"L maiour stuep á fat levé su la dezijion dl Consei dl Istitut Ladin MdR"
L ladin unifiché á debujegn, per pié via, de na sburla dal aut, da les istituzions y da la politica, ma l Istitut Ladin é sté l prum a mete rams tles rodes - Al ne fova degunes rejons per bloché la koiné
La delibera anti-Ladin Standard dl assessorat ladin tla provinzia da Bulsan al scomenciament dl ann (n. 210 di 27.01.2003), na delibera che scluj fora l standard ladin da l'ofizialité, podessa dassen compromete l suzes dl projet per n lingaz scrit unifiché per i Ladins dles Dolomites. Ala à ence sciuré descredit sun na istituzion che essa perdret l'oblianza de l promueve, l Istitut Ladin Micurà de Rü (MdR). L Consei, sot a la presidenza de H. Valentin che á bele n iade prové de archité via dut, ti à dè lum verda a la esclujion con n "arat" zité tla delibera. Trueps se damana, sce na tel delibera jiva debujegn y ciunes che é les motivazions viadedò. No l assessorat, no l Consei de Istitut ne á mai dé na spligazion o à araté de en ester debit una. L Consei dl Istitut Ladin savova avisa cie che al jiva a sostegní - esclujion da l'ofizialité y enscí da un di prums ciamps de test - y chesta é la gran gravité dla dezijion/chestion, na sort de "Nacht- und Nebelaktion" (na azion acomplida de nuet y con ciarú), ideeda aposta per clandestinisé l ladin standard. Sun i ultims svilups ti onse fat valgunes domandes al coordinadour dl Spell, dr. Erwin Valentini che conduj inant l projet enchin a la fin dl ann. Atualmenter é i laours limités a n "program minimal".
Noeles.net: Dl 2001 él vegnù prejenté la gramatica dl LS, de dezember dl 2002 l Dizionar dl LS, donca does opres fondamentales, co vala pa inant?
Erwin Valentini: L Dizionar dl ladin standard (DLS), dé fora a la fin dl 2002, y la Gramatica dl ladin standard (GLS), publicheda a la fin dl 2001, é les does operes plu conesciudes dl program SPELL ma i ne podon nia nes desmentié che ales é l resultat de n gran laour che é pié via bele tl 1988 con l’enciaria a H.Schmid de laoré fora la "Wegleitung" y spo tl 1994 con la aprovazion dl projet SPELL. Per ruvé a chest travert onse messù abiné adum materiai linguistics y enjigné ca massaries informatiches de vigni sort.
Via do l DLS él, per ejempl, na banca de dac (SPELLbase) che abina adum l lessich de duc i cinch idioms ladins, en pratica i vocabolars de dutes les valedes dl Sela; chestes banches dialetales é stedes y é tres ciamò la fontana prinzipala per la standardisazion lessicala che i podon vedei encuei tl DLS. N auter laour emportant é chel dl corpus de tesc’, che abina adum zirca 2 milions de paroles per vigni idiom y n puech de manco per l ladin standard (LS); chest corpus informatisé é da una na pert na fontana linguistica emportanta per l elaborazion di dizionars y dla terminologia, da l’autra pert ueghei per controlé y validé les paroles che dess ruvé ite te chisc vocabolars. La lessicografia moderna ghira che al vegne tout su ti dizionars demé cheles paroles y esprescions che vegn realmenter adoredes y che é documentedes te tesc’ de vigni sort. Per mete adum y consulté duc chisc materiai vàl debujegn de massaries infomatiches; SPELL à laoré fora, en colaborazion ence con de autres istituzions, n ambient informatich integré che pò vegnì adoré encuei dal lessicograf y doman dai nuzadours per consulté online dutes chestes ressurses, y dantaldut la gramatica y l dizionar dl LS. I volesse ence recordé che a la fin dl 2002 onse sclut ju TERMLES - n projet cofinanzié da les istituzions culturales ladines y da la Union europeica - con n congres soziolinguistich internazional a Urtijei a chel che al à tout pert esperc y raprejentanc de truepes mendranzes linguistiches da duta l’Europa.
