Dlonch tl'Italia y tl'Europa végnel recordé les vitimes dl nazism te dutes les scoles
Sun http://www.evidenceincamera.co.uk pòn vedei do 50 agn les prumes fotografies aeres dl terour nazist
En mertesc, ai 27 de jené, da les 11.59 tegnirà milions de mutans y de mutons tla Talia y te duta l´Europa n menut de chiet y de reflescion a record dles vitimes dl nazism. "Nos duc che vivon tla pesc, liberté y giustizia desson tegnì en ment les vitimes dl rejim nazist“ scriv i trei assessours a la scola y cultura todescia, taliana y ladina, respetivamenter Otto Saurer, Luisa Gnecchi y Florian Mussner che sostegn l'iniziativa.
Ai 27 de jené 1945 él vegnù deliberé i perjoniers dl ciamp de conzentrament y stermine con fourns crematores plu conesciù, chel de Auschwitz tla Polonia. En chel di, da avisa les 11.59, é les trupes dles nazions aliedes, dantfora rusc y americans, ruvés te chest ciamp de stermine. La liberazion de Auschwitz amerscia la fin dla "shoah", desche al vegn clamé l stermine sistematich di judiers/ebrès tres l rejim nazist. En chel di él finalmenter sté la fin con la descriminiazion y l´eliminazion fisica di judiers, passa 6 milions de vitimes, y ence de duc chi che ova n auter pensier che l nazism y fova vegnus sarés via. Do chest sfundron tla desdrujia de vera y de persecuzion, de morc incumpedés y de dolour à l'Europa dè da entene la volenté de arjonje la pesc y la unité. Te trueps luesc à i scolés fat entratant chestes edemes enrescides sun chesta perioda storica scura y cruedia, sun les vitimes y ài ence fat valch reflescions. Deplù scoles locales sporjarà la poscibelté de rejoné con testemones da enlaouta y zacotanc tolarà ence la ocajion per jì tl ciamp de perjonia (Durchgangslager) a Bulsan.