Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun
scrit ai 09 July 2003 da les 21:17:38 da noeles
Durnwalder a Belun per tiesce n organ de coordinament
Al á enconté dantenier l president dla provinzia de Belun De Bona - An favoriseia n'endoneda di ombolc - Na proposta per archité via dut o per avei na soluzion bonmarcé?
Dantenier se á enconté Durnwalder con sie colegh dla provinzia De Belun De Bona per ejaminé valgunes chestions y problems, anter chisc ence la chestion ladina che brova da n pez tla provinzia de Belun. De gauja é l deslargiament a macia de uele di "neo-ladins" (35 comuns) che manacia de fracé te n cianton "i ladins storics" sciche chi de Ampez, Fodom, Col y chi de La Rocia se clama (4 comuns) per se tegnì danciarà dai "ladins nuefs". A la enconteda fova ence prejent Gianni Pezzei da Fodom y assessour a les mendranzes tla provinzia de Belun. De Bona é sté a una de dé lum verda a lié ite i comuns ladins "storics" te n organ deberieda con i autri ladins dl Sela de chi che ai fej pert da vedlamenter. Durnwalder favoriseia na endoneda di 18 ombolc, na proposta veduda criticamenter da les Unions Culturales.
La chestion, enscí tl "Corriere delle Alpi", foliet dl Beluneis, fajará ciamò descute tla provinzia olá che nia duc y dantaldut nia i neo-ladins ne veid de bon uedl chest svilup. La lege 489/99 veid dantfora la poscibelté de istituí organs de coordinament souraprovinziai o souraregionai, sce na mendranza é sparpagneda sun deplú teritores y chel per arjonje na sconanza valiva. Durnwalder favoriseia na sort de Conferenza di ombolc ladins, davia che al i arata i drec raprejentanc dla jent. Ence la Union Generala di Ladins dles Dolomites y autres unions culturales dess avei valch funzion, ma de mender peis y daldut nia dezijionala. De segur dará i ombolc manco problems, davia che ai é plu liés ai zentri de podei y manco "stofousc" che unions y organisazions de sconanza dla mendranza. De Bona fova a una con Durnwalder y á encundé che al cherdará ite defata na enconteda di ombolc ladins. La endoneda di ombolc recorda l'esperienza melgarateda ti prums agn '90, assolutamenter nia operativa per de tel funzions. Y al n'é bele de chi che se damana, sce an vuel endò destudé via dut a chesta maniera.
Y sce Durnwalder y De Bona encontassa ence Ilda Pizzinini dla Union Generala di Ladins, reconesciuda dai Ladins sciche esprescion y raprejentanta di enteresc culturai de duta la Ladinia. Da chi esei pa vegnus enciaries chi doi berbesc nia ladins de sciacaré dl davegnì di ladins? Perdret messessanse ben ester contenc sce les aministrazions se cruzia de nos ladins ma chest ne pò nia porté de bogn fruc sce an ne se tol nience la bria de damané ai enteressés cie che ei se ghira. I savon duc cie che al suzed canche potenzes forestes sciacareia sun les cosses di autri: ales cialarà de realisé en pruma siei enteresc, no chi di autri, di Ladins. L'esclujion dla UGL da chestes discuscions politiches-culturales ne pò nia vegnì azeteda ence ajache ala pò renforzé la desunion anter les valedes. I savon che vigni aministrazion da una y da l'autra pert di joufs à "siei" ladins, che en general ne se cruzia puech y nia di ladins da l'autra pert dl Sela. Demé la UGL raprejenteia i bujegns de duc y à i titui per rejoné a inom de duc i Ladins.