La maioranza à lité "ala va ben enscì"
Ence n'edema do les lites va les spligazions dl resultat anter la jent ciamò inant
(i.o.) Rodan per la Val Badia chisc dis onse ciamò n iade proé de enrescì do les gaujes per l sclet resultat lital dla lista LADINS, damanan can chilò y can dailò persones conesciudes. An ne enresc nia plu de entant de concret, duc à sia spligazion particolara, cotanc tegn socreta sia lita. Les linies de despartizion va sovenz tres les families y depen ence da les "categories": paurs, ostiers o artejans, duc liés ite te sistems de "dependenza" con la Svp. An é dla minonga che ala va plu snela, sce an à valch problem. Ala é - pèrel - veramenter enscì che ence a valch litadour Svp ti mueiela; an veid ite les rejons dla lista LADINS, ma al à mancé chela tiza emozionala. La gran plunfeda é dantaldut suzeduda te Gherdeina, sot al 20%.
Ma valgugn trac àn l'imprescion che vegn dant plu costantementer: tres endò végnel dit che Willeit con sie carisma natural ne essa nia podù se mete viadedò, dantaldut nia te chisc temps critics, an l savova pu. Con el essa i LADINS podù ti la stiché empò ciamò. Valch un miena ence, desche te Mareo, che valch candidat ne fova daldut nia popular y à perchel insciautrì i litadours. Willeit, enscì les oujes, "essa trat deplù, ajache al é n marou/badiot y viv te Gherdeina; ciuldì essa pa i gherdeines messù ti dè la ousc a Mischì?".
L president dla lista LADINS: "I nes abineron defata y i analiseron l resultat dles lites, spo vedaràn"
La clameda etnica, les rejons fondamentales de mendranza, ne fova nia plu sterscia assé, ne bastova nia per empié l fuech, da fé tizes. Te chest ciamp se à ence la Svp dè da fè tl ultim temp. Al ti falova ti ultims temps valch bel resultat. Bele da giut se àn desmentié de sie engajament de suzes per l Aiut Alpin Dolomites, ence a Corvara. Bona pert di litatours someia de ester puech "reconescenc" de chest vers. "L prum "shock" é entratant passé, al fossa da enruvé sce dut se ruvassa chilò, al fova empò passa 4000 oujes de consens", la vueia de jì inant se desceida endò, "bele demé per la lege litala messarà la lista LADINS, sotegnuda da na sentenza costituzionala, chirì la colaborazion con les forzes politiches". Entratant à la Svp, tres sie assessour, fat trueps "plajeis" encantourn, finanzié o empermetù de finanzié chest o chel auter laour. Trueps - anter persones y ombolc - à de pici y/o de gragn problems y Mussner fova l assessour da chel che an jiva. Tla Val Badia ésen tl laour derturé la streda, a San Martin ésen tl mené inant l projet de coliament soura Ju con l raion de schi de Plan de Corones: dlonch él de tel pici scufs da porté a termen, dlonch ne vuelen nia se dezipé valch. La propaganda dla Svp à abù do l mote la majera ressonanza: "A nos nes vala ben, no mete en pericul chest benester, autrò él piec; sce an adora valch sostegn burocratich o finanziar méssen empò jì da la Svp". Willeit y la lista "LADINS" à metù l peis samben sun les gran fondamentes per la mendranza ladina: dantfora autoorganisazion politica do l ejempl de Fascia (UAL), proporzionala elastica per i ladins, lege litala che permete ai ladins de se autoorganisé politicamenter (certl lital), raprejentanzes istituzionales y politiches, raprejentanza de dert te jonta y nia tres cherdeda, 2 scagns te Consei, na majera ofizialisazion y visibilité di ladins y dl lingaz ladin te Südtirol, de maiours contribuc a la cultura ladina, vijions interladines, sostegn al Spell, dut cosses, ghiranzes y vijions che va autafora soura cheles dla Svp"; chestes à endere trat a la curta dant ai "plajeis, al contribut, ala va ben enscì". Fosc éla veramenter enscì desche Willeit à concretisé en curt l resultat atira do les lites: "I ladins à plu creta tla maioranza che te sè enstesc".