benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Alto Adige - Trentino - Corriere delle Alpi: 25 agn Plata Ladina
scrit ai 23 February 2004 da les 11:25:28 da noeles

Cultura

 

25 agn tres dutes les revendicazions, polemiches y bataies

Na chestion romagn dutaorela daverta, chela dl "Ladin Standard"

de Bepe Detomas

Al ne suzed nia gonot che an pò festejé n chert de secul per na plata. Dl auter vers ne é la Plata Ladina  nia demé  na rubrica, nience na urteda edemanala per en valgugn letours che à interesc particolars o che vuel lieje valch curiosité rera. La Plata Ladina à raprejenté y raprejenteia dutaorela n strument d'utl y emportant de informazion, de alfabetisazion y de identificazion dla jent ladina che viv obietivamenter te na situazion particolara: ala é scarzeda endalauter da trei confins politics y aministratifs y encertleda da does de gran comunités nazionales che la manacia demeztroi te sia integrité culturala y linguistica.
Foto: Bepe Detomas.


Dant da 25 agn prejentova la situazion normativa di ladins dolomitans 3 grés desvalifs de reconesciment y de sconanza. Da una na pert i ladins de Gherdeina y de Badia, inseris tl contest dla provinzia de Bulsan olà che i desvalifs grups linguistics giaudova dles normes de sconanza vedudes dantfora dal Statut de Autonomia dl 1972 y dles normes de atuazion revardentes, da l'autra pert i ladins tla provinzia de Trent, che - lascian da na pert l articul 102 dl Statut romagnù per trueps agn vuet - podova demé bate sun normes de prinzip y enultima i ladins tla provinzia de Belun de chi che al ne vegniva nience reconesciù l'esistenza.
La Plata Ladina, con sies cronaches y si comentars, à acompagné y ti é steda permez a la comunité ladina sun dut l troi lonch y sfadious, tres dutes les bataies politiches, polemiches y revendicazions, deventes y delujions, y l'à conduta a ester una dles mendranzes linguistiches sconedes scialdi ben tla Talia.
I ladins de Fascia à arjont n livel de sconanza - enceben con formes desvalives - che pò vegnì paradlé a chel di ladins tla provinzia de Bulsan, depierpul che i ladins tla provinzia de Belun, se nuzan dles desposizions dla lege cheder sun les mendranzes linguistiches n. 482/99, à finalmenter giaté n reconesciment che ti deura truepes prospetives. Dessegur romàgnel ciamò cotant da pié a mans, y la Plata Ladina pò jié inant n rodul fondamental per cie che reverda la valorisazion y l cresce de nosta comunité.
Does chestions emportantes romagn dutaorela davertes y raprejenteia n dret "mete pen", n orizont nuef, per l davegnì: al sarà da jié la gran partida dl "Ladin Standard" da una na pert y da l'autra pert n tema che é deventé sen plu atual, chel dl reconesciment dl valour dles mendranzes y dl significat de na sozieté pluralista.
Per cie che reverda la pruma chestion à la Plata Ladina dagnora sostegnù l debujegn de n prozes de standardisazion dl lingaz per arjonje na maioura dignité, ence davia che l ladin vegn adoré tres deplù te contests aministratifs.
Ma cie che fej la Plata Ladina veramenter unica y de valuta é che ala raprejenteia n strument de deslargiament dl mond ladin y de proiezion de chesta comunité soura si confins teritoriai fora, arjonjan duta la populazion dl Trentin-Sudtirol y dla provinzia de Belun, contan, desche te na vierina, de sia esistenza, de si problems y de sia omour vitala.
La sconanza y la valorisazion de na mendranza ne ciafia nia da vegnì realiseda zenza mesures che ti permet a la populazion de avei les medemes oportunités de chi che fej pert dla maioranza, zenza che la mendranza messe se desfé su tla maioranza o zenza messei renunzié a sia identité. Samben à dut chest n cost che mess vegnì azeté da la maioranza tla mesura te chela che chesta reconesc tla esistenza de d'autri grups n valour aut y emportant.
Ai ladins ti él vegnù reconesciù entratant chisc ultims agn derc y reconescimenc, ma ai aspeta dutaorela la plena atuazion. An veid aluesc ence segnai che fej festide, segnai de meldesponibelté da pert de esponenc dles comunités maioritares. La mioura medejina contra chisc astilamenc é demé chela de ti recordé decontin che l reconesciment dles mendranzes ne é nia na vertola per giustifiché privilegs y chela de ti splighé tl medem temp che la prejenza de mendranzes raprejenteia na richeza, confront y svilup. Chest é cie che al vegn fat da la Plata Ladina, dilan al laour de trueps volentars, dantaldut dles bries dl insfadiabel siour Berto Videsott y dilan a la lerch che ti vegn conzeduda dal Alto Adige - Trentino - Corriere delle Alpi. Al ne pò nia vegnì tajenté via l fat che chest foliet à davagné con la prejenza dla plata ladina n liam plu sterch y strent con l teritore che ti dà na maioura credibelté desche interpret de na comunité regionala entravaieda y articoleda.
L fat de scrive y de conté de na mendranza per 25 agn alalongia ti sourandà samben autorité a La Plata Ladina y la proa é che ala deventa tres plu gonot la tribuna de movimenc che chier legitimazion per indiché con n majer peis, poscibeltés y trois per consolidé y costruì identité; ence chest é n segn de busia y che an met averda ai fenomens che roda y che valch iade scomuev y scassa ence la comunité ladina. La Plata à dagnora abù n rodul emportant desche luech per debates di militanc ladins che à for giaté lerch sun chesta plata per sies idees, per dé respostes, per giaté consens y datrai ence critiches, ma dagnora con dovia na pascion dejinteresseda per la gauja ladina.
I volon conté ciamò codie sun chest pont de referiment emportant! Dilan y bon laour!

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.427 seconc