Braies de coram ne ti joa nia al ladin
I todesc à sapù avisa cie che al va de bujegn per tegnì en pé na mendranza. Al vuel ester n lingaz scrit unifiché: l standard
Zitat da la Usc di Ladins 19.07.03: "Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner, dijan che sce l idiom ladin-gherdeina à souravivù tl centené passé, spo saràl ence bon de l fé sen y doman. Conclusio: l ladin standard podessa roviné i idioms de valeda...."Bera Mussner, o che al ne sa nia cie che al dij o che al é sforzé de lascé audì la medema plata che ti vegn metuda dant da si sponsors dla Regula. Mussner y sie assessorat s'á ence fistidié da scluje fora dal ejam de trilinguism i idioms ladins nia dla provinzia da Bulsan; enscì àl raforzé la tripartizion fascista. Chest fossa l assessour a la cultura ladina?
Dialetalisazion de n grup etnich vuel ence dì folclorisazion, endebliment y en pratica ti tó l fle.
Cie nen dij pa un di majers esperc linguistics ladins, dr. Lois Craffonara? Zitat: "Cie che i é mefodret dit dl'importanza de na grafia unitara, va moltipliché cent outes sce ala se trata de n lingaz de scritura unitar.", da Flus Leterares, pl. 421.
Al é veira che l gherdeina é ciamò en vita, ma al souraviv mel: al basta de se archité n per de menuc sun plaza a Urtijei per s'en anadé cie mestic che al vegn rejoné adum. Chest l gherdeina che ti plej tant a Mussner? Y spo sce l gherdeina à souravivù entratant mile agn, n'é chesta nia na garanzia che al vive ciamò mile agn. Ne à el mo mai audì che l'evoluzion dla storia n'é nia lineara, che al é azelerazions tla storia, che an arjonj n pont critich olà che l sistem se rump y dut va en toc (URSS, DDR, etc.). Chest vel ence per les cultures y i lingac; vigni ann muerel fora trueps lingac, aja che ai n'é nia bogn de se modernisé o aja che al ti vegn tout l fle da les autorités. Cialon demé n pue entourn te nosc raions: pòn ciamò conscidré l mocheno n idiom todesch y tant todesc é pa ciamò i dialec di 7 comuns? Magari ti bastàssel a Mussner y compagns per damané contribuc per fé su museums dles mendranzes. Sce chisc berbesc vuel se tegnì si dialec él sie dert, ma che ai ne vegne nia a nes conté flabes: l gherdeina, desche i autri dialec ladins, s'en jirà do l'ega fora y ju dret debota sce al ne vegn nia fat su na stua che tegne su la derota; y chest pò demé ester n lingaz unifiché o standard, sciche ai dij duc i esperc che capesc valch de lingac de mendranza. Ne se àl nia lascé splighé Mussner da si compagns todesc che sie capo, bera Durnwalder, é sté un di prums sce nia l prum a scrive dant tla aministrazion la "neue Rechtsschreibung".
Durnwalder, Magnago, Benedikter, etc. à dagnora sapù che les braies de coram ne varenta nia l todesch te Südtirol y che al vuel ester se taché pro l ciar dla "Hochsprache", dl Schriftdeutsch. Bera Mussner & Co, aede almanco l coraje de dì che dl ladin ne ves empòrtel n bel poze de nia y che i eis bele da n pez sauté la sief, che i ves sentieis bele da ciasa te Deutsch-Südtirol. Samben che i ne voleis nia avei da nen fé con l ladin standard, per vos é pu l Hochtaitsch lingaz standard di ladins, dantaldut de Gherdeina.