La Scola d'Ert de Selva va te museum
Encuei, 2 d'auril 2004, da les 6 da seira, gniràl enaudé ti locai dl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin de Tor la mostra dedicheda a la storia dla Scola d'Ert de Selva.
L'ocajion é chela dla scluta dla scola de jugn dl 2003 do ben 95 agn y do avei vedù passan tres sies aules fora na gran cumpeida de studenc, ensegnanc y deplù diretours. Zacotanc de chisc é gnus artisc' de renom, zipladours o pitours che à lascé endò fusties emportantes. Chi che à ensegné o fat l diretour, laorova ence depierpul desche zipladour o pitour.
Foto: trueps artisc' ladins à fat la scola d'ert a Selva, enscì ence Gilbert Prousch da San Martin de Tor, conesciù desche duo d'ert: Gilbert & George. Al viv a Londra.
La scola fova nasciuda enlaouta dal debujegn da pité cosses nueves y plu competitives sun l marcé dla chiena, che fova en chi agn dla fondazion dal 1908 scialdi tla crisa. Empruma fòvela na scola profescionala, spo na scola d'ert y enultima dal 1967 istitut d'ert che pò dé fora diploms de maturité artistica y consent da jì inant tles academies o tles universités. Dlongia les does sezions dl ziplé y dl depenje él ruvé permez dl 1990 la grafica publizitara; ciamò n iade provova la scola da varié con i temps y se daurian ai debujegns dla modernité y ai lingac nuefs.
I studenc à dessegur fat siei i ensegnamenc, i conseis, les indicazions tecniches, enscì ései gnus plu ric tres les materies teoriches, emparan no demé n mestier, ma se aproprian ence na formazion culturala. A chesta maniera se ái deslargé l orizont dles poscibeltés y al pò suzede che n student de madones de legn ae metù man da descorì l mond dla fotografia desche Claus Vittur o dla pitura y dles performances desche al é sté l caje pro Gilbert Prousch o l stude dl astrat sciche pro Josef Colz o che al sie romagnù l pice segn sotil de Roland Senoner. Valch à inventé danuef l legn ziplé, la vijion spaziala classica y crian intensités modernes desche Aaron Demetz y Gehard Demetz fej con suzes.
Chestes soluzions originales viv dles invenzions passedes, cheles che artisc' desche Guido Balsamo Stella, Primo Bidischini, Luis Senoner, Rudi Moroder y Josef Kostner raprejentova y che parova enlaouta vaghedes: sie coraje é deventé na tradizion sun chela che al vegn laoré per arjonje resultac nuefs. (ls/if)