Acord con l'agentura dles entredes per scode la Irap y l'enjonta Irpef
Per ti sporje n servisc plu damprò ai paiadours dles coutes
(if) Enier (07.08.2003) él vegnù firmé dal assessour provinzial Michele di Puppo y dal diretour general dla agentura dles entredes, Raffaele Ferrara, na convenzion anter Provinzia autonoma de Bulsan y l'agentura per l servisc de scodiment dl'Irap (al é la couta d'enjonta dla Region, ex ILOR) y dla enjonta regionala sun l’Irpef.
La provinzia de Bulsan à enciarié, anter les prumes provinzies dla Talia, l'agentura dles entredes a sourantó l scodiment dl'Irap, la couta regionala sun les ativités produtives che raprejenteia te Sudtirol la couta con l maiour pion fiscal (294 milions de euros y con passa 61 mile declarazions al ann , te na relazion de 1 n impresar vigni 8-9 abitanc). L servisc scluj ence ite l scodiment dla enjonta regionala sun l’Irpef (pion fiscal anual de 47 milions de euros).
La convenzion se desten enchin al 31 de dezember 2006 y preveid la sourandeda a l'agentura dles entredes y plu avisa a sies sentes locales a Bulsan, Persenon, Maran y Bornech, dl servisc de assistenza ai paiadours dla couta, dl servisc de calculazion y dl servisc de cumpeida dles coutes, dl tratament dles litighes anter agentura y paia-coutes, dl scodiment y dles retudes coutales, "con la garanzia y ence segurté de temps curc de clarificazion tles litighes y dla retuda y licuidazion dl dovù", à prezisé l assessour Di Puppo.
La Provinzia se salva inant les funzions de arvenament y de control sun l servisc entier. Di Puppo à ilustré les rejons che à condut l'aministrazion publica a fé chest vare devers n sistem de federalism fiscal/coutal: "Percie sforzé l contribuent a messei jì vigni iade te ofizes desvalifs? I on cialé de arjonje n soul interlocutour, à dit Di Puppo. La Provinzia se salva l manejament dl raport con l zitadin, scrivan dant, anter l auter, les modalités dles esenzions y enultima controlan la cualité dl servisc." L costiment dl servisc, che bandoleia anter l 0,11% y l 0,16% dl pion fiscal, resta per la Provinzia for ciamò concorenzial envers a n servisc de scodiment fat enstes. L assessour à tamben recordé che la convenzion se ghira clermenter l bilinguism tla documentazion y tl raport con i anuzadours da pert dl'agentura dles entredes. Chesta se festidieia dla modulistica y ti la met a la leta ai desvalifs grups linguistics ence te sie lingaz.
L servisc dla agentura é dantaldut poscibel per merit dl savei profescional sun plan nazional y dla cualité che sie implant informatich ciafia da pité. Al se trata de un di implanc informatics araté anter i miours al mond y a l'auteza de manejé 40 milions de documenc al ann. "Chesta sort de convenzion", à enjonté Ferrara, "ti garantesc empò titolarité plena de couta a les Regions/provinzies y met les premisses per costituì n stat sun basa federala a livel coutal". "L'aministrazion ne é", à recordé Ferrara, "nia l nemich dl paia-coutes: al vegnirà cialé de envié via na cultura de de bones relazions con l zitadin y de mete dagnora el tl zenter, ti garantian n servisc de respostes asveltes y dretes."