Modesto Locatin à complì i 85 agn
Con gonfeis y la neif enfin sussot l cul, passan per i joufs de Fauzares y de Pordou per ruvé a Pera can che les ciampanes de San Laurenz cherda a la pruma messa ...
(cg) Modesto Locatin de Simon, "decan" di meinacreps de Fascia, à complì i 85 agn; l ann passé òvel festejé, adum a sia femena Maria, i 50 agn de matrimone. Do l burt inzident dl meis de mei passé che l à tegnù chiet per meisc alalongia, àl metù man dilan a sie spirit pazient y saren a jì encantourn se daidan con na crocia y a laoré te sia picera boteiga da calighé. La vita de Modesto, anter l auter él "neine" de Pera, é n pice tesour dla storia dl alpinism y dl schi che à enluminé la Val de Fascia do la seconda gran vera. Saudé dal 1939 al 1943 tla Scola de Alpinism de Aosta rùvel derevers te Fascia con l diplom de istrutour y, souraldut, con la gran fortuna de ne ester nia vegnù cherdè ite a tò pert a les azions de vera.
De chel temp recòrdel gen i 2 meisc dl 1941 passés a Cortina, adum ai 60 compagns, a bate les pistes da schi en ocajion di campionac dl mond. Ilò per la gaissa de jì a ciasa ne bazilòvel nia a se taché i schi y a nuet scurenta, con l gonfedé, la neif enfin sussot l cul y l pericul de levines, passan per i joufs de Fauzares y de Pordou per ruvé a Pera can che les ciampanes de San Laurenz cherda a la pruma messa. Tl 1947 giàtel a Trent l diplom de meinacrep, laour che al à fat spo enchin ai 65 agn cherian raporc strenc con truepa jent y personalités: passa 500 outes àl mené jent sunsom la Marmoleda. Al sarà propi l raion dles Dolomites a i dé n'autra gran sodesfazion tl 1979 can che, a inom di meinacreps de Fascia, salùdel l Papa Jan Paul II. Ma la vita é segneda ence da recordanzes da la ria che ne smarirà nia. Desche chela de aost dl 1948 canche al muer dant sia cesa do n inzident con la roda Tita Piaz. Modesto é un di prums a ti porté prum aiut. Desche pionier di prums schiclubs fascians à Modesto de Simon fat l maester de schi enfin a 70 agn, ativité che l à tout ju da la sela de calighé per doi o trei meisc al ann. L laour da calighé pòrtel ciamò encueicondì inant: un di puec testimones fascians de n artejanat che tl jì a perde, a morì fora sun l auté di mudamenc de vita y dl consumism.