benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

25 agn Union Scritours Ladins Agacins: l prum articul
scrit ai 16 February 2004 da les 18:57:31 da noeles

Cultura

 

"Na politica culturala che ciala plu al enier che al doman ruva al folclor"

Per recordé i 25 agn dla Union Scritours Ladins Agacins vegniràl publiché danuef te internet valgugn articui da enlaouta - Chest fova l prum articul sun l foliet Alto Adige publiché ai 21 de fauré dl 1979 enlaouta con l titul "Ester ladin encuei" de Erwin Valentini

Nos on n grum de unions y istituzions che laora per la cultura ladina, ma i fruc ne corespon nia a les fadies. La gauja é, do mie vedei, che al mancia na veduda clera dl problem y souradut n program, n projet per l davegnì. Con d'autres paroles, cie che al nes fala encuei, é idees sun la Ladinia dl 2000, co che ala dess cialé fora y co che an podessa la realisé. Al é dret dessegur rie, tl contest giuridich y sozial de aldidancuei, laoré fora n tel program davia che an mess tegnì cont de n grum de forzes che ne depen nia, o nia demé, dai Ladins. Te n temp olà che la sozieté se muda gonot plu snel che les mentalités, risia vigni programazion dl futur de deventé na utopia; ma miec él coltivé na bela utopia che jì encontra al doman con i uedli scluc. Foto: la RAI ladina a Bulsan.



N spezialist de problems ladins à dit n iade che l ladin é na invenzion di linguisc' dl Otcent. De tel paroles pò samben ofene i Ladins che brava de ester i descendenc dles vedles populazions celto-latines che abitova dandavia te nosta region. Vedù da chest cianton ne é l ladin dessegur nia nasciù enier dal cervel de valch gran scicon; sia esistenza ne depen nia da na bela teoria, ma sta en pé sun si piesc desche realté storich-culturala.

Ma empò ne ova nost ladinist nia dut l tort. An à scrit na storia dla Val Badia, na storia dla Val de Fascia, etc., ma an ne à mai scrit na storia di Ladins. Ciuldì pa? Davia che la Ladinia ne à mai formé na unité soziala autonoma y ne à mai abù coscienza, almanco enfin dant da puec agn, de ester na comunité culturala. Sia storia - sce per storia aratonse nia la cronaca de na region geografica, ma la vita de na comunité coscienta de sia situazion spazio-temporala - à metù man, pòn dì, de fé i prums varesc dant n pue plu de cent agn. Te chest veres ne él nia falé, sce an dij che i Ladins é vegnus tegnus a batum dai linguisc' y dai etnologs dl secul passé. Da chisc él gnù la sburla che à descedé su na coscienza, empruma anter na picera elite d'inteletuai y spo plu tert ence anter na pert dla populazion.

No che i Ladins ne essa nia sapù zacan che ai rejonova n lingaz n pue "extra" y desferent dal talian y dai todesc; i sourainoms che ai à giaté su per i vejins desmostra che ai ova na idea valgamia clera di confins de sie "krautwalisch". Ma al se tratova plu che auter na intuizion y la ladinité fova dandavia na esperienza plu vivuda che conesciuda. Cie che al ti falova enlaouta fova i strumenc per se reconesce positivamenter desche fat cultural autonom. Chisc ti é gnus dés, desche dit, da studiés forestiers y ladins: G.I. Ascoli, T. Gartner, T. Alton y d'autri. Ti scric de chisc oms giata la Ladinia per la pruma outa, almanco sun l plan linguistich, na fisionomia clera. Ence aldidancuei dà soura les fondamentes dla coscienza ladina sun l lingaz. Per trueps Ladins ne é la ladinité nia auter che "l bel lingaz dla oma cara" che ringhinesc fora per les vals dl Sela. La rejon é scempla, ma segura: "I sun Ladins davia che i rejonon ladin". Ma sce an va fora dl termen linguistich é la motivazion manco segura y la veduda met man de ciancanté. Canche an chier spo na atualisazion concreta tla vita soziala y politica devéntel feter dagnora scurenta nuet.

D'autra pert, dai linguisc' à i Ladins ence emparé na autra cossa. W.v. Wartburg arata la "gran" Ladinia na unité plutost negatif-passiva. Chest vel dessegur ence per la "picera" Ladinia, davia che ala ne é nia l frut de na creazion soziala ativa, ma l resultat dla conservazion de vedla arpejon, mescededa con bens culturai che ala à tout su dai foresc'. Chesta carateristica vegn a lum tla coscienza etnica che pò vegnì veduda desche na proezion omologa dles strutures sozio-culturales de na outa. Ciamò aldidancuei en él trueps y al pò ester la maioura pert che se fej fadia se sentì "Ladins". Davia che te sie passé ne él mai sté n liam formal che i ae tegnì adum y unifiché, se veid ei enstesc plu gen desche "Badioc" o "Fodoms".

