Relazion dl assessour Gino Fontana
I vue dantaldut sporje n fort dilan a duc che i seis chilò y en particolar a la Union Generala di Ladins che envieia via vigni ann la recordanza dl "Dì dla Unité Ladina". Do mia minonga à chesta giorneda dagnora n significat dret emportant per i ladins, n significat dantaldut ideal, ma che dess avei ence na valuta sot al profil plu pratich y concret. I creie con convinzion che na mendranza mess avei y se dé momenc simbolics, momenc da vive y partì deberieda per se abiné y se ciaté adum. Chest tant sibe per se vedei endò, ti cialé samben al passé, cie che é dret emportant, a la storia (coche al ti é dret ben garaté te sie intervent al President Onorar Danilo Dezulian), ma ence per cialé inant, per fé n moment de reflescion atuala sun la realté di fac, sun i mudamenc soziai y culturai che vegn inant dal mond entournvia y che porta ite elemenc nuefs, positifs y negatifs, ence per i ladins. Encuei sonse chilò per recordé n moment de gran coscienza ladina; n moment dret sentù, olà che al se ova descedé a na maniera sterscia la chestion dla unité di ladins. Na unité entenuda enlaouta clermenter te sie segnificat politich y aministratif plu diret. Al vegniva damané na Ladinia fata de istituzions ladines autonomes, de confins da mudé y da mete a post, de media y de scoles ladines, de derc y reconescimenc ofiziai che messova vegnì prevedus bele tl Acord Degasperi-Gruber che fova do a vegnì embastì. Nos recordon chela giorneda, ai 14 de messel dl 1946, desche n moment de gran significat, che à segné duc i ladins, al fova i agn dles revendicazions, dl moviment Zent Ladina Dolomites con a cef de gran proponimenc y de gran idealisc' desche Guido Iori y Sisto Ghedina.
Encueicondì, 57 agn dedò, messonse mete averda y dì che na bona pert de chi proponimenc é ciamò ilò. I ladins é restés fora dal tratat Degasperi-Gruber y i confins metus su dai fascisc' é deventés ofiziai. Purempò volessi dì che chesta situazion ne é nia daldut nueva per i ladins. Chesta realté é plu o manco chela che à dagnora acompagné nosta storia. Sce i ti cialon a nost passé podonse nes rende cont che nos ne on nia tant na storia fata, segneda y scrita sot forma de n raion ben defenì, cler y unitar denominé Ladinia. Baudi ne podonse nia mete dant na storia dla Ladinia entenuda desche na entité raionala, politica y teritoriala; nos on plutost na storia di ladins, plu avisa na storia fata da la jent, da chest popul dles Dolomites. Y al me vegn en ment che ence l titul adoré per l liber de Bepe Richebuono dij belavisa "Picia storia di ladins dles Dolomites", la storia dantaldut donca de nosta jent, de nost popul. Enscì ne messonse a mie vedei nia nes sperde, sce chi ideai de unité politica y aministrativa damanés tant dadaut enlaouta dai ladins, ne é nia ciamò vegnus arjonc.
Nos messon endere laoré per giaté ideai nuefs che nes dae l muet de podei ester capazesc y de souravive ence ciamò encueicondì desche popul ladin; ideai che se refej a chel troi bele segné da nosta storia passeda che, enceben carateriseda da na subordinazion a prinzips, vescui y nobli, nes à vedù dagnora sciche na soula comunanza valiva de mendranza. Sce al ne é nience ciamò encueicondì realistich rejoné de na Ladinia unida, fata de sies istituzions y de si confins, podonse pensé empò a na Ladinia fata de ladins, y plu avisa de ladins che vuel colaboré y tegnì adum, y che é souraldut ciamò bogn de se reconesce te n sie lingaz y te na sia cultura. Per chestes rejons y per chisc obietifs creii che, zenza nes desmentié de chel che mancia o che i ne on nia ciamò, messonse empò cialé de fé i conc con chel che i on bele sen tles mans y che i podon adoré bele da atira. Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegnì y, tla coerenza dl spirit de chi ideai y de chi obietifs dl 1946, messonse jì inant y nes chirì na nosta streda per n nost davegnì. Personalmenter, per ejempl, éi valuté con gran interes i raporc nuefs anter la politica de Bulsan y i ladins de souramont. I pense che al ae abù bendebot de relevanza l fat che Durnwalder, deberieda con l'assessour Mussner, à tout pert a na enconteda sun i problemes di ladins tegnuda a Cortina. Enlaouta él vegnù fora la proposta de na creazion de na sort de comprensore ladin interprovinzial y interregional, che tol ite duc i comuns dla Ladinia storica con l fin de mete a jì relazions