"Canche l jouf de Frera deventa Grödnerjoch y Börz Passo delle Erbe"
L prontuar de Ettore Tolomei te internet "Cie scandal"? - Tl Grijon Ladin ne él nia suzedù valch de tel, demé chilò onse n tel stravic - La provinzia se permet de mete tofles todesces dlonch tla Ladinia, ma ne respeteia iniò foradecà i toponims ladins
Al giudesc dl Tribunal da Bulsan, Edoardo Mori, conesciù per sies azions particolares, ti en él endò tomé ite una dles sies. Al se à tout la bria de mete on-line l prontuar di toponims dl Adesc Aut de Ettore Tolomei. Al se trata de passa 16.000 inoms ordinés alfabeticamenter. Chesta iniziativa á atira descedé reazions indignedes da pert dl foliet Dolomiten, de valgugn politics dla Svp y dla man dreta todescia che á scraié chisc dis: "Cie scandal!" Ma ne él pa nia truepa ipocrisia viadedò, dantaldut sce an ciala coche an se astila con i toponims ladins? Sun la foto: l jouf de Börz.
Con i toponims talians criés "sun meisa" dòvel vegnì giustifiché l ampliament di confins talians enfin a la ciadeina prinzipala dles Alpes entratant les conferenzes de pesc atira do la pruma vera mondiala. Sie da pert taliana che da pert todescia végnel aldidancuei reconesciù che al se trata en gran pert de scemples traduzions. Tl raion a confin con i Ladins á Tolomei ence tout i toponims ladins, p.ej. Valdaora, Vandoies, Funes, Eores y e.i.
Ma tl "vedl Tirol" ne fòvel pa nia tant autramenter, chi che comana stramuda ence i toponims y i inoms. Al toma atira a uedl che al esisteia apeina n post (a pert la microtoponomastica) y dret puec cognoms tles valedes ladines che ne á nia na dizion todescia (pro i cognoms él chela ofiziala). La provinzia - ence sce an mess conzede che valch se á mudé al miour - se tol la rejon de mete sun les tofles dlonch la dizion todescia, ma ne met inió chela ladina foradecà, sun segnalazions devers paisc foradecà o foradecà devers paisc ladins, toponims che vegn dagnora tegnus demé bilings empede trilings, desche al audissa. L statut de autonomia rejona perdret cler: la topomastica ladina auda da vegnì respeteda, zenza limitazions teritoriales, ma per cie che reverda chela ladina ne la tòlen nia tant avisa. Canche chela todescia ne vegn nia respeteda auden defata: "Cie scandal!" Gonot fàlel la dizion ladina do les stredes provinziales. Scempla desmentianza o politica? Chela todescia ne se desméntien mai. Tla comiscion per la toponomastica, nomineda en l ann passé (ma entratant endò sospenuda), àn enfinamai lascé demez n reprejentant ladin. Con la Svp ladina che tegn sen les brenes politiches tles mans ne suzedaràl nia valch vare de sclariment, sie gran interes - desche l vize-obmann á declaré en iade - é dantaldut ence l mantegniment di toponims todesc tles vals ladines.
L prontuar de E.Tolomei metú on-line da E. Mori é da giaté a la miscion:
http://members.xoom.virgilio.it/tribunale/n.htm
Chesta tramudazion di toponims y di cognoms, n tel stravic che i on chilò da nos, ne él nia suzedù tl Grijon olá che i enconton na toponomastica porí ladina-rumancia y ence i cognoms é feter dlonch chi originars.
Mudazion y traduzions di cognoms ladins, valgugn ejempli
Na gran pert di cognoms ladins é gnus germanisés con la traduzion dl inom o con l'enjonta dla desinenza -er. Al pér che l'imparadessa Maria Theresia ae dé fora n decret per la germanisazion sistematica di cognoms.
Valgugn cognoms ladins y sia forma todescia (encuei chela ofiziala):
Alnëi |
Alneider, Erlacher |
Aiarëi |
Agreiter |
Alfarëi |
Afreider |
Biëi |
Willeit |
Brocia |
Nagler |
Ciampac |
Kompatscher |
Ciampëi |
Kompeiter |
Ciampidel |
Kampideller |
Ciampló |
Complojer |
Cianacëi |
Kanetscheider |
Cianëi |
Kaneider |
Cianoré |
Konrater |
Ciaslat |
Kasslatter |
Ciastel |
Kasteller |
Ciolá |
Kelderer |
Col |
Pichler |
Colac |
Goller |
Corjel |
Koriseler |
Corterëi |
Kortleiter |
Costa |
Kostner |
Costacia, Costata |
Kußtatscher |
Costalungia |
Kastlunger |
Costijela |
Costiseler |
Derü |
Bacher |
Dôs |
Dasser/Tasser |
Elemunt |
Elemunter |
Frena, Freina, Frines, Frenes |
Frenner |
Furcia |
Furgler |
Granruac |
Großrubatscher |
Grones |
Grunser |
Larcenëi |
Lardschneider |
Melaun |
Melauner |
Mongüc |
Mangutscher |
Mureda |
Moroder |
Mus |
Mussner |
Pardac |
Pardatscher |
Pecëi |
Pitscheider, Feichter |
Pedraces |
Pedratscher |
Peraforada |
Palfrader |
Pescol |
Pescoller |
Picolruaz, Piceruac |
Kleinrubatscher |
Pinëi |
Pineider |
Plan |
Planer, Ploner |
Planac |
Planatscher |
Plaza |
Gasser |
Pradac |
Pradatscher |
Pré |
Wieser |
Rives |
Rifesser |
Roncac |
Rungatscher |
Ruac, Robac, Ruacia |
Rubatscher, Robatscher, Ruazzi |
Runch |
Rungger, Ronchi |
Somür |
Untermauern |
Sorá |
Solderer |
Soraru |
Oberbacher |
Soratrú |
Oberweger, Obwegs, Obex |
Sorega |
Überwasser |
Sottrú |
Unterweger |
Stufles |
Stuflesser |
Tornarecia |
Turnaretscher |
Trebe |
Tröbinger |
Troi |
Troier |
Val |
Thaler |
Valacia |
Flatscher |
Valgiarëi |
Fogereiter |
Zanon |
Senoner, Sanoner |
Y d'autri ciamò.
Modifiché da: Lois Trebo: Calender Ladin 1997