Cie che ie pense dl ladin scrit unitar
N valgunes prumes reazions al envit de Erwin Valentini - "Saurí da lieje y saurí da entene"
Por me é l ladin unitar scrit de gran importanza y i le vëighe söl dër tru por deventé realté. L ladin scrit dess ester saurì da intëne y da scrì por düc i ladins zënza aldì o odëi fora l`idiom de valada. L ladin scrit ne dess nia tó ite l dialet trentin-venet. Adoré les parores ladines tramanades y arpades y al dess gnì chirì parores nöies aldò di bujëgns (arichì l numer dles parores). I idioms ladins zënza na scritöra unitara é destinés a morì sciöche tl Venet. L ladin unitar che é bel pié ia se desleria fora man man che al vëgn scrit, lit, adorè y aprijé.
Mischí Florian, Selva
L'Union Scritours ladins Agacins y l sit noeles.net à tout su con gran interes la poscibelté de scrive per Ladin Standard che nes é vegnuda piteda dal projet SPELL a chi che al ti va nost dilan. Tl scomenciament en l ann passé ne òven nia chesta intenzion, ma i on vedú de gré en gré che l LS va scialdi de uega, che al deslergia les poscibeltés de adoranza dl lingaz y l rai de poscibeltés de esprescion linguistiches tamben (an pò adoré a na maniera daldut naturala paroles de duc i idioms ladins). Endut onse publiché enfin a sen passa 300 articui per LS. La Gramatica dl Ladin Standard (GLS) raprejenteia do nosta esperienza de feter n ann de adoranza ativa n meso de utl, olà che an giata dutes les clarificazions gramaticales che va de uega. Al sauta atira al uedl che la gramatica é fata a na maniera scempla, clera y saurida da capì. N lingaz de scritura unitar, fat do les regoles dedes dant da H. Schmid, ne podova sostanzialmenter nia cialé fora truep autramenter de chest model. Envers ai idioms raprejenteia l ladin standard ence na ortografia cotant plu scempla y saurida. I ne on praticamenter enconté degunes de gran dificoltés. Truep é n se usé y i son dla minonga che al pò a poura nia deventé na forma dret deslargeda de scrive ladin, zenza messei avei formes doples "idiom-ladin standard". En curt: l LS nes pèr dret na bona soluzion che mostra l troi tl davegní, tla inovazion, tla reforma. Se scluje ite ti idioms de valeda é anacronistich. Per cie che reverda la forma dl LS, sonse dla minonga che an ne dess nia fé mudazions te chest moment, ma che an dess naouta scrive y fé publicazions denant che dé ju n giudize. Cie che i araton l plu important te dut l contest é l plen respet dles regoles gramaticales dedes dant tla GLS, p.ej. l'adoranza di pronoms tonics y atonics, la negazion dopla, la declinazion di verbs y e.i., davia che chesta é la strutura portanta dl Ladin standardisé.
Per cie che reverda l vocabular dl DLS stala do nosta minonga n pue autramenter. En general aratonse che an posse ester tl vocabular plu de mania lergia de co che l dizionar atual veid dantfora. Na medema parola ti idioms va samben standardiseda, p.ej. nöa, nöia, nea, neva, nuova, nueva deventa tl standard "nueva", ma olàche i idioms à paroles y formes cotant desvalives déssen podei adoré l "sinonim", ti jan enscì adencontra a les sensibeltés linguistiches de vigni valeda, samben dan a ment y con na valutazion dla oportunité (etimologia dla parola, originalité y e.i.) y con la standardisazion do les regoles dedes dant da H. Schmid, p.ej. a nos nes vegnìssel en ment che dlongia " jughé", podéssen zenzauter lascé avalei ence la forma plu vedla y originala "jié" (a la fasciana), dlongia "biscia" ence "feida" ("fasciana-ampezana", fedé, federa) o dlongia "crudel", ence la "forma standardiseda" "cruede" (cröde/crüde per badiot/marou), dlongia "gordl de vent" (gh), ence "bof de vent" (bd) o "torbol de vent" (fa), dutes les formes é perauter contegnudes tl DLS, ma standardisé án "gordl", o p.ej. dlongia "pec" ence "pecioul", dlongia "cumpedé", ence la varianta fasciana "dombré", dlongia "rondola", ence "vidondra" per fé n zacotant de ejempli. Ma chisc sinonims mess, desche dit, vegnì valutés dai esperc dl Spell, bonamenter tolan en consciderazion ence les raijes etimologiches.Donca varenté a la mioura la varieté. Te certes ocajons nes pèrel che al fossa miec d'autres formes, davia che ales fossa plu saurides da lieje p.ej. "fé puede", empede "fé pude", "puent" empede pont (per desfarenzié i doi segnificac), "Bibla" empede "bibia" y d'autres. Te deplù caji fàlel tl dizionar la varianta de n idiom, p.ej. "descapit" ne mostra nia la varianta, bonamenter plu originala, des-ciaudé y e.i. Te certes ocajions pròven da "standardisé" enstesc, p.ej. badiot/marou "avei nu" ---> "avei nout", ma "nout" ne figureia nia tl vocabular, pòn empò l adoré? Canche i ne on nia na parola adateda, p.ej. tl caje de "ghiro", podésson fosc ti cialé al furlan che á na forma plu "ladina" "glir " (furlan) o al rumanc.
Donca nosta aodanza, al prum post ben la forma standard plu deslargeda, ma damprovia i sinonims, ence sce la parola vegn demé dant te una na valeda, samben cernudes do originalité y tipizité ladina. Dret na bona fòssel da ti pité ai anuzadours les atualisazions tres internet o Cd-Rom y mete su n sistem interatif che ciafie da clupé su propostes nueves ence tres internet. (if/is).