benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

E-Comerce tres internet
scrit ai 21 November 2003 da les 14:45:39 da noeles

Economia

 

An marciadeia tres deplù sun troi eletronich

Les pesimes ti confronc dla segurté dla cherta de credit arfera endere ciamò la vueia de compré

(if) Ti proscims agn pòn se aspeté tl setour dl "e-comerce" de gran perzentuales de chersciuda. Chesta forma de fé afars vegn anuzeda encueicondì per l 95% dai stac industrialisés. Chisc é i dac che an pò lieje tl Raport Anual dl "E-Comerce" che la UNCTAD (Organisazion per l svilup dl comerz dles Nazions Unides) vegnù prejenté dant da puech a Ginevra. L'Africa y l'America Latina depierpul arjonj deberieda apeina l 1% dl e-comerz mondial. Les previjons de svilup a livel mondial per l e-comerz é per chest ann anter i 1,4 y 3,8 bilions de US-dolars. Aumenc enfin a 12,8 bilions de US-dolars é prevedus enfin al 2006. L 95% de chest import reverda l comerz "business-to-business" (B2B).



Per cie che reverda la sona de clienc privac é l grup-travert dl e-comerz dantdaldut persones che à n enrediment aut, desche ti stac scandinafs, tla Gran Bretagna y ti Stac Unis. Te chisc luesc vegn internet anuzé te na mesura tres majera per compré ite.  Chilò giàten l 38% di anuzadours internet, a confront: tl Mexico demé l 0,6%. Chesta statistica va endò ai agn 2000 y 2001. Feter n terz dles speises (32%) reverda software, l 17% chertes de entreda y l 12% libri. Laprò s'enjonta tres deplù i servisc de reservazions de viadesc, apostazions te hotiei y auti da imprest che fajova fora de auril de chest ann ti Stac Unis bele l 50% dl rode d'afars internet.
 
Tla Union Europeica fova l rode de afars tl comerz eletronich zirca 30 miliards de US-dolars dl  2002 che corespon al 1,6% dl volum de comerz total. Les pesimes ti confronc dla segurté dla cherta de credit arfera la vueia de compré. Ence sce i Paisc Todesc é con 18 milions la maioura comunité de "e-comerz" dla Europa, fòvel empò les zifres dles venudes da Nadel 2002  plu basses de cheles dla Gran Bretagna, olà che an à spenù 2,6 miliards de euro. Ence te chest caje él aumenté dassen les reservazions de viadesc, enscì l stude dl UNCTAD.

Deplù informazions giàten a chesta miscion: http://www.unctad.org/


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Economia
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Economia:
Economia: Stude da comerzialist Verginer


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.420 seconc