Al é vegnù arjont n bel travert
N bel dilan a siour Berto Videsott per 25 agn de entusiasm y de fadies
de Antone Pollam
N chert de secul tla vita de na persona, enscì sciche tla vita de n foliet é n bon toch de streda, n cedeann cis emportant. Al é na rejon de sodesfazion per l travert arjont y la ocajion de n bilanz: co éla pa vegnuda spenuda chesta lerch che la zaita “ALTO ADIGE / IL TRENTINO” nes à sport te duc chisc agn? Do mia minonga él sté, al é y i spere che al sie ence tl davegnì, na plata di ladins, na picera ousc che se enjonta a la USC che vegn fora edema do edema y che deida – adum con i autri mass-media Radio y Televijion – tegnì adum i ladins che viv entournvia i creps dl Sela, tl ream de Re Laurin. Anter i monc sclauris endorés dadoman y da seira dal encianteisem dla enrosadura. Foto: Antone Pollam (mandreta) adum a Hilda Pizzinini, presidenta onorara dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, en gaujion de na manifestazion.
Fosc ne à militanc ladins dantaldut, poec y scritours, esponenc politics, la jent ladina duta adum nia anuzé dldut chest strument metù a desposizion debant da chest foliet per smaioré l debatit, per se baraté idees, scomenciadives, proponetes …
I creie che i ladins sie bogn de emplenì chesta plata per fé conesce les noeles, i fac, avenimenc y termins te dut l raion dles Dolomites y ence ti Grijons y tl Friul. Chest pò zenz’auter daidé per smaioré la coscienza interladina, per se conesce y se arvejiné dantaldut anter les valedes dl Sela, y per se fé entene ence da nosc vejins todesc y talians.
Anter duc i problems é l maiour chel de mantegnì nost lingaz, cialan de ti dé maiour peis y de l adoré deplù y miec te vigni ocajion. Te Fascia végnel tres deplù rejoné talian ence da genitours ladins con siei fis, autrò suzed fosc chest con l todesch: l lingaz dla mere vegn arbandoné, trat endò desche na arpejon che an ne adora nia plu. Te gliejia vegn la doura dl ladin trata endò y arfereda, souraldut da valch curat te nosta val. An à debujegn de un n lingaz unitar scrit, na koiné che tol su strutures gramaticales y paroles de duc i cinch idioms ladins - badiot, fodom, gherdeina, ampezan y fascian – n lingaz che tegn adum, che duc pò entene, n lingaz “tet” sot a chel che i idioms pò se renforzé y smaioré l prestije y l “status” dl ladin. Cie ài pa fat i Rumanc ti Grijons? I strumenc é a la leta de duc. Ai opositours y a chi che tira endò y desbuta ti diji adaut che n lingaz scrit unifiché ne ti tol nia ai idioms de valeda: duc à la medema dignité.
N lingaz scrit unifiché é fondamental sciche simbol dla identité dl popul ladin y de sia unité, sciche al vegn dit da una dles undesc teses per na dreta politica linguistica interladina.
Tl medem temp él debujegn de reconesciment ofizial dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, (y de sies sezions locales) che complesc n auter ann n secul de vita, sciche soula organisazion interladina souraprovinziala, da man ence dl Govern Provinzial de Bulsan y de Belun desche che al é bele vegnù fat da chel de Trent y dal Comprenjore ladin de Fascia.
Al va dapò debujegn de na politica ladina l plu che al é meso unitara y de n program de legislatura per l nuef assessour ladin “a mez temp”.
I ladins, y chest é poester te nosta valeda l prum di problems, adora la tera olà che ai posse vive ence tl davegnì.
La speculazion edilizia va tres plu inant, n numer tres majer de ciases y terac ruva te mans forestes, i ladins deventa “mendranza” ence sun sie tegnì. Te Ampez mess i joegn s’en jì per mete su ciasa y chest malan se sparpagneia ence te nostes valedes.
Ladins ne venonse nia fora nosta mere tera!
Lascedeme finì con n fort Dievelpaie y n bel dilan a signour Berto Videsott per dut l entusiasm, les fadies y les bries per la Plata y per la Union Scritours Ladins Agacins: ciamò augures de bon laour y “ad multos annos”.
Antone Pollam
President dla Union di Ladins de Fascia