benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

De gran desfarënzies tles ghiranzes
scrit ai 09 December 2002 da les 16:12:30 da noeles

Politica

 

La Lista LADINS se damana deplü rajuns - An ne capësc nia a ci moda che la SVP à dit de no

de Lois Trebo

Dan val'edema à la Lista LADINS publiché tl foliet ladin na lista de sües ghiranzes por la sconanza dai Ladins y metü a per chëres dla SVP. An á podü lí avisa, ći ghiranzes ladines che la SVP â refudé, mo an n’á nia cis capì a ći moda. Vignun à odü tler che la Lista LADINS damana cotan deplü rajuns por i Ladins co la SVP.  Söl retrat a manciampa: Pepi Dejaco, vize-SVP y a mandërta Lois Trebo, dî alalungia ativist dla SVP.



A chësta fosa (=manira) é la lista LADINS (LL) cotan plü dlungia la SVP di todësc co i Ladins dla SVP, damana pö LL feter bel la medema sconanza, i medems dërć por i Ladins co che i todësc à dadî damané y arjunt por ëi, por süa jënt. Tröc se damana porchël: a ći moda messass pa i Ladins se acontenté cun rajuns cotan mëindres de sconanza co che i todësc à y en plü – chê ti dà pa la garanzia che ai sciafia da suravire cun ma le 15% dla sconanza che i todësc à da agn ? La resposta da pert dla SVP é bëgn arcapitada adalerch, mo ara é cotan sfolada, destemperada. Na pert arata ćinamai che le firmadù dla resposta, Pepi Dejaco, ne sides gnanca chël co à scrit le resposta. Ara é ria da intëne. La LL i tira dant falsité y intortes. Chësta sort de stritaries y rejiaries ne porta nia. Se cospeté fora al publich é danus por intrames les perts. Al ê pö dan val’ mëis gnü fat fora che rapresentanć dles döes listes LL y SVP se urtass por se baié dles chestiuns ladines; le dé y les porsones ê bele  metüdes, mo spo ... á le gran partì pordü le coraje ? Püć dis dan la incuntada à la SVP desdit la discusciun  aspetada y bëgnodüda da düć i Ladins por romené fora de tru i rans che arfera. Nia se presenté ala discusciun fata fora ô di, nia mantigní parora, mostré deblëza, se temëi dales idees dl'atra pert. La democrazia mësson tó sö por ći che ara é – la fundamënta por le convire in pêsc de popolaziuns desvalies y de grups cun idees desvalies, inće sce le gran canzlier inglesc Winston Churchill â dit: “ La democrazia é la plü stleta forma de govern, mo al nen n’ é nia na miù". An n’ à nia bria da surantó les idees dal ater, an po les contesté, les combate, mo an mëss les respeté. Chësc desmostron le plü tler, sce an se confrontëia un cun l’ ater ; la forma plü normala é bëgn chëra a usc müs a müs te sentades publiches, tai mass – media a usc y por scrit. Vigni pert mëss inće se damané ći i porta pa chësc tampostamënt ai Ladins? Ne paia nia düć lassura y in plü él i atri che s’ la god y ciafa indô palsa por nia messëi porté inant ghiranzes ladines. Ćina che i Ladins ne se vëgn nia danter ëi, ne fajunse nos nia – insciö áldon rondenin fora dla ćiasa dla provinzia. Chi che se dà jö cun la politica porta dër na gran responsabilité defrunt a süa jënt. I speri che nüsc omi dla politica sinti chësc pëis y che al pësi tan, che ai se mët a öna y se rajona fora döt cant cun respet y stima por eliminé na pert di gragn problems ladins daverć.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 4.57
Oujes: 7


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: De gran desfarënzies tles ghiranzes (ponc: 1)
da ghest ai 09 December 2002 da les 17:21:44
Döt le respet a Lois Trebo, un di püc che á le coraji zivil da to posiziun tla dialetica politica, un de chi che n'á mai bazilé da dí les cosses sciöche ares é, un che á ince dè n gran contribut ala discusciun publica. Al mirita nosc respet y nosta conscidraziun!! Nen fóssel plü deplü de tai te nostes valades!!



Re: De gran desfarënzies tles ghiranzes (ponc: 1)
da giatfosch (badiot@hotmail.com) ai 09 December 2002 da les 23:38:26
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Lois, toché l ciodo y mazè ite fina ite nsom!

"chê ti dà pa la garanzia che ai sciafia da suravire cun ma le 15% dla sconanza che i todësc à da agn"
sc'al é pa 15% y nia 10 o 11%. i ladins messass s'acuntentè de püch y nia, pur i tudesc damanai düt.

Cô â dit Magnago: Sc'al jiss debujegn de n elicoter pur vigni südtiroler pur che i südtiroler pois suravire, spo damanunse n elicoter pur vignun!

y spo, damana i ladins ince mâ 1/1000 de chesc, vegni metüs fora da chesc parti sciöche criminai.

la SVP é tl contest europeich senzater un di partis plü nazionalisc



Dejaco fej i cunc zënza l'ustí (la lege litala proporzionala) (ponc: 1)
da Janpire ai 11 December 2002 da les 17:39:06
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Pepi Dejaco tign sön la süa, ince tla lëtra ala Usc di Ladins ed. 07.12.2002 a plata 3. Al dij: "Nos dla SVP un lascé ejaminé a funz da esperc iurisc´ nosta proposta dla lege litala che ess odü lité chël ladin che arjunj plü usc".

1) Tan esperc ne arái nia podü ester, deache Roland Riz instës avocat y iurist (SVP) á messü dé prò tl Convëgn di 22.11.2002 a Balsan che la lege ne jô nia bun. Tla provinzia da Balsan velel en sistem lital proporzional y in basa a chësc vëgn partí sö i 35 scagns tl Consëi.


2) La lege litala dl 1988 é gnüda detlarada anticostituzionala dala Curt plü Alta dl Stat, propi deache ara impedî a partis ladins de tó pert por gauja de n lim lital massa alt (2,9% za.). Sce la lista Ladins ne ess nia messü se aleé cun i DPS ess le resultat podü ciaré fora ince atramënter. Chësta lege é porchël stada de dann ala lista dan les lites.

3) Les usc de preferënza ne pon nia tó cá sciöche mosöra tla repartiziun di scagns tl Consëi Provinzial, mo ma sciöche repartiziun interna di candidac tla lista. Plü usc che n partí á, plü usc de preferënza (4 por vigni litadú). Usc de lista y usc de preferënza é döes cosses desvalíes.

4) La SVP podess ciafé impede alzé sö barieres por partis ladins autonoms na atra soluziun, ciodi ne candideiera pa nia la SVP ladina da sora?



Re: De gran desfarënzies tles ghiranzes (ponc: 1)
da giatfosch (badiot@hotmail.com) ai 11 December 2002 da les 20:45:20
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)

la USC fej pieté. Rigo scri n comentar de prüma sön anzi cuntra www.noeles.net


n comentar begn, mo la notizia n'ál nia porté. Sciöbegn che noeles é l prüm portal de news pur ladin! Mo n articul che Luis Durnwalder é jü a ciacia d'alc tla Scandinavia, chel begn, chel àl albü lerch, la notizia de noeles.net indere no. Nia, degün articul, mâ n comentar plegn d'invidia. dilentatism


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.389 seconc