La bambona per i Ladins é megra
Tla declarazion de Govern végnel rejoné de "Vernetzung" dles regions ladines, ma Mussner scouta - La pert da lion fej samben la mendranza todescia
Ti dàn na odleda a les paroles de prejentazion dl govern nuef 2003-2008 dites da Durnwalder y ti cialan al program de coalizion, veiden che la bambona per i Ladins é megra. Tla declarazion giàten chest iade ence valch toch metù ju per ladin: l impegn general dla politica de Südtirol "seguré inant, che nos duc podonse nes sentì da ciasa te nosta provinzia". Liejon deberieda l un y l auter document.
Azican la sconanza dles mendranzes miena Durnwalder dantaldut la mendranza todescia che "tolarà pert a la realisazion de n'agenzia europeica di lingac che é vegnuda proponuda dal Parlament Europeich..." Te chest contest é l emplei dles tecnologies nueves dl'informazion y l azes a la varieté di massmedia dezisifs ... L'azienda per i servisc radiofonics dla Provinzia messarà mantegnì la funzion de divulgazion dles trasmiscions de radio y televijion a n livel tecnicamenter ajorné, ma ence ester portadessa de d'autres funzions tl ciamp dla comunicazion y pité servisc per d'autres istituzions. Al vegn spo do l toch plu interessant dla declarazion per cie che reverda i ladins da Bulsan. Florian Mussner y Christoph Perathoner dla Svp ladina.
"Pert de nosta politica prudenta y efizienta per la mendranza ladina é dlongia l'elaborazion dla reprejentanza istituzionala, chela dla difujion y dl ancoraje de sie lingaz tla adoranza scrita y orala, ence la divulgazion de programs de radio te Südtirol dantaldut tres la trasmetenta RAI de Bulsan y deberieda con les regions ladines vejines". Per capì plu avisa cie che al é miné con chestes paroles generales, ti cialonse al program de coalizion, olache al pont nr. 3 végnel rejoné di Ladins (Die Ladiner). Tl program ne n'él plu metù ju nia per ladin. "I Ladins", végnel dit dantfora, "é l grup linguistich plu pice y plu vedl te Südtirol. Ence tl davegnì arà per ei l Govern provinzial na atenzion particolara: souraldut na sconanza speziala de sies carateristiches de lingaz, de cultura y de storia. Perchel vegniràl ti proscims agn porté inant con convinzion les giustes ghiranzes di ladins y si derc vegnirà enfinamai ampliés aldò dles poscibeltés. Al é emportant per l mantegniment dla mendranza arjonje n coliament, na rei de ativités (Vernetzung) con i Ladins dles autres regions. Te dutes les chestions ofiziales y emportantes revardentes la mendranza ladina vegniràl fat fora da iade a iade chi che arà la competenza de vegnì touc dantfora en conscidrazion, de vegnì audis. Al vuel ence ester de nueves regoles per asseguré ai Ladins l dert de reprejentanza tla politica y tla aministrazion. Na reprejentanza ladina messarà vegnì dutaorela garantida tres la coopzion ti grems aministratifs provinziai che toca i ladins. Per giaté n post de comande tegniràn cont per i Ladins de n proporz etnich n puech plu elastich. La prejenza de n raprejentant ladin messarà vegnì conscidreda: tl tribunal aministratif, tla Comiscion di 12, tles comiscions d'ejam enfin a sen demé bilinguistiches y tl comité de comprenjion. Na atenzion particolara arà l Govern per la scola y la cultura ladina desche fondament dla identité ladina. Enscì cialaràn ence de mantegnì y de promueve la globalité y la varieté dl'ert y dla cultura ladina. Plu inant tl capitul "Telekomunikation" végnel ciamò dit che an porvarà de arjonje tla Convenzion RAI-Stat de podei deslargé fora les trasmiscions per todesch, talian y ladin y con redazions autonomes." Dut adum na lignora de cosses vedles, perauter bele dassen debatudes y ghiredes da Carlo Willeit: desche la raprejentanza ladina tles comiscions, te chela di 12 y la volonté de crié n bon iade n liam con les autres valedes ladines. Al é bel truep che l coliament, die Vernetzung, figureie tl program de coalizion. Al ne suzedarà nia, ma poester n prum vare de touta de coscienza dl problem é fat. Mussner scouta. (uc)