L "njet" sterch dl assessour dl peton
Degun contribut a la Union Scritours Ladins Agacins - L spirit de vendeta dl assessour Florian Mussner é gran
Propi en curt "Rache ist suess" végnel dit, ma la vendeta à gracé. Chesta la spligazion plu clera y segura dla dezijion touta dal assessour ai laours publics, Florian Mussner, de ne ti dé nia a la Union Scritours Ladins Agacins l contribut finanziar anual, perauter bele conzedù da la Consulta Culturala. Na sodesfazion megra: scioldi touc al jornalism ladin per i scinché ai amisc de partì.
Te Gherdeina fej festa la Regula Ladina y se congratuleia con Mussner. Deguna marevueia. Tles autres pertes, touc fora 4 cefs fanatics dl partì, ti sàla nia da creie. L laour dla Union Scritours Ladins é dant ai uedli: tl proscim fauré complesc sia ativité jornalistica 25 agn, n chert de secul. N grumon i problems tochés, per l prum iade tla storia él ruvé l lingaz ladin ti foliec da vigni di. L ladin é vegnù azeté tla "Dolomiten" per merit y festidesc de chesta redazion. Al é fauz cie che Lois Mahlknecht à scrit, bonamenter melinformé: "10 lange Jahre blieb die Ladinia in den bewaehrten Haenden ihres Schoepfers und Ideators: Bepe Richebuono" La storia é ben autramenter: testemone l atual parlamentar Oskar Peterlini che à daidé i responsabli de chesta redazion a giaté l'autorisazion dal vedl Toni Ebner. Sies articui àn messù dé ju dantfora per avei l "sci". La resposta ne n'é empò nia vegnuda, davia che Toni fova entratant mort. Con Rampold é spo pieda via la cossa. Per dì duta la cossa: canche nosta redazion ova "prié" Bepe Richebuono de scrive n articul per retifiché les paroles de Mahlknecht ne se àl nia enfidé. Canche al é sté tla redazion "Da la Ladinia" l passaje da Richebuono a Mahlknecht fòvel prejenta ence nosta redazion a la dezijion.
I prums problems tochés da chesta plata é stés chi sun i maestri y professours ladins che ne podova enlaouta nia ensigné tles scoles todesces. La redazion à publiché plu tert, davia che i interessés ne i ova nia lascé pro denant, documenc olache al é scrit cler "ausgeschlossen weil Ladiner". La Comunanza Ladina a Bulsan é frut de chesta redazion. An ne dess nia desmentié la vera per la RAI - Ladina. Corrazola, diretour dla RAI, se à sperdù plu iadesc. Chesta plata à fat conesce l mond rumanc ai Ladins dles Dolomites. La Union Scritours per pruma à envié l jornalist todesch-rumanc Werner Catrina a tegnì na conferenza a Bulsan. Tres sun envit dla Union Scritours Ladins Agacins él vegnù adalerch Bernhard Cathomas, secreter dla Lia Rumantscha. Sies paroles persoura les condizions per mantegnì l lingaz de na mendranza pòn lieje dutaorela tla mostra sun l Istitut Micurà de Rü ... I ne volon nia bravé inant. Na ultima cossa: la novité dl Ladin Dolomitan vegn fata conesce tres l sit www.noeles.net, da argoment de discuscion devéntel enscì realté. An sa sen cie che al é y an pò l mioré. L sit é na ativité di joegn y al é dret i lascé laoré, ma i joegn é joegn y ai se lascia dì puech, ence sce l miorament é empò bele valgamia. An é tl organisé miec. L spirit de vendeta dl assessour Mussner é gran. Per nia ne féjel plu gen l assessour dl peton che chel dla cultura. Puera cultura ladina: "Ala é propi te de pueres mans!". La populazion à volù enscì.