benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Ladinia: la revista dl Istitut Ladin MdR
scrit ai 17 February 2004 da les 08:55:55 da noeles

Cultura

 

La "Ladinia", viere devers foradecà

11 esperc valutarà tl davegní l contegnù dla "Ladinia"  - Do les demiscions de Lois Craffonara fòvel demé plu meso de jì inant con n comité 

de Umbert Cians

L sfuei cultural anual “Ladinia”, dé fora dal Istitut ladin “Micurà de Ru” de San Martin de Tor (BZ), muda viesta, y da “single” devéntel sen coletif. Endut pò mostré su la revista 27 numers. I prums 25 é gnus a la lum sot a la direzion y l cruze dl dot. Lois Craffonara. I ultims doi, metus adum te n unich volum, reproduj i referac tegnus en gaujion dl Colloquium Retoromanistich 2002 a San Martin.



Tl volum (XXVI 2002 + XXVII 2003) végnel dit che l material é bele vegnù revijioné da n comité, che sourantolarà da sen inant la composizion y la direzion dla revista. Chisc é i inoms (te n orden alfabetich) dles persones che fej pert dl comité: Bauer, Ass. Prof. Dot. Roland, Istitut de Romanistica - Salzburg; Demetz Eduard, conservatore de mujiga de Bulsan; Goebl, Prof. Dot. Hans, Institut de Romanistica - Salzburg; Gsell, Prof. Dr. Otto, Université de Eichstätt (Paisc Todesc); Kattenbusch, prof. Dr. Dieter, Istitut de Romanistica - Berlin; Kindl, Prof. Dr. Ulrike, Departiment scienzes dl lingaz - Aunejia; Riedmann, Prof. Dr. Josef, Istitut de Storia - Dispruch; Tecchiati, dot. Umberto, Ofize Bens Archeologics - Bulsan; Trapp, Dot. Eugen, Amt fur Archiv und Denkmalpflege - Regensburg; Vicario, dot. Federico, Departiment lingaz y leteratura todescia y romanza - Udin; Videsott, Dot. Paul, Istitut de Romanistica - Dispruch.

Desche an veid laora per la majera pert chestes persones tl ciamp dla romanistica, ma an à volù tò ite ence l setour musical, storich, archeologich y dl mantegniment di bens culturai. Denant vegnìvel dut coordiné dal dot. Lois Craffonara, che s’à mostré dassen competent y de na gran bravura y che à tres lascé pro che l cuertl dl sfuei essa na paruda popolara, ambientala, mostran de beles viles con balcons plens de ciofs, tiers su per mont, de biei creps con crisc’ dantcà, paisc desche Santa Lizia y e.i., entratant che l contegnù dla revista fova dassen scientifich.
Chesta osservazion y auter àn podù audì pro la prejentazion dla revista nueva che é gnuda fata en sabeda, ai 14.02.2004, a Bulsan. La manifestazion é gnuda prejenteda dal vizepresident dl Consei dl Istitut “Micurà de Ru”, Bruno Senoner, che à saludé y rengrazié i prejenc. N salut de cuer ti àl fat al president nuef dla Generela, inj. Nani Pellegrini, s’aodan tres na mioura colaborazion anter l Istitut y la Generela.
La parola é spo juda al diretour dl Istitut, dot. Leander Moroder, che à volù sotlinié che al é l prum iade che l sfuei vegn prejenté a livel publich. Ala se trata de n mudament: da la “Alleinregie” (rejia solenta) de Lois Craffonara pàssen a chela de n comité per garantì la continuité.
Craffonara à fat n laour straordinar, ma con sies demiscions fòvel demé plu poscibel jì inant pensan a n comité. Chest comité tegn en pé la revista, y chesta te sie format nuef é sen ence bona de sté en pé sun meisa y ala à n cuertl che mostra n curt l contegnù, à dit Leander Moroder.
L professour Goebl, che à daidé Craffonara enfin dal prum numer dl sfuei, à recordé l’emportanza dla revista per dé la perzezion dla Ladinia. L sfuei é n puech la bandiera dl Istitut, ma ence, deberieda con la revista “Mondo ladino” dla Majon di Fascegn, de duta la Ladinia dolomitica souradut a livel internazional. Chest suzed dantaldut per la scientifizité di articui, ma ence per la viesta tipografica, per les ilustrazions a colours. En general é i sfueis scientifics de n material plulere sclet, enchinamai grisc. Al contrar é “Ladinia” luminous, con na grafica clera. Ala se fej lieje gen. Chest deida pro a la conescenza dl mond ladin.
L dot. Tecchiati, dl Ofize per i Bens Archeologics, à laudé la revista “Ladinia”, ajache ala dà ence ai joegn la poscibelté de fé conesce i resultac de sies archirides scientifiches y chest deida crié colaborazion y vita culturala.
Sclujan ju la manifestazion à dit l Assessour Florian Mussner che, "sce an pensa ai agn 1976/’77, canche l Istitut “Micurà de Rü” é pié via con sia ativité, spo pòn propi dì che al é deventé la fondamenta de nosta vita culturala y la revista à porté internazionalité a nost fé scientifich". Lois Craffonara é sté na persona de na gran vijion metan man bele tl 1977 con la revista. Sen él emportant garantì la continuité dl sfuei che gnirà fat tres l comité scientifich metù su aposta. Dantfora n bel dilan al comité y aodanzes de bon laour. Interessant é samben ence mantegnì la pluralité di argomenc, per svilupé n confront no demé linguistich, ma che tole ite plu aspec de nosta identité.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: (ponc: 1)
da giatfosch ai 17 February 2004 da les 09:40:21
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
na bona pert de chisc esperc é sostenidus dl ladin standard. Odarun sce l Istitut met ince dant n fat important de chesc vers o sc'an romagn inant sot a ghirau dl partì che é contra LS. L'indipedenza dla scienza é irinunziabla te na democrazia, mo la linguistica ladina dl Istitut ne n'é begn no indipendenta.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.420 seconc