Noeles.net - Informazion ladina - Mendranzes tla Italia: I Ozitans tl Piemont

I Ozitans vuel jì sun l paion di Juesc Olimpics per se fé conesce

Intervista a Rosella Pellerino - L Ozitan vegn rejoné da entourn 7 milions de persones anter Spagna, Francia y Italia - Tl Piemont, tla Liguria y a Guardia Piemontese tla Calabria rejona 180.000 l ozitan

Chisc dis nes él ruvé adalerch n apel dal Piemont per sostegnì l'iniziativa "Ozitan lingaz ofizial ai Juesc Olimpics da d'invern 2006" che vegnirà tegnus a Turin y te truepes localités ozitanes dles Alpes piemonteises. I on tout chesta ocajion per ti fé valgunes domandes a Rosella Pellerino (foto), responsabla linguistich-culturala dl Espaci Occitan y redadoura dl sfuei mensil "Ousitanio vivo". I Ozitans é na mendranza o miec na comunité linguistich-culturala scialdi grana y arcumpeida 7 milions de ozitanofons anter la Spagna, Francia y Italia. I on lascé l'intervista tla varianta ozitana rejoneda tl Piemont che nes pèr scialdi saurida da entene. Pro les paroles plu ries onse metù permez la coresponenza ladina anter cramples y judapé a la intervista giateise ence valgunes splianzes a revert la dreta pronunzia.

I on liet che ai Juesc Olimpics a Turin dl 2006 se damànen che l ozitan vegne reconesciù desche lingaz ofizial dlongia l talian .... co se stala pa?
Las associacions que representon lhi Occitans en Italia an demandat que la lenga e la cultura occitana sien presentas a la manifestacion olimpica, e sien part integranta decò (ence) de la ceremònia d'inauguracion: pròaquò (perchel) lo 5 e lo 6 de març 2004 a Turin se passarèn dui jorns de debats e espectacles dediats a aqueste argument, que volem pas reste pasque (demé) un sumi (some).
L'exemple que nos ven dai Catalans es important e cercharèm de far sentir decò la vòtz de lhi occitans dins aqueli (chi) juecs que devarion rapresentar lo monde entier, embe (con) totas las sias pluralitats de lengas e culturas.

Olà rejònen pa l ozitan y tant de persones l rejona pa?
L'Occitan es parlat encuèi en Espanha, dins (te) la Val d'Aran que se tròba sus lhi Pireneus e a una popolacion de 7.000 abitants; en França dins las regions Gasconha, Lengadòc, Auvernha, Lemosin, Provença e Delfinat, embe (con) a pauc près (prest) dui milions de locutors, e dins 120 comunas d'Italia, embe (con) 50.000 occitanòfons dins las provincias d'Imperia (dui vilatges), Coni/Cuneo (10 valadas) e Turin (4 valadas). Es occitana decò (ence) una comuna calabresa, La Guardia, popolaa dins lo XV sègle da vaudés del Piemont.

Foto: cherta dla Ozitania: Spagna, Francia, Italia y l catalan che vegn araté lingaz jomelin.

Ciunes é pa les desferenzes idiomatiches anter na estremité a l'autra?
L'Occitan se pòl considerar format da doas grandas familhas embe (con) características diferentas, aquela dal Sud-occitan e aquela dal Nòrd-occitan. Coma chasque (vigni) lenga, a de variantas dialectalas: las principalas son lo Gascon a sud-oèst, lo Lengadocian al centre-sud, lo Provençal a sud-èst, lo Lemosin a nòrd-oèst, l'Auvernhat al centre-nòrd e lo Delfinatés o Vivarés aupenc o Occitan alpenc a nòrd-èst. Lhi parlars des valadas occitanas d'Itàlia fan partia d'aqueste darrier (ultim) grop. Chasque (vigni) vila e vilatge a puèi (spo) sa varietat, e decò dins las valadas d'Italia dal nòrd al sud lhi a (él) fòrtas diferenças.

An à la imprescion che l ozitan sie dret davejin al catalan, no pa?
L'Occitan es una lenga neo-latina o romana, pròpi coma lo catalan; la granda contiguitat entre lhi dui territori de difusion de l'occitan e del catalan a pas portat lo latin a se desvelopar (svilupé) dins dui idiòmas tròp diferents, mas a gardar (conservé) nombrós ponchs en comun, tant que
encuèi las doas lengas se pòlon definir beissonas (jomelines). Decò a livèl d'iniciativas Occitans e Catalans son ben liats (liés): existís lo CAOC, Cercle
d'Agermanament (fradaia, jomelinaje) Occitano-Catalan, e fai tres ans l'Espaci Occitan de Draonier, premier Institut d'estudis occitans en Italia, a realizat embe França e Espanha lo 'Chamin Occitan Catalan', site Internet plurilenga dediat a l'art e a la cultura dins lhi territòris de difusion des doas lengas, cfr. http://www.viaoccitanacatalana.org

