L respet per la jent y sie lingaz veiden ence da les tofles
Valgugn ejempli fotografics coche la provinzia da Bulsan ne respeteia nia l dert de visualisazion dl lingaz ladin tles valedes ladines - Al se à acuaté ite l burt viz dla "plata ladina" desche fueia de fighe - Ence tla provinzia de Bulsan jìssel debujegn n osservatore linguistich
Segnalazion dla pista da paslonch sun Börz: la jent dl luech adora l ladin.
Da foradecà végnel gonot vedù la provinzia de Bulsan desche model per l convive de mendranzes, ma éla pa enscì? Per cie che reverda l respet dl lingaz ladin naouta no, na situazion che deguna autra mendranza se lasciassa pité da na autra mendranza, chela ladina da chela todescia te chest caje. Depierpul che tles valedes ladines él trueps privac, ostiers, artejans y e.i. che adora l ladin pro sies scrites publiches, fej la provinzia de Bulsan, desche aministrazion publica, y ciamò piec les comunités de val, puech y nia. L soul festide pér de ester che - do che l stat à dé ju sies competenzes per les stredes - de mete dantcà l todesch desche prum lingaz, l ladin slisora sovenz dovia o ne vegn daldut nia respeté y chest tles valedes ladines. I on ence prové do da enrescì olàche al vegn tout chestes dezijions, ma gonot ùrten propi la resposta, "pu i Ladins sa pu sie talian che todesch". Al ne é nia na desmentianza, ma volù enscí. Enscì suzédel sun les tofles de cantiers provinziai, desche Lois Trebo ova bele baudié, sun les tofles di parcs naturai y sun n pue dutes les segnalazions. La unica linia clera dla aministrazion é l todesch dantcà, l ladin vegn dant can ben, can nia y chest l plu sovenz. An mess plan plan se damané con cie rejon che la provinzia da Bulsan vuel tegnì inant ciamò na toponomastica todescia ite per les valedes ladines - nia demé davia che chest ne vel nia per chela ladina te luesc todesc foradecà - ma ence davia che chela todescia ne à deguna valuta pratica plu. Entratant fej feter duc i luesc ladins reclam turistich demé plu con verscions ladines, ultim ejempl Al Plan che é passé a la verscion turistica ladina, tamben San Martin de Tor y duc i luesc dl'Alta Badia olàche les verscions todesces ne à de chest vers mai abù deguna emportanza. Pro Corvara àn con dert lascé tomé ence ofizialmenter la dizion "Kurfar".

Tofla dl Parch Natural Fanes-Senes-Braies a Pederü/Mareo. L festide dla aministrazion provinziala: todesch dantfora. Te na localité ladina audissa l ladin dantcà. Dutes les splianzes demé per todesch-talian.
Tofla dl Parch Natural Puez-Odles via Sespütia sun Börz, l ladin toma completamenter demez.
Per cie che reverda les publicazions dla provinzia de Bulsan se àl acuaté ite l burt viz dla "plata ladina" - canche al vegn dant zeche per ladin - l pice articul, les trei risses, che funzioneia desche "fueia de fighe", l rest é dagnora dut todesch y talian.