Tres ester diplomatics y scuté via, la dreta tatica?
Nani Pellegrini de Fodom sourantol sen ofizialmenter l'enciaria - Bradlé dant da la Svp ladina ne joa a net nia, ai vuel ester todesc - Florian Mussner se permet de coioné i fascians - Al va debujegn de auzé l problem ladin a livel nazional y europeich
Al é suzedù: La Generela muda president. Bele da deplù de n ann encà fova la notizia tl'aria. Al fova bele vegnù fat fora che l enjinier Nani Pellegrini de Fodom dova ester l president nuef. L dotour Pellegrini à laoré per 33 agn al servisc dla Comiscion europeica tl ciamp dla archirida scientifica a Mol, a Petteny y enultima a Ispra desche diretour dl "Institute for the protecture and Security of citizen" (http://ipsc.jrc.cec.eu.int/) . Chesta redazion ti ova ence telefoné a Pellegrini per controlé la ousc che rodova encantourn. Sia resposta: "Al é ben zeche tl'aria, ma preibel, scutede, ajache al mancia dutaorela la conclujion ofiziala". Al à volù ester feter doi agn per podei dé la notizia. De "Preibel scutede" ne à audì chesta redazion cotanc da pert dla Generela. Él pa vegnù l moment che an pò rejoné y scrive liberamenter? Les gaujes per scuté via é ciamò cotantes. Ma an dess se damané sce chesta é la dreta tatica o sce ala deida plulere cresce la cresta dl nemich, empede de ti la morde via.
Nani à dessegur plu conescenzes a livel europeich che Hilda Pizzinini. Per giaté na desliazion al problem dla mendranza ladina, méssel vegnì splundré da foradecà. Al é gran ora de mudé ence metoda da se bate. An dess avei l coraje de traté demé plu a livel de mendranza ladina y nia de ladins. Chilò tla provinzia da Bulsan ne n'é dutaorela nia reconesciuda la mendranza ladina, an reconesc demé i ladins de Gherdeina y dla Val Badia. Al é cler che la Talia y l'Europa ne se fej nia bengiut pensiers per does valedes che se sent enchinamai, per la gran pert, plu todesces che ladines. Sce l assessour a la cultura ladina tla provinzia de Bulsan, Florian Mussner, se permet de coioné publicamenter l om politich lité dai fascians, spo sàn ben cler a cie livel che an é. La cossa é dessegur delicata, ma an mess prové de jì do n auter troi. An mess cialé a la bandiera ladina, a la unité dla mendranza y chirì n auter sostegn y no demé chel da Bulsan, che ciala naouta a si interesc. An dess deslargé fora l certl dles conescenzes, di amisc, ma souraldut creie deplù tla poscibelté de arjonje valch de plu. Al vuel ester fantasia, ressoluteza y mescedé su l problem dla Ladinia a livel interregional, nazional y europeich. Tres demé prié y bradlé dant la SVP ne joa a net nia. Al vuel ester na ousc plu sterscia, che vegn da foradecà y che rejona n bon iade de mendranza.
Nani, coraje! Laora te chest vers. Al é gran ora de crié plu coscienza ladina, sce al mancia chesta, spo él dut per nia. (LS:if)