benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

L SPELL ruva sun la glacia
scrit ai 16 November 2003 da les 01:54:58 da noeles

Ladin Standard

 

L projet de n lingaz scrit unitar ruva te na fasa critica

Problems de direzion dl projet - Sce al ne vegnirà nia giaté n troi deberieda, jirà bonamenter vignun do sie troi - Bel fòssel entratant de audì les minonghes de jent n puech fora dles istituzions: nuzadours, opinion leaders

L problem con Spell à bele metù man l ann passé, nia demé con la delibera y l arat de esclujion dl LS da pert dl Istitut Micurà de Rü (MdR). De setember 2002 fòvel vegnù enjigné ca n program per l 2003 y soura fora che ti fova vegnù porté dant al Comité Tecnich dl SPELL. Te chela ocajion fova l diretour dl Istitut Ladin MdR, Leander Moroder, dla minonga che al ne jiva nia plu debujegn de n diretour independent, che i enc convenzionés dess sourantò a rotazion la direzion y che al fossa sté eventualmenter a desposizion per fé l diretour.



Con cie competenzes linguistiches ne él sté mai degugn a capì, ence davia che el enstes à dè pro che al n'en à degunes a chest livel. Ma al à dé pro plu iadesc che al ova tralascé SPELL y che ence per chel ne fòvel nia vegnù tegnù cont assé dles ghiranzes dl badiot y dl gherdeina, ma che da sen inant volòvel "ciapé" ite y fé valei sia responsabelté y autorité de diretour de MdR. Leander Moroder ne se à mai pronunzié contra l LS, maben al à plu outes defenù l projet, enscì dant da Mussner- te na reunion anter Spell y i omi dla politica y politica culturala de Trent y Bulsan cherdeda ite da Erwin Valentini, l diretour dl SPELL en ciaria, de messel 2002 a Urtijei. L Istitut MdR y l IPL (y con chest la SVP ladina) se bat per na revijion a fonz dl model de LS o model Schmid, che chisc istituc ova perauter ei enstesc aprové y finanzié. L LS atual ti sona massa fascian, sinonim de talian, y perchel messéssel vegnì comedé radicalmenter tolan su formes y paroles gherdeines y badiotes. Ai ne à mai dit en detai co che ai se l imagineia, ma les ghiranzes metudes sun meisa fina sen dal Consei dl Istitut é chestes: - scrive 'u' empede 'o' tla atonia: p. ej. 'pruposta' empede 'proposta'. Ence sce duc auter che l gherdeina scriv 'proposta' (perdret messessa la parola soné proponuda, sce ala fossa assimileda); - gnì/unì, ulei, odei/udei empede i "talianisms" vegnì, volei, vedei;
- tò su tl dizionar formes "tipiches" ladines, alias badiotes y gherdeines, empede neologisms formés aldò dl model talian (do l mote é informazion bele n talianism y nia na parola internazionala). Tl Istitut MdR ésen do, enscì valch ousc, a enjigné chesta proposta de "revijion". Valgunes mudazions pò a poura nia vegnì azetedes miena colaoradours dl Spell, restan empò daite dal model Schmid, ma sie la Generela che Fascia à dit de nò a na revijion "ideologica" baseda sun l criter dl "massa talian".
Entratant à Erwin Valentini laoré fora l projet 2004+ che é alangrovia struturé a chesta maniera:
- La Union Generala di Ladins dles Dolomites (UGL) sourantol da soula la titolarité dl projet, les autres istituzions se taca ite tres convenzions bilaterales;
- La UGL propon l program general, i enc partezipanc se chier fora na pert dl
program aldò de sies capazités y de si enteresc; dut chest vegn definì plu avisa
tla convenzion bilaterala;
- Al vegn metù su na "meisa torona", metuda adum dai raprejentanc di enc
convenzionés y eventualmenter da d'autres entités/organisazions
cualifichedes; la meisa à la competenza de ejaminé y convalidé les
propostes de standardisazion (p. ej. tla teminologia, revijion dl model
Schmid, etc.).
Tla enconteda anter la presidenta Hilda Pizzinini y l president dl MdR, Hugo Valentin y l diretour Leander Moroder en lunesc passé à chisc doi dit de nò a chesta proposta de organisazion y ai bat sun sies ghiranzes tradizionales, tamben per cie che reverda la strutura organisativa dl projet che per la famousa "revijion". La situazion é sen chesta: l Projet 2004+ à l sostegn de Fascia y dla UGL; MdR n'é nia a una, l IPL ne se à nia lascé audì (ma al ne conta nia y te vigni caje él sun la lingia MdR). Al dess vegnì sen damané al Istitut MdR de vegnì fora con na sia proposta alternativa, ma concreta de projet, con na definizion dla strutura oragnisativa dl projet y dl program de laour. Sce al ne vegn nia a se l dé n program deberieda jirà vignun per sie troi: Fascia y la UGL plu dessegur aldò dl projet 2004+, MdR ??? Tl Comité Tecnich de fauré 2003 ova Moroder ciamò proponù de organisé scontredes per rejoné de strategia politica-linguistica, ence desche basa per l projet SPELL nuef. Fat ne él vegnù nia. 

