L Ladin Standard y sia adoranza
scrit ai 01 December 2003 da les 11:10:37 da noeles |
|
Con l Ladin Standard pò i Ladins desmostré colaborazion anter ei
Les dolies da nasce dl Ladin Standard - Tost tegnirà les istituzions portadoures na enconteda
de Lois Trebo/aconsiadour tl Istitut MdR
Do che i rumanc dl Grijon fova dal 1982 piés via con nia de piceres dificoltés con sie lingaz de scritura - l rumanc grijon - laoré fora sun la proposta dl prof. de Turic Heinrich Schmid, fova chest scienzié dl 1987 vegnù enciarié dal Istitut Ladin " Micurà de Rü" y dal Istitut de Fascia de studié fora ence per i Ladins dles Dolomites na sort de lingaz unifiché. Sun sia proposta arateda dret positiva à la Union Generela adum con l Istitut Cultural de Fascia envié via l projet Spell (= Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin) dl 1994 che à abù plu dolies da nasce. Sun l retrat: l prof. universitar Heinrich Schmid, pere dl Ladin Standard y dl Rumantsch Grischun (1921-1999)
A chest s'à spo aciasé l Istitut Cultural Ladin da San Martin y l Istitut Pedagogich Ladin. Deberieda él vegnù laoré fora la " Gramatica dl Ladin Standard", publicheda dl 2001. Per scinunda de Nadel à i Ladins giaté en Santa Lizia dl 2002 l " Dizionar dl Ladin Standard". Chisc laours é vegnus fac sot la direzion dl dr. Erwin Valentini adum a n comité de redazion y deplù colaboradours. Erwin Valentini de Badia laora bele da 30 agn pro la Comiscion Europea, encuei a Luxemburg sun l ciamp di lingac. L dizionar dl ladin standard é acompagné da n sfuei de 24 plates, metù adum da Erwin Valentini. Ala se trata de consciderazions generales sun l ladin standard: a cie moda che al va debujegn, cie y co che al é struturé, do cie criteres de standardisazion che an l'à crié, cie che ladin standard ne vuel nia ester, tant operatif che al é y te cie ciamps che al podessa vegnì adoré. La ultima domanda a chela che Valentini respon é: co vàla pa inant? Al à fat deplù propostes realistiches! Al dij ence cler, de cie vers che l Spell ne podessa nia varié. Chi che liej chest sie sfuei giata na informazion clera y obietiva de fonz sun l lingaz unifiché.
Na tel koiné interladina pò vegnì adoreda da la man publica per leges, decrec, ordinanzes che reverda deplù valedes ladines; ence i reclams, i placac, articui sun la scienza, la scola, l'economia, l'informatica, l turism, la moda podessa adoré l ladin standard can che an vuel i comuniché la medema cossa a deplù valedes ladines. Les cater istituzions portadoures dl projet Spell é cherdedes a envié via na gran sensibilisazion pro la popolazion ladina che chesta veide te l gran utl, l davagn y l raforz che l ladin standard i ofresc al lingaz ladin y depierpul ai idioms de valeda. L lingaz é sun troi de vegnì modernisé y te chest podessa duc i Ladins se reconesce daciasa.
Ladin standard, liam de comunanza " Zenza n lingaz tet fossa i Ladins ence la soula mendranza dl'Europa che se definesc sciche grup etnich tres si lingaz - y demé tres chel - y tl medem temp refuda na codificazion / standardisazion che posse prejenté chest lingaz a duc i liviei de adoranza desche liam de comunanza". Prof. Otto Gsell, Université Eichstätt
Al va debujegn da organisé tres deplù cursc per chi che volessa emparé da scrive l ladin standard y che l adorarà. Les cater istituzions é cherdedes da mete sun meisa l ladin standard; ales ne l scriv dant a degugn. Vigni istituzion politica - culturala, vigni union dess enstessa fé fora, sce ala vuel adoré l ladin unifiché o nia. Les cater portadoures dl Spell é cherdedes da jì inant en plena armonia con l Spell, da enjigné ca tesc' de letura per che la jent ae tres deplù la poscibelté de podei se lieje tesc' tl ladin standard; empermò ilò podarà la jent dì, cie che i plej y cie che dess vegnì comedé. Ma de piceres comedures à l LS dessegur debujegn tant inant che an ne va nia fora dal conzet de fonz, metù dant da H. Schmid, l pere dl ladin standard. Con l projet Spell pò i Ladins dles Dolomites desmostré na bona colaborazion anter les cinch valedes ladines. Al é da speré che chesta cresce debota y che les cater istituzions se mete dant n program tres maiour per fé cresce adum i Ladins dles Dolomites che fej pert dla medema familia. L' enconteda da tost dess podei desmostré chesta intenzion da pert dles cater istituzions ladines che à na gran responsabelté.
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 1

|
|