sté dantaldut l merit dla Generela, dles unions ladines y di istituc ladins: la Usc di ladins, les trasmiscions ladines che an ciapa ence soura mont fora, publicazions ladines y interladines, scomenciadives che tol ite i ladins dles cinch valedes y chier contac con furlans y grijons, la elaborazion de n lingaz tet.
A chestes istituzions messonse ti dì n dret bel dilan.