Propi, la dreta cultura sperd, l folclor plej y deida pro
Clarificazion sun l “njet” da pert assessour Florian Mussner - i Agacins s'à merité la creta, l laut y ai resta - Truepes unions ne vuel medret nia tofé da "oposizion", deventan oportunistes
(uc) Sen conescionse la dreta motivazion, l dret ciuldì che al ne ti vegn nia dé i contribuc finanziars a la Union Scritours Ladins "Agacins" (USLA), € 5.000. Tla pruma letra reverdenta la lege 45/76 vegnìvel demé rejoné de "Finanzmittelknappheit", pecugna de scioldi, ma tla seconda letra é la motivazion cotant plu longia. An vegn al savei che tla Consulta per i contribuc él tres sté vera canche ala jiva di Agacins. Dantfora lascionse audì l test sotescrit dal assessour Florian Mussner. I fajon la traduzion dl test todesch che é plu senzier: "I fajon referiment a Vosta domanda per la conzescion de n contribut per la realisazion dl program de ativité culturala ordinara tl ann 2003, i Ves feje al savei che l Govern provinzial ne n'é nia a una de conzede l contribut. Chest pervia che aldò dla lege provinziala dl 29 de otober 1978, n.7, mess l'ativité dles Unions ester per l plu culturala. La caricatura fej alujion a la enciaria dl assessour desche vize-president provinzial di studafuesc che sprinza ai "agacins".
Tl caje spezifich de Vosta Union veiden cler che sia ativité ne pò nia vegnì conscidreda "per l plu" culturala. Tegnan cont dles reserves y di dubes persoura la strutura dl'ativité vegnus fora tles sentedes d'ejam dla domanda da pert dla Consulta culturala ladina y fates nostes, messonse propi constaté che ala se trata de n'ativité che à desche fin y contegnù plutost sciazedes d'orden politich, sozial y economich". Dilan dla creta: la motivazion é plu n laut che na cospeteda. I 40 y plu sozes deslargés fora per dutes les valedes ladines y valch un ence tl Friul y ti Grijons, é duc publizisc’ o jornalisc’. Trueps laora pro foliec da vigni dì, pro radio, pro televijion, pro foliec edemai o n iade al meis, duc é atifs te n vers o l auter. Ben 8 joegn á arjont l titul da publizist tres chesta plata che vegn meneda inant da persones che à n auter laour y che dà ca sie temp lede per osservé y ti jì do a la situazion dla mendranza ladina, sciche al é prevedù tl statut dla Union. Giustamenter ti végnel reconesciù ai Agacins tla motivazion na certa cualificazion y competenza. Bonamenter él demé n juech che recorda n vedl dit latin: "Promoveatur ut amoveatur", ti dan n laut, na enciaria plu auta, medret che al vegne tout demez (che ai s'en cave y scoute!). I Agacins s'à merité la creta, l laut y ai resta.
Na cossa é segura: i Agacins ne fej nia folclor. Al é n grumon de unions che se dà ju con chest y che se devertesc tl medem temp. Ales giata regolarmenter si contribuc y chest vuel dì che ales fej cultura. Naturalmenter ne vàles nia contra la politica, ales deida enchinamai les aziendes turistiches con sies desfiledes. Ence la Comunanza da Bulsan viv tla pesc da canche ala se à tout dant de fé demé plu manifestazions, viadesc encantourn, mostré dias sun i viadesc y de piceres seires de prejentazion de valch liber. L'informazion politica de n iade mancia. L problem é chel de ne jì mine contra l partit che à i scioldi tles mans. Medret nia tofé da oposizion. Oramai ésen te n monopol assolut che se permet de dé dant i criteres per fé cultura, de dì che chest é cultura y che chesta nia. Avei n ideal y sburlé la mendranza a vedei ite sia identité, sie patrimone, sia tera, sia union linguistica, dut chest ne n'é nia cultura, ajache al ti mancia l colour folcloristich. Dut cant cie che reverda revendicazion, ghiranza, unité y informazion dla mendranza ladina, pò demé vegnì dal Partit, pò demé ester d'orden publich, sotmetù deplen al Partit. I Agacins fej dantaldut informazion, met a confront idees, propostes con bendebot de speises. Sie laour inteletual-cultural ne n'é nia cultura. L assessour Hosp ne n'à mai dit o scrit valch de tel.