de colaborazion y sinergies. I pense che na proposta desche chesta posse giaté na resposta positiva da pert de duc i ombolc y che ala posse dessegur daidé viventé l spirit de identité de nosta comunanza. Tl medem temp endere messi ence registré na gran delujion canche i sente rejoné, tres da pert de Durnwalder, de mort dla Region Trentin - Südtirol. I volesse recordé che belavisa la Region pò avei na sia funzion de pont y de arvejinament anter les valedes ladines. Al va debujegn recordé che, souradut con les ultimes novelazions dl Statut, él prevedù avisa la prejenza de dert de n ladin tla Jonta regionala; y chesta, da me enfora, é na ressoursa y na poscibelté che i ne podon nia nes lascé sciampé, ma che i messon valorisé al miec. La Region Trentin-Südtirol pò dessegur jié (soghé) n post con sie assessour ladin, ence dlongia a Belun y al Venet, tl cheder dla lege nazionala n. 482 dl 1999. Chilò él prevedù novités interessantes; ma chestes à debujegn, per giaté na sia aplicazion, no plu y no manco de n sostegn politich y de ressourses economiches. I recorde anter l'auter che chesta lege dà l muet de reconesce ofizialmenter organisms de coordinament y de proposta che va soura i confins provinziai y regionai fora; caje chest che pò ester chel dla Union Generala di Ladins. La Generala y i tegne pro a l recordé, resta ciamò tres la soula organisazion che pò raprejenté duc i ladins adum y belavisa per chest éla tituleda a porté inant projec concrec interladins a defendura y promozion dl lingaz, dla cultura y ence per porté inant propostes nueves de raporc a livel istituzional, sozial y de volentariat. Ma do mia minonga, l aspet de maioura importanza per podei sighité a rejoné de comunanza di ladins dles Dolomites, vegn plu che mai da la souravivenza de nost lingaz.
Al ne é nia realistich pensé che i ladins posse ti jì encontra a sie davegnì demé con si idioms de valeda. Chisc vegn smoiés ju tres de plu tles gran eghes di maiours lingac entournvia per jì a fenì ti gordeons dl'assimilazion finala. Chilò messonse l dì francamenter: i messon ester nos ladins enstesc a se rende cont che mai desche sen nost lingaz é sté tant en pericul, y mai desche sen àl debujegn de cresce y de se svilupé te n contest modern y atual; chest per ne resté nia endò, y per ne svanì nia con i temps dla storia. Sce i ne volon nia ruvé a na tel situazion, messonse creie con entusiasm y convinzion ti projec che é vegnus metus a jì, i messon ti dé duta nosta fidenza y investì dutes nostes energies tl SPELL y ti istituc culturai. Al é belavisa chilò les ressourses fondamentales per nost davegnì, al é demé chesta la dreta feveria (fojina) olà che an pò enrescì y elaboré l lingaz ladin per nosc temps, adaté ence per la realté burocratica, per l fé cresce y per nes dé enscila na prospetiva de davegnì desche comunanza. Sce nost popul essa da resté zenza sie lingaz vegnìssel metù en pericul sia souravivenza desche popul de mendranza. I messon tò at donca che encueicondì é la chestion dl'unité di ladins deventeda dantaldut na chestion dla souravivenza per l davegnì, lieda a fil dopl con l ladin dolomitan/ladin standard. Per vegnì al tema de encueicondì volessi ruvé mie intervent con dì ciamò chest mie pensier:
ai 14 de messel dl 1946 sun Sela él vegnù porté dant de gran idees de unité ladina; idees che é ciamò ilò che aspeta, y che nos recordon chilò. Condut, enlaouta ova i ladins demé ideai; encueicondì ann 2003 depierpul, se àl ben mudé zeche al miour y al é ence vegnù fat valch: encuei pò i ladins se empervalei de istituc culturai, de normes giuridiches, de raprejentanc politics, de ressourses economiches y ence de aparac informatics y ejempli de projec moderns de politica linguistica che vegn portés inant ence te d'autres realtés olà che al é mendranzes.
I ideai resta samben, ma tl medem temp podonse ence dì che sen onse zeche de plu de segur y de concret da olàche an pò pié via. Jon inant adum donca ladins, capazesc de nosta identité ladina; ma tl medem temp ence con na coscienza mentala savia y atuala, bona de cialé soura nosc creps fora per ruvé a interpreté n contest european tres majer, te n mond tres plu strent y globalisé, olà che nost pice popul pò souravive demé sce al é bon de se dé na vijion nueva y renoveda dl conzet de unité ladina: plu avisa l'unité linguistica y culturala.
Cianacei, ai 13 de messel 2003.