I provon mo n iade da ciavé n pue plu sot te nosta coscienza. L'esprescion plu sterscia dla ladinité é sté te chisc ultims agn l slogan: "I ne son no talians, no todesc. Ladins sonse, ladins restonse." Bele la formulazion lascia entene che al se trata de na definizion duta negativa dl'etnia ladina: l slogan mostra su con na negazion dopla, cie che i Ladins ne é nia, ma stenta a dì cie che ai é. Al é veir che la negazion é dagnora l prum vare de na mendranza che se desceida. Vigni grup che met man de combate per l'autonomia, sie culturala che politica, scraia che al ne vuel nia ester desche l vejin. Ma se archité a chest livel pò ester dret pericolous. Empermò canche al met man de chirì y é bon de giaté te el enstes, te sie passé desche te so futur, la rejon de ester pòn dì che al à davagné la batalia. Envers chi che resta zeruch a se mesuré, cun la cultura model , ne fej nia auter che sterché i liams da chi che ai volova se delibré.

La Ladinia é ciamò tres entorcoleda ite te chesta pruma maniera de se autoprejenté. Na tel situazion se tira do contradizions, pesimes y complesc tamben a livel cultural che psicologich. Davia che al fala n pont ferm te sia cultura per podei se orienté y se reconesce, deventa trueps ladins melsegurs canche ai é dant al mond talian o todesch. L comples de inferiorité che ai se porta do desche sia ombria, se lascia adentene te certes formes de iperreazion tl comportament. Nosta maniera de comuniché con i forestiers é gonot, per l dì con paroles scemples, n comportament da fant de femena. Valch ejempl tout fora da la cronaca de chisc ultims meisc pò fé daurì i uedli. A la fin de na picera festa a Al Plan les autorités dl post y dl forest, do avei pronunzié paroles plenes de stima per l mond ladin, à podù ascuté su de beles cianties todesces (y laprò ence does ladines), portedes dant da n cor ... ladin. Ma nia dinrer é la coscienza ladina bona de mete sot l medem tet, zenza perde l'inozenza, l fuech y l'ega. Enscì pòn mete su comunanzes per defene la ladinité y tl medem temp rejoné a ciasa con i mutons talian o todesch. O an pò clamé a varenté l lingaz dla oma (tla verscion ladina: "salvé l popul ladin y la rejoneda ladina, chel podonse y messonse nos enstesc, nos ladins, nos chilò de Gherdeina!" desche te na bela perdica per i scizeri de S. Cristina, tegnida samben per todesch. Valch iade vegn l comples dant da les cultures vejines rosedé sotissoura: empede se dodé de nosta "miseria", méten man de bravé dut en n fum de nostes "richezes". Les stories de leteratura ladina é plenes de lauc fora de mesura per operes che ne é gonot nia auter che na scleta imitazion dla scleta poesia todescia o taliana. Y canche al ne é nia meso de giaté tla realté de aldidancuei valch da ti mete permez ai vejins, méten man de ciavé su tl passé magari tla preistoria, vigni sort de tesours che nosc vedli ne à, poester, mai conesciù, lascian datrai sun na pert les cosses plu interessantes. Na coscienza che ne é nia bona de mete raisc sun sie terac conduj tl un y tl auter caje a na vijion sfauzeda de sie mond: despriesc moralistich dl modern, sotvalutazion dles forzes economiches, soziales y politiches, sourastima dl cultural. Tla pratica na tel ideologia se atualiseia te na politica culturala che ciala plu al enier che al doman, plu al folclorism che al folclor. Per chest giata ence te nost paisc de bon terac na "lederhosenkultur ladina", fabricheda per l plu autrò che de vedl y de "echt" à demé la mentalité de chi che ne é nia bogn de vedei plu lonc che si piesc. Olà che chesta vijion culturala conduj, é saurì se imaginé. Fé su n museum al passé vuel dì ti fé su a la Ladinia n mausoleum. Nia perauter l museum ladin é vegnù metù su a Urtijei.

La situazion dla ladinité é n pue chela e un che chier l troi da ciasa tl fauz post. Nos on n grum de unions y istituzions che laora per la cultura ladina, ma i fruc ne corespon nia a les fadies. La gauja é, do mie vedei, che al mancia na veduda clera dl problem y souradut n program, n projet per l davegnì. Con d'autres paroles, cie che al nes fala encuei, é idees sun la Ladinia dl 2000, coche ala dess cialé fora y co che an podessa la realisé. Al é dret dessegur rie, tl contest giuridich y sozial de aldidancuei, laoré fora n tel program davia che an mess tegnì cont de n grum de forzes che ne depen nia, o nia demé, dai Ladins. Te n temp olà che la sozieté se muda gonot plu snel che les mentalités, vigni programazion dl futur risia de deventé na utopia; ma miec él coltivé na bela utopia che jì encontra al doman con i uedli scluc.

