La Lista LADINS se damana deplü rajuns - An ne capësc nia a ci moda che la SVP à dit de no
de Lois Trebo

Dan val'edema à la Lista LADINS publiché tl foliet ladin na lista de sües ghiranzes por la sconanza dai Ladins y metü a per chëres dla SVP. An á podü lí avisa, ći ghiranzes ladines che la SVP â refudé, mo an n’á nia cis capì a ći moda. Vignun à odü tler che la Lista LADINS damana cotan deplü rajuns por i Ladins co la SVP. Söl retrat a manciampa: Pepi Dejaco, vize-SVP y a mandërta Lois Trebo, dî alalungia ativist dla SVP.
A chësta fosa (=manira) é la lista LADINS (LL) cotan plü dlungia la SVP di todësc co i Ladins dla SVP, damana pö LL feter bel la medema sconanza, i medems dërć por i Ladins co che i todësc à dadî damané y arjunt por ëi, por süa jënt. Tröc se damana porchël: a ći moda messass pa i Ladins se acontenté cun rajuns cotan mëindres de sconanza co che i todësc à y en plü – chê ti dà pa la garanzia che ai sciafia da suravire cun ma le 15% dla sconanza che i todësc à da agn ? La resposta da pert dla SVP é bëgn arcapitada adalerch, mo ara é cotan sfolada, destemperada. Na pert arata ćinamai che le firmadù dla resposta, Pepi Dejaco, ne sides gnanca chël co à scrit le resposta. Ara é ria da intëne. La LL i tira dant falsité y intortes. Chësta sort de stritaries y rejiaries ne porta nia. Se cospeté fora al publich é danus por intrames les perts. Al ê pö dan val’ mëis gnü fat fora che rapresentanć dles döes listes LL y SVP se urtass por se baié dles chestiuns ladines; le dé y les porsones ê bele metüdes, mo spo ... á le gran partì pordü le coraje ? Püć dis dan la incuntada à la SVP desdit la discusciun aspetada y bëgnodüda da düć i Ladins por romené fora de tru i rans che arfera. Nia se presenté ala discusciun fata fora ô di, nia mantigní parora, mostré deblëza, se temëi dales idees dl'atra pert. La democrazia mësson tó sö por ći che ara é – la fundamënta por le convire in pêsc de popolaziuns desvalies y de grups cun idees desvalies, inće sce le gran canzlier inglesc Winston Churchill â dit: “ La democrazia é la plü stleta forma de govern, mo al nen n’ é nia na miù". An n’ à nia bria da surantó les idees dal ater, an po les contesté, les combate, mo an mëss les respeté. Chësc desmostron le plü tler, sce an se confrontëia un cun l’ ater ; la forma plü normala é bëgn chëra a usc müs a müs te sentades publiches, tai mass – media a usc y por scrit. Vigni pert mëss inće se damané ći i porta pa chësc tampostamënt ai Ladins? Ne paia nia düć lassura y in plü él i atri che s’ la god y ciafa indô palsa por nia messëi porté inant ghiranzes ladines. Ćina che i Ladins ne se vëgn nia danter ëi, ne fajunse nos nia – insciö áldon rondenin fora dla ćiasa dla provinzia. Chi che se dà jö cun la politica porta dër na gran responsabilité defrunt a süa jënt. I speri che nüsc omi dla politica sinti chësc pëis y che al pësi tan, che ai se mët a öna y se rajona fora döt cant cun respet y stima por eliminé na pert di gragn problems ladins daverć.