Ciuna é pa la situazion dl lingaz tles scoles, tles aministrazions publiches y sun les tofles stradales tla Italia y tla Francia?
En Italia la lenga, co-oficiala dempuèi lo 1999, es pas encara mostraa (ensegneda) regularment dins las escòlas, lhi a (al é) masque (demé) cors e iniciativas facultativas dins lhi programas extracurriculars. Dempuèi (da) tres (trei) ans son presents cors de formacions per lhi ensenhaires, mas siem al principi. Son nombrós lhi cors de lenga e cultura per lo monde que fai part des administracions publicas o de lhi oficis del torisme, per exemple a genier (jené) es partit lo premier cors d'occitan on line, cfr. http://www.espaci-occitan.it. Al contrari en França, ente (olà che) la lei estatala tutela pas la lenga d'òc, existon dempuèi trenta ans d'escòlas privaas associativas, las Calandretas, que entre l'escòla mairala (scolina) e lo licèu òfron una formacion completa en adobrant (adoran) l'occitan coma lenga veicolara d'ensenhament de totas las disciplinas. A l'Universitat las grandas vilas òfron diferents cors sus la lenga e la cultura occitana: en Italia no, lhi a masque cors de filologia o de linguistica romana, mas pas de lenga « viventa ». En Espanha la lenga occitana es co-oficiala dempuèi lhi ans '80 e es mostraa dins totas las escòlas, fins a l'Universitat. Per la toponomastica, en França, sobretot en Provença, nombrós vilatges an la toponomastica viaria bilenga; en Italia lhi a (él) de valadas que an lhi cartels indicators del nom del vilatge bilenga, e masque (demé) Roccabruna en Val Maira a fach tota la toponomastica viaria dediaa ai personatges e a las regions occitanas. Per las publicas administracions, en italia e Espanha las comunas òfron lhi portanels (portines) linguístics ente òm (an) pòl adobrar l'occitan; en França aquò existís pas.

Eise programs per ozitan a la televijion y tl radio publics?
En Espanha sia a la television qu'a la radio publicas lhi a de programas en lenga d'òc: en França la television publica dedica una mes'ora per setmana a l'occitan, e en Italia pas ren (niente) ni a la television ni a la radio. Avem masque (demé) un mesadier (mensil), 'Ousitanio Vivo', escrich en occitan e en italian.

Despònen tla Ozitania de n lingaz scrit unitar o scrìven i desvalifs idioms?
Coma lenga referenciala l'occitan adòbra (adora) lo lengadocian, per lhi convenhs, lhi libres d'enterés general, mas (plu) naturalament es possibile escriure dins totas las varietats e son nombrosas las publicacions de poesias, romanç, gramaticas dins tuchi lhi dialects occitans. Lo mesme (l medem) se passa (suzed) per las varietats occitanas d'Italia.

Cales é pa les strutures che se dà ju con la cultura y l lingaz ozitans?

L'associacion mai (plu) importanta e trasfrontaliera que s'òccupa de lenga e cultura occitana es l'I.E.O., Institut d'Estudis occitans, que a dins chasque region de Espanha, França e Italia un còrp rapresentatiu, normalament dins una associacion jà presenta (per exemple en Italia Ousitanio vivo es la seccion italiana de l'I.E.O.). La sia foncion es occupar-se de publicacions e editoria, de difusion de la lenga dins lo territòri, de l'organisacion de manifestacions culturalas e musicala, cors de lenga... Lo centre de documentacion mai important es lo CIRDOC (Centre Interregional de Desvelopament de l'Occitan) de Besiers, un grandios arquivi documentari que a mai que 50.000 òbras sus las questions occitanas, equasi 5.000 entre disques, Cd, Cd rom e filmats totjorn liats a la tematica occitana. En Italia, lo mai (plu) importan centre e estructura liaa a l'occitan es l'Espaci Occitan, associacion de Comunas e Comunitats de Montanha del territòri occitan, qu'a Draonier a realizat una biblioteca e mediateca (Cd, Cd Rom, Video) sus la lenga e la cultura occitana; lhi a decò un portanèl (portina) linguistic totjorn dubert al public e consultable decò via internet, per consulenças toponomasticas, conselhs bibliografics, traducions. Aicì se passon cors de lenga (e es gestit aquel on line) e se fai activitat didactica embe las escòlas dins de laboratòris de lenga occitana, ecologia alpina, astronomia occitana, musica e danças occitanas, o a travèrs vidoprojeccions e presentacions de publicacions novèlas. lo centre es en chamin a terminar la Botiga occitaan, per la comercializacion di produchs tipics des valadas (da la gastronomia a l'editoria e a una linha de "merchandising occitan" realizat exprés (aposta). Mas la vera surpresa del centre es lo Sòn de Lenga, Musèu informatizat sus la lenga e la cultura d'òc: visitable en 4 lengas, presenta coma dins un amusant (deletoul) viatge virtual l'occtania, la sia istòria, la cusina, la musica, las tradicions e las festas.