L 2003 é pié via n puech a pe zot. Denant che jì ite plu sot te chest argoment volessi ti recordé a chi che ne l sà nia che SPELL é n projet interladin sostegnù da les majeres istituzions culturales ladines: la Union Generela di Ladins, l Istitut cultural ladin "Majon di Fascegn", l Istitut cultural "Micurà de Rü" y l Istitut Pedagogich Ladin (IPL). Les modalités de partezipazion y colaborazion anter chisc enc fova vegnudes definides tla Convenzion SPELL (2000-2002). Perchel jìvel debujegn a la fin dl 2002 de fé fora sce y co che an volova jì inant. Bele via per l ann ova l istitut Majon di Fascegn damané che al vegnissa ejaminé da nuef la convenzion y, en particolar, la strutura organisativa de SPELL. Duc fova a una che la strutura dezentraliseda dl projet (équipe zentrala y colaboradours sternus fora per dutes les valedes y mesa Europa) ne butova nia che al jiva debujegn de na organisazion nueva olà che i laours vegnissa sourantouc diretamenter dai enc convenzionés enstesc. Nia a una ne fòven sun co che chisc laours devova vegnì coordinés y da chi, da n diretour autonom o da un di istituc a rotazion. Pervia de chestes descordanzes ne fòvel nience vegnù aproè l program de laour per l 2003 enjigné ca dal diretour dl projet.
Tl meteman dl ann 2003 fova donca la situazion chesta: duc fova a una de jì inant ma al manciova na convenzion y n program de laour ofizial. Do truepes discuscions à l Comité tecnich (l comité di raprejentanc di enc convenzionés), che se ova abiné ai 27 de fauré, fat fora de arlongé la convenzion SPELL y de jì inant con n program de laour minimal enfin a la fin dl 2003. L ann 2003 é donca n ann «de paussa» che dessa vegnì nuzé per studié fora na strategia linguistica-culturala plu ampla da mete a jì dal 2004 inant, en pratica per sburlé dut a do les lites d’auton. L program minimal preveid anter l auter chestes ativités: reorganisazion y sistemazion dl material linguistich y dles banches dac, publicazion de doi indesc talian-LS y todesch-LS che permeterà de consulté l DLS pian via da la parola taliana y/o todescia; organisazion de cursc de LS, laours de traduzion dantaldut per «La Usc di Ladins» y istituzion publiches che se l damana, ruvé i laours de terminologia metus man l ann passé. Vigni ent é lede de se chirì fora dal program minimal cie y tant che al vuel y perchel sarà l contribut dret desvalif da n ent al auter: minimal da pert dl istitut "Micurà de Rü" y l IPL, sostanzial da pert dla Union Generala di Ladins y dl istitut "Majon di Fascegn". L management (diretour y coordinadour tecnich) dl projet y ence na pert di colaboradours resta i medems sciche tl 2002; per cie che reverda me enstes pòi dì che i é azeté te chisc dis, do plu de mez ann de discuscions y ence de polemiches, l’enciaria de diretour dl projet enfin a la fin dl 2003.
Noeles.net: Con la delibera Mussner él, per entratant, l Ladin Standard de facto vegnù sclut fora da l'adoranza ofiziala (aministrazion y ejam de trilinguism). Saràl n gran enciamp per l'afermazion de na forma standardiseda de scrive ladin?
Erwin Valentini: Dantfora volessi prezisé che la delibera Mussner ne scluj nia fora l’adoranza dl LS en general ma « demé » tla provinzia de Bulsan. An ne dess nia fé confujion anter Sudtirol y la Ladinia o, piec, raté che Badia y Gherdeina sie les soules valedes ladines; la delibera Mussner ne ti proibesc nia ai fodoms o fascians de adoré l ladin standard te sies valedes. Ma al é n ma ; al é veira che la delibera é n gran enciamp a l’adoranza dl ladin standard y ala va contra l ideal de n lingaz scrit unitar per duta la Ladinia. De na tel dezijion ne éssen dessegur nia abù debujegn y ie ne veide deguna rejon obietiva per scluje fora de facto l standard da l’adoranza tla aministrazion te Sudtirtol (y autrò). L ejam de trilingusim me per plu na vertola che na rejon, an essa podù zenz’auter conzede de adoré dlongia l badiot y l gherdeina ence l standard, deguna lege ne l proibesc. La rejon veira dla dezijion é samben politica ma ence de chest vers n’é nia dut tant linear y logich. Duc sà che l’ oposizion al LS vegn demé da una na pert, da la SVP de Gherdeina; chela dla Val Badia ne à mai ghiré, tant che ie sé, de bloché l LS, scemai él veira l contrar. Sce i jon n puech zeruch tl temp vedonse che i ombolc dla Val Badia se ova declaré tl 1991 esplizitamenter per l LS: «l lingaz ladin dolomitan é nezesciar, ence per rejons de costiment (cfr. «La Usc di Ladins», 8 de fauré 1991); y tl 1992 ova l’idea de laoré fora n lingaz ladin unitar ciapé l placet tamben dla SVP dla Val Badia che de Gherdeina che dla comiscion culturala dla SVP, sciche al à sotrissé ciamò dant da n per meisc l « obmann » de Mareo Felix Ploner te sia reazion al comunicat stampa dla Generazion joena dla SVP. La rejon de bloché la koiné ladina me per plu che auter chela de ti volei fé n plajei a chi che scraia dassen, do la logica che chi che scraia deplù à rejon, chi che scouta chiec à dagnora tort.
