Poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines
Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fé
de Lorenzo Soratroi
(if)
I trei comuns ladins de Fodom, Col y Ampez, adum a les Unions di Ladins y al Istitut Ladin “Ciasa de Jan” che é tl nasce, à endrezé per en sabeda ai 29 de november, da les 3 domesdì tl Salf di Congresc de Reba, n seminar de informazion: “La lege 482/99, poscibeltés nueves per defene y valorisé les comunités ladines. Scola y cultura ladina: cie che al é vegnù fat y cie che an pò fè?”. Chest é l titul cernù per scomencé a descore y capì cie aplicazion pratica che la lege nazionala sun les mendranzes podarà avei, na lege aproveda oramai dant da cater agn dal parlament nazional.
La scola, desche an sà , é l setour fosc de majera emportanza per l mantegniment de n lingaz de mendranza. I ejempli che an à entournvia, dai Grijons al Südtrirol, l desmostra clermenter. Per chest à la comunité ladina di trei comuns volù se confronté emprumadedut con chestes realtés per capì cie che al é vegnù fat y desche an podarà spo intervegnì sun l luech. Al seminar él vegnù envié reladours de gran peis, ma souradut con a les sciables esperienzes sun l ciamp dla scola y dl ensegnament dl lingaz de mendranza.
Al seminar descoraràl Domenico Morelli, president dl Comité Nazional per les Mendranzes Linguistiches, Diego Vecchiato, diretour dl Dipartiment Organisms internazionai dla Region dl Venet, Roland Verra, Intendent dles scoles ladines dla provinzia de Bulsan, Fortunato Bernard, diretour dl Istitut comprenjorial Ladin dla Val de Fascia, Viviana Fusaro, funzionar dl Istitut comprenjorial de Alie (che tòl ite ence les scoles fodomes), Gianna Miola, funzionar dl setour per intervenc educatifs dla Region dl Venet William Cisilino, dirigent dl ofize dl lingaz furlan. Tla provinzia de Belum, desche an sà, é la confujion sun chest argoment grana. L slariament, volù da la provinzia, a les comunités definides ladines, scomencia a mostré sies contradizions, desche an podova prevedei. Da na pert i trei comuns che s’à tres refat al model de cie che al vegniva fat tles valedes dl Sela y da l'autra duc i neo–ladins che sun la chestion de identité ladina à na vijion daldut desferenta. Amesa ite la scola y les istituzions che mess emprumadedut se "onje ite i osc" con chestes chestions y che mess empermò calibré i intervenc.
N fat da sotlinié é che per l prum iade veiden pro na organisazion de n seminar ence l Istitut Ladin da Col. Na realté che è empermò tl nasce, ma che à volù bele sen se mete al servisc dla jent, desche al é tles finalités de sie statut.