Nostes giames pò sté empé dassoules
I son stés fanc per 50 agn - Al é vegnù l'ora da pensé con nost cef
de Elmar Burchia
(if) A cie moda lité Lista Ladins? Ala nes va pu tant ben enscì. L parti che é sen al govern, la SVP, se à dagnora festidié de nos ladins, y can che i ovan debujegn de finanziamenc, i onse tres giaté. Chestes é encueicondì les minonghes plu frecuentes, spezialmenter anter i joegn ladins. Ence chisc messarà tò na dezijon a chi ti dé sia ousc ai 26 de otober. Puec é encuei chi joegn che veramenter se cruzia dla politica en general y ciamò de manco de chela locala. Ie la pensove dant da n valgugn agn feter unfat. Empò me ài entenù che al é vegnù l'ora de tò finalmenter les cosses che nes reverda te nostes mans y ne ester nia plu inant fanc de degugn. Fanc vuel dì ester dependenc dal parti de maioranza.
Da diesc agn encà à i ladins de Südtirol sie moviment politich, y pò enstesc avei sia ousc, sia prejenza tla politica provinziala. Te chisc agn él vegnù stravardé dassen i derc, les rejons, l lingaz, les tradizions dla mendranza ladina. Finalmenter é ence i ladins deventés tant madurs da ne messei nia plu se damané dagnora l bensté al partit de maioranza y de pensé con sie cef. La SVP à fat truep, dret truep per la mendranza todescia, taliana y samben ence ladina te nosta provinzia: chest ne é nience da mete en descuscion. Tres deplù é dla convinzion de podei sen definitivamenter jì inant sun sies giames. Chest é te pueces paroles l consei che i litadours , joegn y manco joegn dles valedes ladines mess capì ite per i 26 de otober che vegn. Per les proscimes lites provinziales à l Moviment politich Ladins metù empé na lista de ben 34 candidac da les valedes ladines. De chisc n'él ence n valgugn nia ladins che é contenc y bravi de nes dé sie sostegn. La SVP ne à demé un. Al messessa ben ester feter na cossa logica che i ladins liteia ladins. Personalmenter ne veidi nia rejons da lité todesc o talians. Ti ultims diesc agn à la Lista Ladins arjont, dantaldut dilan al gran laour fat da Carlo Willeit, na majera raprejentanza politica y aministrativa dla mendranza ladina te duc i organs plu emportanc, doi aconsiadours provinziai y n raprejentant te Jonta per lege, l azes a les comiscions dl Consei provinzial y al Tribunal aministratif, la partezipazion a les comiscions dl'autonomia. L mantegniment dl sistem lital proporzional zenza sbaramenc é n vantaje per duta la popolazion, per l pluralism politich, per la parité culturala y la colaborazion. La lege litala nueva dla Provinzia sarà per la raprejentanza ladina autonoma l prum gran compit. La lege sun l referendum che corespon ai debujegns dla mendranza sarà n'autra chestion emportanta. N auter pont emportant per stravardé nosta identité, nostes tradizions y spezialmenter ence nost lingaz é l potenziament mediatich per i ladins. Plu sostegn al unich foliet ladin: la Usc di Ladins y de plu menuc de trasmiscions tla Rai Ladina. Cater menuc de Trail al dì é massa puech, can che talians y todesc giata cater iadesc de plu temp y nos paion pu ence l abonament anual a la televijon statala.
Da recordé enfin él che ai 26 de otober pò vigni litadour dé ju enfin a cater oujes. Chest ann saràl Giovanni Mischì, l president dla Moviment Ladins, l prum sun la lista, atira viadedò Carlo Willeit.
Miscion e-mail: elmarburchia@hotmail.com