Ma cie che a fat levé su n gran stuep é sté l comportament entort dl Istitut «Micurà de Rü», che ti à dé la benediscion, a l’unanimité di prejenc, a la delibera anti-ladin standard dl assessour F. Mussner. Degugn, almanco chi che conscidra la chestion dl standard da defora, ne à capì a cie moda che l istitut finanzieia da una na pert n projet de standardisazion y da l’autra é contra l’adoranza dl ladin unifiché te sia aministrazion. Y ciamò deplù à scandalisé che l arat contra l adoranza dl LS é vegnù asconù via tamben dant a la jent che dant ai comembri dla Convenzion y al diretour de SPELL, y chest depierpul che al vegniva rejoné dl program per l davegnì. Ma al é veira cie al dijova don Abbondio ti «Promessi Sposi»: l coraje un l à o ne l à nia.
Noeles.net: Cie ves essaise pa vos aodé da la politica, co éssela pa messù se astilé
te vosc uedli?
Erwin Valentini: Ie é dagnora dit che l’ultima parola en cont dl ladin unifiché ti speta a la politica; na rejoneda – idiom o dialet – deventa ofizialmenter n ‘lingaz’ canche ala vegn reconesciuda formalmenter sciche ‘lingaz’ y adoreda tla aministrazion publica, comun, provinzia o stat. Ie me aspetasse che i omi dla politica jissa a chirì, denant che tò dezijions che à implicazions ence per i ladins dles autres provinzies, la minonga di esperc, di linguisc’ per ejempl. Praticamenter duc i spezialisc’ di lingac de mendranza é aldidancuei a una che l’adozion de n standard scrit é na condizion essenziala y prioritara per l souravive de chestes mendranzes linguistiches. Te Sudtirol, per fé n ejempl, ne végnel nia scrit per dialet ma per Schrift- o Hochdeutsch, y a degugn ne ti fòssel tomé ite de adoré tla aministrazion p.ej. l puster o l dialet de Maran. D’autra pert savonse che les reformes liguistiches y en particolar la standardisazion à dagnora enconté desfidenza y provoché resistenza y perchel ne podonse nia nes aspeté che l standard vegne tout su atira da la jent con gran entusiasm: l caje dl Romanc Grijon docet. Ma ne é nia l dovei dla politica de laoré per i bujegns fondamentai dla comunité? Duc, ence chi che é contra l LS, é a una che l lingaz é la merscia identitara primara di ladins; sce l ladin essa da jì sot jissa sot ence la grup ladin desche grup etnich autonom. Per n pice lingaz sciche l ladin é la standardisazion na chestion de vita y de mort; do mi vedei é l lingaz ladin unifiché l'unica forza che é bona de bloché y magari rosedé l jì una da l’autra dles valedes ladines y donca la desintegrazion dla Ladinia. La politica de conservazion y valorisazion dl patrimone cultural tradizional va bon ma ala ne basta nia; sce ala ne vegn nia acompagneda da n gran sforz de modernisazion dl lingaz, manacia dut cant de deventé folclor y folclorism per l turism.
Per les rejons sotrissedes dessoura ne pòn samben nia ti scrive dant a la jent de adoré l standard dut te n iade y te vigni ciamp. An mess ti lascé l temp de madurì, la introduzion messarà ester progressiva y jì en paralel con l livel de azetanza, pian via da chi setours olà che an pò se aspeté manco resistenza da pert dla popolazion. Perchel ovi fat la proposta de mete man de adoré l standard te documenc aministratifs (vigni lingaz aministratif é burt) y te scric de enteres souraregional a na moda che la jent posse se usé ite n puech a la outa. Tl medem temp vàl debujegn de proé fora y testé l prototip de standard atual tla pratica dl scrive per vedei cie che va o ne va nia bon y podei comedé fora loces y fé mioramenc.
