L pater Freinademetz nes à ensigné a vive respetan cultures y razes desvalives

Ai 5 de otober vegniràl declaré sant a Roma l prum sant ladin

(osp) Sciche aveniment degn de vegnì recordé y de gran emportanza, nia demé per la Gliejia locala, ma tla medema mesura per dut l raion ladin y de Sudtirol, definesc l President dla Jonta provinziala la santificazion dl pater da Oies, Ojöp Freinademetz, en domenia, ai 5 de otober 2003 a Roma. Per i Ladins é chesta samben ciamò na majera legreza dal moment che l Sant à dagnora dret apriejé y tegnì alaut da ester n ladin.

Freinademetz é l prum nasciù te nosta provinzia che vegn declaré sant dal Papa con na festa solena. Al é enscì l prum sant dla Ladinia y de Tirol; perchel é chesta per nos duc n'ocajion de legreza y reconescenza dantdaldut per l grup etnich plu mender y plu vedl  de nosta provinzia, per i Ladins.

Entratant sia vita fova l pater Freinademetz dret taché a sie daciasa y enchinamai do avei vit dejenes de agn te sia miscion tla Cina baudiòvel che al ova encherscedum. Al fova avisa tant bravo de ester n Ladin bele entratant sie temp de stude a Persenon. Bele dagnora à abù la fede cristiana tla Ladinia raijes dret sotes y per dejenes él vegnù fora trueps prevesc dles valedes ladines. Propi ajache la jent ladina manifesteia na gran religiosité ti stòvel a cuer ai membri dl govern provinzial de Südtirol de dé n contribut per revalorisé la ciasa nadel dl pater Freinademetz a Oies tla Val Badia y la fé deventé n post degn per l recordé y l veneré.

Sciche sant nuef vegnirà Ojöp Freinademetz ence onoré ti posc', olà che al à vit per agn alalongia te sia miscion tla Cina. L pater Freinademetz é sté bon da s'usé ite tamben a la tera che a la jent, al à completamenter sourantout la maniera de vive da cineis enchin a ruvé a cialé fora sciche n cineis y a dì de volei ester n cineis ence sun al ciel. Enscì cialova l pater Freinademetz bele dant da cent agn dantfora, al à sapù da apriejé l valour dla cultura cineisa y al à volù defene si cineisc che vegniva laouta despriejés da les potenzes coloniales sciche jent de seconda classa. L pater Freinademetz nes à ensigné a vive respetan cultures y razes desvalives; per chest pòl vegnì conscidré n pensadour che nes é jù dantfora sciche ejempl per nosta maniera d'entene la colaborazion al svilup.