Na ciasa zenza entravais de cordes y cordeles encer i computers
Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica, ma demé tres segnai radio
(if) L marcé dles telecomunicazions se aspeta per l davegnì perzentuales dret autes de chersciuda pro les reis telematiches zenza cabli (WLAN - wireless LAN). Con WLAN ciàfien da comuniché te n rai curt zenza ester coliés a na rei fisica de cabli y chel tres segnai radio. "L daciasa y dantaldut l computer zenza entravais de cordes y cordeles deventa bel plan realté", enscì ressumeia i archiridours de marcé dl In-Stat/MDR l ann passé. An á calcolé che tl 2003 él vegnù venù belau 22,7 milions de enjigns per l azes y schedes de rei. Chest vuel dì ben 214% deplù che en l ann passé. Responsabel de chest svilup aslum é dantdaldut produc do l standard 802.11g y i priesc plulere basc de chisc produc. Chest standard definesc perauter ence la banda de trasmiscion te reis locales zenza cabli. Al vegn anuzé la frecuenza de 2.4 Ghz.
Laprò végnel i notebooks che à bele la tecnologia WLAN preinstaleda. L analist Gemma Paul de In-Stat/MDR rata che l arbas de priesc di produc per la comunicazion zenza cordes sie dret emportant per l svilup de marcé. L rode de afars ne é nia aumenté desche l numer di produc venus: l rode de afars dl 2003 vegn sciazé a apresciapuech 1,7 miliards che fova dl 140% plu aut a paredl de chel dl 2002.
Deplù informazion soura la tematica "networking/wireless" giàten a la miscion:
http://compnetworking.about.com/