L architet Spitaler a la enaudazion con gormel y "organs" lassoura
N porcel chi che ciala o porciei chi che i fej y i vuel?
de Umbert Cians
La jent pò sen spaziré ite y fora per l ourt-parch di capuzineri da Bulsan. De bel él souradut l vert y l chiet, l mur entourn dut l ourt via stopa y tegn ju cotant la fuera di auti che passa su y ju deforavia. En vender él sté l'enaudazion, la daurida al publich con les autorités dl comun y dla provinzia, con a cef samben l president Durnwalder y l ombolt Salghetti. Durnwalder à fat atira na critica dijan che al mancia i juesc per i pici y che la fontana a livel dla tera y feter amesa l ourt ite é n pericul per i pici. I genitours, i neinesc, les aves mess perchel mete averda y ne pò nia sté zenza festidesc. L ombolt à recordé che denant cresciòvel te chel ourt capuc per fé craut da dé a la jent puera , sen deida l ourt a dé pesc y chiet a chi che l chier. I on vijité l ourt en sabeda dantmesdì y al fova demé scialdi ilò eles con pici y persones atempedes.
L ourt é oramai conesciù per la storia dla statua desnuda (bludra) dal inom: "L fi perdù, pentì" che é vegnuda sposteda atira fora dal ourt do na sief a na maniera che an veid demé plu n toch de sie spinel. Entratant la manifestazion dla daurida à protesté l architet Spitaler contra l spostament dla statua. Al ova abù l'enciaria de laoré fora l ourt. Al s'à vestì n gormel con sotcà i organs dla statua dl Davide de Michelangelo. Sce al essa mostré "i siei" essa bonamenter la jent pité de compascion, ajache al scraiova pu: "I son l fi perdù". Chest architet essa volù fé dl ourt na sort de galeria d'ert alalergia y samben fata de statues con "l pice o l gran ucel", ajache al à dit ch'al é sté el a chirí fora la statua da mete tl ourt. Pueresc pici y pueres medes, cie burt spetacul che ai essa abù dant a si uedli, sce l bon cervel dla Provinzia n'essa nia mudé idea. Valgugn à fat scrive a n jornalist: "Porcel chi che ti ciala". Ne pòn nia ouje l pensier y dì: "Porciei chi che i fej y i vuel mete dant al publich?". Méssel propi ester l'ert y la modernité na sfida al bon cervel?