benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Ladin Standard: dutaorela paussa de reflescion
scrit ai 03 February 2004 da les 08:27:16 da noeles

Ladin Standard

 

Al jola na letra, ma degugn ne la veid

Istituc universitars de Romanistica dl´Austria aconsieia de jí inant con l Ladin Standard y a ruvé la "paussa de reflescion" 

de Umbert Cians

Na novela che essa dessegur fat plajei a duc, vegn dutaorela scuteda via per ne ofene mine i anti Ladin Standard. I istituc de Romanistica dl´Austria s’enteresseia al davegnì de nost lingaz y envieia tres na letra les istituzions enteressedes a la cossa a sbloché la “paussa de reflescion” y a jí inant con l laour dl LS. Les persones cherdedes su per avei informazions nes dij: “I ne sé propi nia de nia”.



Al moment pérel dut chiet tl mond dl lingaz unifiché. Bonamenter aspéten de ruvé a n compromis anter les istituzions che se dà ju con l projet: La Generela, l’Istitut Micurà de Rü, l Istitut la Majon di Fascegn y l Istitut Pedagogich da Bulsan. An é dant na sort de “paussa” per na reflescion, o enfinamai per ejaminé na revijion dl material dantman. An ne va no inant, no enzescul. Na situazion n puech pericolousa. Sce an conscidereia l fat che l ladin dla provinzia da Bulsan é mez todesch, chel fascian y da Souramont mez talian, spo veiden cler che plu che an aspeta da brancé ite, cotant plu ria deventa la poscibelté de na unificazion linguistica, la creazion de n lingaz standard. L argoment é sté dant da puech obiet de discuscion te na senteda anter i reprejentanc de n valgugn istituc universitars de romanistica dl’Austria. An veid con desplajei la situazion de “Stillstand”, de architeda de dut l laour che é bele vegnù fat. An á enfinamai l’imprescion che an vuele “torpedé” (bloché) dut cant. De chesta discuscion àn abù n resson tla senteda dla comiscion culturala dl Istitut ladin de Fascia, de chela che l prof. Guntram A. Plangg da Dispruch é president. Tl ambient romanistich él ence vegnù osservé che pretene de scrive l gherdeina y l badiot avisa desche an l rejona é na cossa imposcibla, chest ne suzed pro degun lingaz. An dess spo ence lascé de rejoné de bogn y de sclec ladins. L volei a vigni moda demé tegnì sun l idiom de valeda é segn che al mancia la coscienza de mendranza, che vegnissa propi garantida y svilupeda tres n lingaz unifiché. L lingaz unifiché, él vegnù dit, é na cossa dassen emportanta sie dal cianton de veduda politich, aministratif, che de chel leterar y linguistich. Al moment ne podéssen nia avei en ment  valch de miec che pensé sceriamenter a la unificazion dl lingaz. Al fossa propi n segn de ladinité.
Desche an veid meina la scienza do, ala sburla per la creazion dl ladin standard, entratant che la politica fej de dut per scuté via l problem. Enfinamai n valgunes istituzions, che á sourantout l’enciaria de svilupé n lingaz unifiché, deida pro la politica a arferé. La prova che la cossa é enscì é propi te chisc dis: na letra. Al pér che ala jole da na istituzion a l’autra, ma degugn ne la veid. N professour á informé l president dl Istitut “Micurà de Rü”, dr. Hugo Valentin, dl pensier dla scienza, encorajan les istituzions a jì inant con l laour dl Ladin Standard. La redazion á prové de nen gnì soura. Degugn ne sà nia. Val’un nes á enfinamai encolpé de spionaje. Mo cie che é veramenter demarevueia é che an posse demé savei tl 2004 cie che la politica, l partì nes lascia al savei! Radio, televijion, foliec pér sot a zensura. Ma ne n’él nia valch dret de bel podei savei che les universités se cruzia de nost lingaz? Che ales é a una de nes daidé? La letra dova ester na gran novela, na onour per la mendranza, encandenò végnela scuteda via per oportunité politica. Tant die jiràla pa inant chesta miseria politica, chesta tema de dessené valgugn?

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Ladin Standard: dutaorela paussa de reflescion (ponc: 1)
da travers ai 03 February 2004 da les 12:50:22
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Na rejon él pa ben sce i raprejentanc dles istituzions culturales ladines de Bulsan ascuta via na tel letra: ai se tem de vegnì "blossgestellt" dant da dut l mond. Perchel féjei sciche vigni rejim fej: zensuré l'informazion.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.417 seconc