Al spizoleia l terz Istitut Ladin
La pruma senteda ofiziala dl Istitut nuef per Col-Ampez y Fodom - L ombolt da Col: "Sen messonse laoré per che les provinzies da Bulsan, Trent y Belun reconesce la Union Generala"
de Lorenzo Soratroi
L prum embrion dl Istitut ladin "Ciasa dla Cultura ladina" à ciapé forma enchestadì ja Col Santa Lizia. Sun envit dl Capocomun Paolo Frena, s’àl abiné enfat l comité che messarà ti dé forma a chesta istituzion importanta per i trei comuns de Col, Ampez y Fodom. A la senteda à tout pert i raprejentanc dles aministazions de comun y dles trei unions ladines, clamés a fè pert de chest comité propi da na delibera dl consei de comun de vignuna dles trei comunités ladines. Deberieda a chisc ence doi esperc de aministrazion, l dot. Luca Agostini y la dot.a Antonella Fiore y i diretours di istituc de Fascia y Badia, Fabio Chiocchetti y
Leander Moroder. Sun l retrat: entratant la pruma senteda ofiziala.
Chesta é steda la pruma senteda ofiziala che à servì per dess
egné fora l prum sedim dl nuef Istitut che arà sia senta tla Ciasa de Jan. L edifize vegnirà laoré fora te chisc meisc, de gré a contribuc dla Region dl Venet, dla Fondazion Cariverona y dl BIM, per podei enjigné ca i prums salfs olà che al giatarà lerch i ofizes dl istitut. Ma co ésen ruvés a avei na tel istituzion demé per i trei comuns, canche tla provinzia de Belum, l Consei Provinzial à "batié", dant trei agn, ben 39 comuns desche ladins? De n istitut òven scomencé a nen descore ciamò tla Federazion, ma tost òven capì che l’impostazion y i fins che i trei comuns ova tla ment per chesta istituzion, ne fova nia i medems de chi che ova en ment i neo - ladins. Does conzezions che é restedes tales ence canche a volei mete en pé n istitut s’à ofrì la medema Provinzia che ova ence ela indiché Col desche senta ideala. Logiches les pesimes di trei comuns che s’à damané tost sce al fova l caje de jì a fè pert de n’istituzion che ne essa nia laoré do chi criters che enveze se à tout dant i istituc de Fascia y Badia. A chisc segns de indezijion, la Provinzia ne se spetova nience che al ruve na resposta ofiziala dapert dl comun da Col sun la desponibelté o manco de azeté la senta ofiziala de n istitut per duc i 39 comuns y ala dezidova che chesta istituzion nueva essa abù alberch a Selva de Ciadoura y a Bourcia de Ciadoura. Sun na tala vedova i trei comuns la strada daverta a se mete en pé n istitut demé per ei. L medem Stat Talian ti conzedova bele per l ann 2001, ben 65.000 euros de contribut y enfat decretòvel che tla provinzia de Belum esisteiel does "animes" ladines: i "storics" y i "neo - ladins".
Chisc contribuc sarà i prums, deberieda a n cofinanziament di trei comuns che vegnirà adorés per envié via les prumes ativités. Emprumadedut per tò su personal, fè conesce la lege nazionala 482/99 sun les mendranze, mete a jì cursc de ladin y e.i.. Chest laour vegnirà apoié dai doi istituc de Fascia y Badia - Gherdeina, che à empermetù de daidé pro ence con l fornì bona pert dl material, che ei à bele a desposizion. Grana la sodesfazion dla Consulta Ladina per chesta desponibelté vegnuda da les vals ladines dl Sela, che reconesc l gran laour fat dai trei comuns te chisc agn, per se taié fora n’autonomia da dut l rest dla neo ladinité de Belum. "Al é demé l prum vare" à dit l capocomun da Col Paolo Frena. " Sen messonse laoré percie che les provinzies reconesce la Generela y che al vegne metù en pé chest organism de coordinament souraprovinzial anter les vals ladines".