|  |
Paroles de Carlo Willeit
scrit ai 23 February 2004 da les 12:27:00 da noeles |
|
"Tres l'unité di Ladins tl uedl"
"Dì che la Union di Scritours Ladins Agacins ne à nia na funzion culturala é na basseza y ingiustizia politica ..."
de Carlo Willeit
25 agn de na union pòn confronté con 50 agn de na persona; tl caje de na union nasciuda y che laora tal forest vel l temp ciamò deplù. La idea de sostegnì l renasciment ladin dai agn 80 con la stampa da vigni dì danter na popolazion plu lergia y ence soura i confins dal raion ladin tradizional fora taca ben adum con la creazion dla Comunanza ladina a Bulsan, ma l'organisazion concreta de chest servisc nuef é opera dla union dai scritours y ciamò denant de sie president Siour Berto Videsott. Ei á ciafé die alalongia l aiut dla Comunanza y ence de d'autres istituzions y persones responsables dla politica y dla sozieté. Ma truep deplù che n pue de aiut logistich ne á degugn ciafié da dé y chel vuel dì che i Agacins á messù se sourantó enstesc n gran laour y trueps costimenc. Chi che miena che i foliec Alto Adige y Dolomiten ae paié dagnora dut cant, se fala dassen. Les Dolomiten á tout su tlaruveda n redadour, ma la plata ladina dal Alto Adige é organiseda dai Agacins che mess corí enstesc nia pueces speises. Chesta forma á ence sia bona pert; entratant che l puere á mantegní sie ideal dal meteman encà scrivan, prejentan i ladins , sie lingaz, sies minonghes y si debujegns, á l plu rich arbandoné en gran pert l lingaz ladin. Foto: Carlo Willeit.
Ie conesce la minonga de chi che arata plu emportant se fé capí tal lingaz dal auter y ence chela plu scempla che i ladins capesc ence i autri lingac, ma la realté dles cosses, da les relazions, dles valutazions é chela che con l lingaz, cis chel scrit, végnel asseguré la prejenza dla jent y de si valours. L'union Agacins n'à nia demé l lingaz te sies formes de esprescion y comunicazion danter si ideai, ma laprò l'unité dai ladins, la colaurazion danter i ladins, la sconanza dla mendranza, endut l'identité ladina te sia esistenza y svilup. Do 25 agn podonse dì che chesta union á mantegní si ideai superan grovaries de organisazion, de finanziamenc,de contrarietés politiches. Dì che i Agacins ne á nia na funzion culturala é la niazion dla cultura y ti tó l sostegn publich che ti speta é na basseza y ingiustizia politica y amministrativa, desche i á bele abù ocajion da osservé dandavia. Ne vegn nia i media demé politics ence finanziés endut o en pert da la man publica con coutes, con contribuc de stampa, de publizité, con plates entieres de unions che viv de contribuc publics. I speron che la chestion dai finanziamenc ai Agacins vegne tost metuda a post. Ciamò en trei parores sun l president Siour Berto Videsott che i conesce ben dai agn 70 encá. A el ti spétel n gran reconesciment! Per la dí curta, i podessan l confronté con l canonicus Gamper, tal spirit y tla dediziun samben,dessegur nia tles condizions y tles poscibeltés. Les medemes condizions ne onse duc adum nia; ence sce les poscibeltés fossa dantman, màncel clermenter la convinzion da messei y l spirit de renunzia sce al va debujegn. Siour Berto á laoré dal prum dì inant zenza pensé a se enstes, petlan adum colaboradours, strumenc, finanziamenc y paian de sia gaiofa can che la cassa dla union ne ruvova nia do. I sa che de tel presidenc n'él ciamò, ma ei se merita n dilan particolar ajache l destin dla union é lié pro la convinzion y dedizion de sie president. Da pert mia n dilan senzier a Siour Berto, ai scritours y les mioures aodanzes a la union AGACINS per l davegní.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 1

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Les prescions dla Svp (ponc: 1) da Stefo ai 23 February 2004 da les 15:12:55 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Les ultimes lites provinziales à desmostré che la stampa ladina é tres ciamò massa debla y tl caje dla USC di Ladins sotmetüda ala presciun "dl contribut" dla Svp (ladina), tan dassenn che le caporedadú é cinamai rové tan inant da definí l candidat dla Svp "simpatich y da orei bun" y da stolé publicamenter deperpo cuntra chi che à dagnora laorè tl ciamp dl ladin y l redadú de Gherdena, nia da manco, á definí te n comentar la dezijion dl assessur Mussner de stlüje fora l Ladin Standard, la koiné ladina, dal´ofizialité sciöche "dezijion responsabla y ben penseda" (?!!) .... nia da creie, mo vei.... Chesta maniera de miné de messei porté l'ega sön vigni sciabla va tlermenter a dann dla stampa ladina, a dann di Ladins, a dann di ideai y é n aplatiment politich y cultural. |
|
|
|