Per respone a vosta domanda, cie che i me aodasse da la politica, é na maioura coerenza anter les paroles y i fac. Ie ne pò nia ti ji dò a chi che scraia publicamenter de volei zidlé l ladin sciche arpejon di peresc ma fej tla pratica dut l poscibel per ti tò l fle y la poscibeltè de deventé n lingaz de comunicazion modern. L ladin unifiche à debujegn, per pié via, de na sburla dal aut, da les istituzions y da la politica. Chestes messessa crié les condizions giuridiches y pratiches che daidé l standard a mete raijes. Sce p.ej. la delibera Mussner essa conzedù de adoré ence l ladin standard, dlongia l badiot y l gherdeina, ti concursc y ejams de trilinguism, éssela podù avei n efet catalitich o «de bala de neif» pro les autres aministrazions tamben te Sudtirol che tles aministrazions de Trent y Belun. Ma l maiour sforz de sensibilisazion y reclamisazion dl lingaz unifiché messessa vegnì dai istituc culturai che essa la capazité y i mesi de auzé sie prestije pro la popolazion. Enfin a sen él vegnù fat puech y nia de chest vers, al contrar de cie che al suzed per ejempl ti Grijions.
Per ester sinzier, ie sopeteie che trueps vedessa gen l ladin, unfat sce idioms o standard, te n museum plutost che ti ofizes dla aministrazion, te scola, sun i placac. La chestion dl lingaz ladin reverda duc i ladins y perchel messéssen podei se aspeté che dutes les istanzes politiches y culturales ladines da una y da l’autra pert di joufs, laore adum aldò de na strategia comuna y per i medems fins. Al me desplej de l dì, ma cie che an veid encuei é plutost l contrar : vigni valeda va do sie troi o gonot do la streda deda dant dai patrons a Bulsan, Trent o Belun. La delibera Mussner é un n ejempl, la resposta a la lege cheder 482/99 é n auter.
Noeles.net: Per podei se afermé messarà bonamenter l ladin standard ence vegnì ensegné tles scoles tert o adora. Co vedeise pa vos les poscibeltés de svilup?
Erwin Valentini: Per me se tràtel de na domanda plu che auter retorica y la resposta é : miec adora che tert. La rejon é clera y per l desmostré bastàssel de ti fé la medema domanda ai talians y todesc’ te nosta region, o a chichessie d’autri fora per l mond. Duc i lingac standard o Hochsprachen rejonés aldidancuei é l resultat dl ensegnament te scola: zenza l ensegnament ofizial ne savessa i franzeisc nia da scrive l lingaz de Moliere, i svizeri todesc da scrive l Schriftdeutsch y nosc amisc de Puster da scrive l lingaz de Goethe. I media pò daidé slargé fora l’ adoranza ma ne sostituesc nia la scola.
I sé che trueps é contra l ensegnament dl standard te scola ma al é ence veira che trueps, magari i medems, é contra l ensegnament dl ladin «tout court» y ti dessa gen plu lerch al ingleisc o a autri lingac. Chilò méssen savei cie che an vuel: sce zachei vuel sciuré demez sie lingaz ne sarà deguna lege bona de l tegnì su, ma sce an vuel zidlé veramenter sie lingaz, meina vigni troi te scola, da chela elementara enfin a l’université.
La idea de ensegné l ladin standard te scola fossa perdret cotant manco utopistica che valgugn miena. Duc chi che se tol la bria de lieje l ladin standard dij che al é saurì da capì y duc chi che l scriv é a una che l standard y plu saurì da scrive che i idioms ajache la ortografia y les regoles gramaticales é plu scemples tl LS. L rest é demé na chestion de se usé ite; sce an ne met mai man ne saràn samben nience mai bogn de lieje y scrive sciche al toca. Ciamò n iade, an mess savei cie che an vuel: sce an vuel l ladin te n museum àn demé bria de jì inant sciche an à dagnora fat y l ladin ruvarà ite automaticamenter; sce an vuel che l ladin souraviv ne ti sciampa deguna politica linguistica-culturala al bujegn de n lingaz scrit unitar, unfat co che al ciala fora. Les istituzions culturales ladines ova fat fora dant da diesc agn che la koiné ladina fova la derta soluzion per nosta jent, degugn ne a ciamò desmostré che chela idea fova faleda.
De gré per la intervista