L projet va inant, ma a flama bassa
L decret anti-LS dl Istitut Ladin y dl assessour Mussner ti à tout, do 15 agn, la ofizialité che jiva de uega - UGL y Istitut de Fascia laora inant con sies equipes - Contribut sourantout dal forum
L projet SPELL ne va nia cis ben. La situazion é plu o manco chesta: bele a la fin dl 2002 podòven vedei che l projet jiva a pe zot. De setember de chel ann ova l consei dl istitut Micurà de Rü aprové dantfora - zenza consulté i autri partners y zenza informé la direzion dl projet - l decret anti LS che fova dapò vegnù aprové de fauré 2003 da la jonta de Bulsan.
L Istitut de S. Martin essa volù tò te sies mans la direzion dl projet con la intenzion esplizita de fé na revijion sostanziala dl model de ladin unifiché (che ti sona massa talian). Ajache i autri partners ne fova nia a una y Micurà de Rü enstes ne ova nia metù sun meisa n program alternatif fòvel vegnù fat fora de fé n time out, n "ann de paussa"; l 2003 essa messù vegnì anuzé per laoré fora na strategia linguistica nueva sciche basa per n projet interladin nuef. Ma nience tl 2003 ne él suzedù praticamenter nia de chest vers y ajache i istituc ladins ne fova nia stés bogn de se mete a una ovi fat la proposta, a la fin dl 2003, che la Union Generala di Ladins dles Dolomites (UGL) sourantole, ence per rejons pratiches ( bujegn de fé domanda de finanziamenc, etc.), la responsabelté de SPELL; les autres organisazions culturales ladines essa podù se taché permez tres convenzions bilaterales. La UGL y l Istitut cultural "Majon di Fascegn" à dit de scì; dal istitut Micurà de Rü ne àn audì nia.
Les cosses stà enscì: La UGLy l Istitut Fascian, vignun con na sia équipe, meina inant i laours en pert bele scomencés ti agn denant y en pert programés nuefs tl cheder de Spell 2004+: toponomastica, terminologia te ciamps desvalifs, cursc de LS, traduzions, revijions y publicazions LS, racoiuda de tesc' y auter material linguistich con l'intenzion de fé, sce ala gareta, na edizion nueva dl Dizionar dl LS, perfezionament di tools linguistics (SPELLchecker, etc.). N contribut emportant vegn dé da noeles.net.
Dit te does paroles: i laours va inant "mit der Sparflamme" ; al fala na volonté y na convenzion interladina y na strategia generala per mete en pratica l lingaz ladin unitar. Per fé n saut de cualité jìssel debujegn de does cosses:
(a) mete man de adoré sistematicamenter l LS per testé a fonz sce y coche al funzioneia; demé na sperimentazion sistematica pò dé na resposta definitiva sun chest pont;
(b) na campagna promozionala per l LS; chesta messessa vegnì fata dai istituc culturai y da les autres istituzions responsables dla politica linguistica ladina. I savon che Fascia fossa a una, a Bulsan végnel endere arferé y bloché con piesc y con mans.
Chilò ne diji nia valch de nuef, i l é dit cler y publicamenter en gaujion dla prejentazion dl Dizionar dl LS y dl Spellchecker ai prums de dezember a Bulsan. Ma i responsabli dles istituzions ladines de BZ scouta chiec. Perauter degugn ne à sotescrit "les undesc teses per na politica linguistica ladina" depierpul che feter duc i maiours ladinisc' l à fat. Ciuldì pa?
Erwin Valentini