La redazion de noeles.net ova proé chisc dis de enrescì valch sun i ultims svilups con n valgunes domandes ortiedes al diretour dl Istitut de Fascia, Fabio Chiocchetti y al diretour dl Istitut MdR, Leander Moroder. La cossa é zitia. Deguna reazion dal MdR, depierpul che Chiocchetti arata bona la idea, chela de na tel intervista: "dut cie che deida svilupé n cert debatit soura l lingaz é do mia minonga dret de utl. Te chest moment alencontra é la cossa n puech zitia per me, sciche diretour dl ICL, y i imagine ence per mie colegh Moroder: nos son dret tl laour de gestì les relazions inter-istituzionales per verifiché avisa cie che al é meso fé deberieda. I ne volesse nia che valch afermazion "estemporanea" jissa a pregiudiché chestes tratatives. La cossa sarà bonamenter sclarida te diesc o chinesc dis. Bel fòssel entratant de audì les minonghes de jent n puech fora dles istituzions: nuzadours, opinion leaders, y.e.i...  I fajaron al savei coche la tratativa con MdR va fora, dedò podonse ciamò nes rejoné".

Les domandes fova:

1) L MdR y IPL à aprové y cofinanzié la Wegleitung, la GLS y l DLS; a cie moda ne va pa te n iade nia plu ben l model linguistich che é a la basa de cheles
operes? --> Cie nen dij pa Fascia? 

2) L LS é basé sun l prinzip dla koiné (embracé duc i idioms); storjan l model
dlvers dl gherdeina y badiot ne desdrùjen nia chest prinzip? 

3) Cie vuel pa dì "tipizité" per vos? Dut cie che é arpé o dut cie che se
destaca dal talian? Y cie valour à pa i empresc' todesc te chesta
dialetica? 

4) Unfat coche l model de ladin standard ciala fora, eise vos la intenzion de
adoré n dì o l auter n lingaz standard, y can y co? 

5) Sce l projet SPELL essa da jì inant, tant giut pa y per arjonje cie pa? 


6) Duc i esperc dij che l'adozion de n lingaz comun é na precondizion assoluta
per l souravive dl ladin, cie nen dijeise pa? O co ves imagineise pa de mantegnì la comunité ladina zenza n lingaz comun?

7) Cie "Stellenwert" à pa te vosta vijion la unité ladina, culturala,
liguistica y politica?   

8) Sun cie basa pénsen pa de colaboré con Fascia, Fodom y Col S.Lizia, sce
vos ti tireis dant/al ves vegn trat dant de ester "de tel mec talians"? 

Do les coltrines végnel depierpul do l mote tenù tenedles: sciche an sà ti à l assessour Mussner tegnù zeruch l contribut a la Union Generela, vigni outa con n'autra vertola sun domanda percie che al ne vegn nia paié fora; l'ultim iade ti àl empermetù a la Generela de rejoné lassoura do les lites. L Istitut MdR y l IPL à ence ciamò da paié ite na sia pert de contribuc al SPELL. Al ne é nia sclut fora che i contribuc vegn nuzés sciche pen per sforzé i autri, la UGL y Fascia, a dì de scì a sies ghiranzes.


 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.408 seconc