Ladins: patrons y nia a patron
La Lista LADINS sta per "dert de reprejentanza autonoma" - 34 LADINS contra 1 n Svp - Entourn 15.000 oujes tles valedes ladines
"L dert de ester enstesc" y "patrons y nia a patron": chisc é valgugn titui y slogans dla plata d'informazion dla LISTA LADINS che vegn deda fora per les lites provinziales oramai dant porta, ai 26 d'otober. Ti proscims dis vegniràla maneda a dutes les families ladines y a trueps simpatisanc nia ladins foradecà. La edizion litala tol ite n cogol de tematiches: dantfora la prejentazion di 34 candidac, les linies programatiches dla Lista Ladins, 10 agn Lista Ladins, les propostes de lege y les mozions fates tla perioda dal 1993 al 2003 dal raprejentant Carlo Willeit, les encontedes abudes con esponenc politics y de auter plu. L pericul che la LL vegnes "fraceda adum" ne é mai sté tant gran co sen. Una dles priorités sarà chela stravardé l sistem lital proporzional por i ladins, sistem confermé con na sentenza dla Court Costituzionala. Zenza fossa i ladins veramenter sforzés da jì en etern a patron y ne podessa nia jié n sie rodul autonom. Les oujes tles valedes ladines é 14.956 (7.964 tla Val Badia y 6.992 te Gherdeina).
L partì de maioranza, la Svp, l'á touta chest iade con gran furbizia cherdan dant 2 agn n assessour a sia scusa tla persona de Mussner per enjigné l terac dles lites. Ence la campagna litala é pesocia: la Svp se lascia costé la candidatura con de vigni sort de empromiscions de finanziamenc da paisc a paisc. Cie che conta ne é nia les idees, les vijions per n davegní di ladins, ma dantdaldut l podei, l control. Sce al essa da sozede che la LL tomassa tres, vegníssel endeblí cotant valgugn derc importanc fondamentai vedus dantfora dal statut autonomia: chel de podei ghiré che al vegne lité l bilanz provinzial do grup linguistich, sce valch dezijion va contra i interesc dl grup ladin. L auter pont é l sistem lital proporzional: la Svp à bele volù da les ultimes lites dl 1998 impedí la LL mudan ju la lege litala. La Court Costituzionala, la plu auta autorité dl stat, ti á dé rejon al recurs dla Lista LADINS, ratan plu important l dert de raprejentanza autonoma dl grup etnich ladin y sie azes zenza scialins litai. Zenza na ousc sterscia politica, autonoma saràl bonamenter rie sconé inant chisc derc per i ladins. Les previjions litales publichedes sun l sfuei dles Dolomites ti dá naouta na bona percentuala, encer l 2%, vuel dí n mandat.
Numer di/dles litadours/litadoures di comuns ladins - 2003 (fontana OPS):
Comun |
ei |
eles |
Selva |
358 |
356 |
St. Christina |
686 |
696 |
Urtijei |
1.806 |
1.830 |
|
|
|
Gherdeina |
3.470 |
3.522 |
|
|
|
Badia |
1.172 |
1.279 |
Corvara |
530 |
536 |
La Val |
497 |
474 |
Mareo |
1.087 |
1.82 |
San Matin |
660 |
647 |
|
|
|
Val Badia |
3.946 |
4.018 |
Endut (ei y eles) |
7.416 |
7.540 |
Endut (ei y eles adum) |
|
14.956 |
perzentuala di litadours te Südtirol (384.203) |
|
3,89% |