Con l lingaz dla oma ne empàren nia demé a rejoné, ma a sentì y a conesce l mond
Les archirides dla linguistica sun les relazions anter lingaz, sentiment y vijion dl mond - Reladessa la dr. Elisabeth Jankowski dla université de Verona
Na relazion dassen interessanta chela dla prof.ra Dr.a Elisabeth Jankowski dla Université da Verona dal titul: "Valours y simbui dla rejoneda dla oma". En curt podéssen poester dì miec: "La mistica dla oma". L lingaz dla oma ne ensegna nia demé a rejoné, ma a sentì, a reconesce les vibrazions dla oma. L lingaz dla oma ne pòn nia emparé desche i autri lingac, al comporta ence na vita emozionala. An ne pò nia l clamé l prum lingaz, y spo végnel l secont, l terz y e.i. I autri lingac é dut valch de auter.
Tolan ca l ejempl dl computer, à splié la Jankowski, pòn dì che l lingaz dla oma é l hardware, i autri lingac l software che muda y che pò vegnì ampliés. L lingaz dla oma ne n'é nia demé lessich, ma tl medem temp ence esperienza, na esperienza primara che ne ciafia nia da vegnì remplazeda. Anter les sedimentazions de esperienzes te nost ester é chela dl lingaz dla oma unica. L lingaz é la ousc dla oma y le viadour (mut/a) viv tla relazion con la oma no demé tla parola: al ruva a dì la pruma parola "mama" tres na schira de sensazions. L lingaz dla oma é n pue desche na flaba, l lessich dla scemplité, ones de emozions. Al ne conta nia la cumpeida de paroles, ma la segureza dl significat. Chest lingaz n'à nia la funzion de n papagai, ma chela de esprescion de n significat de amour. An ne dess perchel perdret nia dì "lingaz dla oma" , ma plutost "lingaz matern", davia che al é n lingaz personal y vigni parola à sia relazion. Les conseguenzes canche na uma se tol dant de rejoné con i mutons n auter lingaz che à fosc plu peis tla sozieté ne é nia dles mioures: chesta oma resta mesa oma, ala perd autorité, l dialogh deventa plu freit y an scouta tres deplù. La modulazion dla ousc perd dut entourn segureza, spontaneité, entusiasm.
Al met man la soferenza dla oma, l'isolament sozial. Vigni lingaz messessa mantegnì sia usanza y forza de relaziun, sce no devéntel n ensegnament manco rich y stare. An é poec enfin che an jola tl lingaz dla oma, tla spontaneité.La reladessa à sclut ju con na racomanazion: Ladins, rejonede vost lingaz, nia demé a livel academich, ma te ciasa, te familia. L lingaz emparé da la oma é n codesc etich, na filosofia, n giudizie sun la realté.