Splianzes per la dreta pronunzia: l ozitan vegn plu o manco pronunzié desche al vegn scrit:

-u- vegn pronunzié -ü-

-o- vegn pronunzié -u-, sce al ne é nia n azent lassoura

-lh- corespon al talian -gl- desche te aglio

-nh- corespon a -gn-

-ch- vegn pronunzié desche tl ladin "ciasa, ciamp"

-c- vegn pronunzié desche -s-

-qu- corespon a nost -ch-

-j- corespon al ladin -j- desche te "jì" o al franzeis "jour"

Dret n bel dilan a Dr. Rosella Pellerino
Responsabla linguistich-culturala dl Espaci Occitan
Redadessa de 'Ousitanio vivo'

Chisc dois sits internet vegn aconsiés, ai sporj ence n grum de liams:

http://www.viaoccitanacatalana.org

http://www.espaci-occitan.it

Solidarité con i Ozitans - Ortiede valgunes paroles de sostegn a l'iniziativa "Ozitan desche lingaz ofizial ai Juesc Olimpics" a trames les miscions e-mail indichedes dessot!!

Una de las rasons que fan que las minoranças lenguisticas capiton pas sovent es devua decò (ence) al fach (fat) que se manda totjorn (dagnora) a l'exerior messatges negatius e se remarca jòmai, se fai jòmai saubre (savei) cura (can che) siem contents, cura anem sostenir aqueli que trabalhan en positiu.

Ben, aqueste còp (iade) vos demandi de far un esfòrc per sostenir una accion positiva, en comunicand abo (con) una missiva corteta (curta) a la Provincia di Turin a l'adreça seguenta:

cipriano@provincia.torino.it

e per conoissença a

qhambra.d'oc@afpdronero.it

que sietz uros de aver pres vision sus lo site de la Provincia:
www.provincia.torino.it/cultura/minoranze

de la version en 4 lengas de lhi acte dal Convenh Internacional de Peirosa "Lo ròtle oficial de la lenga occitana ai XX Juècs Olimpics..." onte se retròba decò la version occitana e que, en tant que rapresentant d'una associacion, o estudiant, o amoros de la lenga etc....De mai (en plu) se voletz remarcar que avetz pres vision de lo programa de l'Event Cultural Internacional per Occitan lenga e cultura olimpica de lo 5 e 6 de març 2004 pensi que es bòn.

Dilan sce Vos nes daideis ciamò n iade.
Merces se encà per un còp (iade) voletz nos ajudar.
En car salut
Ines Cavalcanti

Traduzion per ladin:

I Ac dl Convegn Internazional Peirosa "Rodul ofizial dl lingaz ozitan ai XX Juesc Olimpics da d'Invern - Turin 2006" é vegnus ciariés te 4 lingac tla rei da la Provinzia de Turin sun l sit:
http://www.provincia.torino.it/cultura/minoranze

Una dles rejons ciuldì che les mendranzes ne à nia lere suzesc é ence l fat che nos manon gonot devers deforavia messajes negatifs y ne sotrisson mai o ne lascion mai alsavei canche i son contenc, canche i sostegnon chi che laora per nost ben. Chesta outa ves damani de fé n sforz per sostegnì chesta azion positiva, ortian na curta comunicazion a la Provinzia de Turin a chestes miscions:

cipriano@provincia.torino.it

e per conescenza a:

chambra.d'oc@afpdronero.it

che Vos eis vijité l sit y che i sostegneis la iniziativa, sian raprejentanc de na union, jornalisc', scolés de n curs de ozitan o auter y che i aprijeis che l lingaz ozitan é vegnù tout en consciderazion dlongia d'autri 4 lingac. I podeis ence enjonté che I ti eis cialé al program dai 5 y 6 de merz dl Event Cultural Internazional "Ozitan, lingaz dles Olimpiades".

Dilan sce Vos nes daideis ciamò n iade.
Merces se encà per un còp (iade) voletz nos ajudar.
En car salut
Ines Cavalcanti


Vos ne seis nia loghé ite. [ Loghé ite ]