L moviment ladin se à dé ju enfin a sen valgamia demé con la cultura, sburlan n pue sun na pert la fondamenta politica. Encuei messéssel ester cler a duc che la conservazion dla ladinité é souradut n problem de volenté politica. Na comunité culturala é demé bona de se mantegnì, sce ala pò se svilupé te n cheder giuridich-aministratif fat sun mesura. Per arjonje chest vuelel ester che i Ladins se scasse ju dl spinel pesimes y pregiudizes per scomencé a lieje si bujegns en funzion de ei enstesc.

Idees per na politica culturala nueva pò vegnì da na reinterpretazion dl passé. Al é ora che i Ladins se tol fora dl cef de podei giaté te sia storia la soluzion di problems moderns. La tradizion y les usanzes da zacan à na valuta enfin che ales vegn vivudes; canche an les met en mostra él segn che ales é bele dadie mortes. Empede chirì na originalité ria da giaté (tipica mania romantica), él plu utl che an damane do sia spezifizité culturala. Chesta é, aladò me, la facolté de assimilé dai autri cie che mancia, da respone ai bujegns nuefs, de se gnì con i vejins. Sce ala é bona de se liberé dal comples de inferiorité, pòla deventé na forza tamben culturala che politica. Te na region olà che i grups etnics se à plu combatù che capì, i Ladins podessa dé n contribut a la bona vejinanza anter les etnies, fajan da puent anter talians y todesc, empede se lascé manipolé per les stritaries di autri. Ma chest podessa demé avei n sens, sce ai rejonassa con sie cef. Ence sun l plan cultural la facolté de assimilisazion, che vegn gonot veduda desche un di maiours pericui, pò deventé na forza, a condizion che ala vegne adoreda con n pue de scentimon. Sce al é la volenté y na bona cultura viadedò, él meso de tò su n grum de paroles, formes, contegnus y esperienzes forestes, zenza per chest deventé talians o todesc. Nia per auter, chi che rejona encuei l ladin plu rich y datrai ence plu net ne é nia la jent da paur, ma i inteletuai. D'autra pert, l ladin é sforzé de damané aiut da les cultures vejines, davia che da soul ne éssel nia la forza de inventé dut cie che al à debujegn.

Daurì empontaut su la porta ai lingac forestiers y a la zivilisazion moderna porta zenzauter pericui; per s'en anadé bàstel fé na spazireda ti paisc daverc al turism. Ma a chest pericul ne ti sciàmpen nia con se saré ite te sia scuscia, ma sce an met su cornisc aministratives y culturales che controleie chestes forzes. Y chilò, al Ladin che se cruzia veramenter de ruvé sans enton al 2000 ne ti réstel nia auter che brancé ite l'erma dla politica. Al messessa oramai vedei ite che les istituzions atuales (ence l statut per l'autonomia de nosta region!) é fates aposta per despartì i Ladins. Y i savon ence che les forzes politiches che les raprejenteia a Bulsan, a Trent y a Belun à dut l interes che i confins reste olà che al i à metus n cert Mussolini. Taiedes en trei toc aladò dl prinzip imperialistich: divide et impera, la torta é plu saurida da glotì. Enscì les valedes ladines, vignuna lieda a n ciar desferent, se destaca plan plan l'una da l'autra con sie dialet, si interesc, sia "ladinité", enfin che n bel dì vàles sot tl gran mond di vejins. Per arferé ju chesta evoluzion él demé, do mia minonga, na soluzion soula: mete n pé na strutura giuridica che abrace dutes les valedes dl Sela o, per ester plu cler, na region (o provinzia, o raion, o desche an vuel ence la batié) ladina.

La rejon per damané l'autonomia politica ne é nia politica, ma culturala. T.S. Eliot dij che "vigni revival cultural local che ne azica nia la cornisc politica y economica ne é nia auter che n anticuarism tegnù en vita per forza". Na region ladina ne essa nia demé l merit de tegnì adum lingaz, mentalité y interesc, ma ofrissa ence les condizions per che l ladin devente n lingaz dla aministrazion, dla politica, dles comunicazions soziales. Demé a chestes condizions podarà la ladinité ruvé a la fin de chest secul con la speranza de podei vedei ence la fin dl secul che vegn do. Duc à samben l dert de tò do o de renunzié a la arpejon. Sce al é valch Ladins che ne se sent nia plu a ciasa te sie pice mond déssei podei baraté ju patron. Ma a chi che crei ciamò tla ladinité y souradut a chi che proclameia che "I problems plu zitesc é co che an fajarà a conservé la ladinité" volessi ti mete a cuer de se fé n pice ejam de coscienza. Rejoné de varenté la cultura ladina à demé n sens aldidancuei, sce an se tol ence dant de mudé la fondamenta che la tegn su. Anter l auter, chest prinzip é bele gnù reconesciù y metù en pratica da n pez per la populazion todescia. A cie moda ne déssel pa nia valei per i Ladins?

Erwin Valentini, enlaouta professour a la Katholieke Universiteit Leuven.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Cultura
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Cultura:
Sotescrivede l Manifest LADINIA 2005!


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.382 seconc